16.03.2013 - 06:00
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han anunciat a Girona la convocatòria d’una cadena humana per tot el país l’Onze de Setembre vinent. Ho han explicat conjuntament Carme Forcadell i Muriel Casals en la segona assemblea general de l’ANC, en què també s’ha aprovat per una amplíssima majoria un full de ruta adaptat a les noves condicions del procés d’independència.
Després d’haver contribuït a capgirar el panorama polític amb una històrica i multitudinària manifestació l’Onze de Setembre passat, els responsables de l’entitat han presentat a l’assemblea aquesta proposta de mobilització especial per la diada d’enguany, preparada amb molt de secretisme juntament amb Òmnium.
Abans de l’anunci de la cadena humana que recorrerà tot el país, s’ha desenvolupat l’assemblea de l’ANC. Presentada pel periodista Xavi Valls, que ha llegit un comunicat de TV3 contra la política de retallades, ha començat amb la intervenció del batlle de Girona, Carles Puigdemont. En el discurs de benvinguda ha fet una crida a sumar-se al camí de la independència i ha refermat el compromís de la ciutat a formar part del procés: ‘Posarem tants trens com facin falta per arribar a l’estació final, que és la independència’, en referència al fet que aquest municipi va organitzar un tren per participar en la manifestació de l’Onze de Setembre, un gest denunciat per la delegada del govern espanyol a Catalunya.
La reunió d’avui havia de servir per posar en comú l’avaluació del camí fet –les marxes, l’Onze de Setembre i la pressió a les institucions– i traçar les noves passes a fer. L’entitat va presentar el document (pdf) que marca una data límit per a la celebració de la consulta.
El nou full de ruta
L’ANC assegura que farà tant com calgui ‘per tal que el procés de secessió sigui com més ràpid millor. En aquest sentit, es farà un seguiment exhaustiu dels compromisos i tempos establerts’ en el pacte entre CiU i ERC. ‘Amb l’esperit manifestat de màxima celeritat, cal haver materialitzat la consulta abans del 31 de maig de 2014’, diu el document.
Abans d’això, l’ANC pensa que ‘cal aconseguir que tots els partits que defensaven el dret de decidir en les eleccions del 25 de novembre de 2012 donin suport a les accions del govern català adreçades a fer la consulta, sempre que aquesta consulta es fonamenti en la sobirania del poble català i es mantingui en els temps compromesos’.
En el cas que l’estat espanyol no accepti que s’organitzi un referèndum o consulta, l’ANC donarà suport a les accions de la Generalitat o el parlament encaminades a assolir la independència, inclosa la declaració unilateral. ‘En última instància, i en cas d’inhabilitació de les nostres institucions de govern nacional, l’ANC promourà una assemblea de càrrecs electes o una assemblea constituent perquè proclamin la independència i es mobilitzarà perquè, mitjançant la resistència pacífica i la desobediència total, es forci la inhibició dels poders espanyols i es reinstauri l’estat de dret amb un govern propi sobirà.’
El full de ruta també diu: ‘L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l’ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.’
Mentrestant, la principal tasca de l’ANC en aquesta fase serà d’estendre el missatge independentista a la població encara indecisa i fomentar la reflexió, implicació i participació de tothom en el projecte, ‘per combatre la falsa idea que el discurs independentista perjudica la sortida de la crisi’.
Hem demanat al sociòleg Salvador Cardús, l’economista Elisenda Paluzie i el filòsof Josep Maria Terricabras el seu parer sobre quin ha de ser el paper de l’ANC a partir d’ara.
Paluzie: ‘Que una certa desmobilització no pugui ser l’excusa per alentir el procés’
‘En primer lloc, el que ha de fer l’ANC és mantenir la pressió de la societat civil per assegurar que es faci el referèndum d’autodeterminació el 2014. Aquest referèndum és un compromís electoral que van prendre els partits després de la manifestació de l’Onze de Setembre i les eleccions els van donar una àmplia majoria parlamentària per aplicar-lo. Convé que la mobilització popular no es desinfli i és important tenir la societat tensada en l’observació de l’exigència del referèndum. La desmobilització no pot servir d’excusa als partits per alentir el procés.’
‘L’ANC i el conjunt d’entitats sobiranistes han d’actuar amb un optimisme exigent i vigilant, però amb la convicció de que el procés va endavant i el referèndum es farà. Un cop convocat, l’ANC s’haurà d’activar a màxim rendiment per fer una mobilització total pel sí a la independència. Caldrà aprofitar la base territorial àmplia de l’ANC amb adherits a tot el territori per fer aquesta campanya pel sí. Però també convé que les entitats més especialitzades empenyin en el seu camp, des de la difusió d’argumentaris i treball de base a la internacionalització del procés d’independència. L’objectiu principal és assegurar la majoria social independentista que les enquestes i els resultats electorals indiquen que ja existeix.’
Terricabras: ‘Ha de vigilar que no es difereixi o s’anul·li el referèndum del 2014’
‘L’ANC ha tingut molt d’èxit i el fet que aquest cap de setmana hagi de renovar el seu full de ruta vol dir que tot s’ha accelerat i ha canviat. Com que ja estem en la situació favorable en la que els poders polítics van en paral·lel a la societat civil –i això és bo–, ara la feina de l’Assemblea hauria de ser vigilar el referèndum del 2014; estar al cas de la pregunta que es farà; activar totes les assemblees locals i organitzar alguna cosa global per mantenir la tensió i ampliar les complicitats. Més enllà d’aquí, l’ANC no hi ha d’anar. D’entrada, caldrà estar atents a que realment es produeixi el referèndum l’any que ve i no permetre que en cap cas es difereixi o s’anul·li.’
Cardús: ‘L’ANC ha d’acompanyar i empènyer els partits i les institucions en el procés’
‘La idea d’un lideratge sobre el procés per part de l’ANC la trobo confusa. L’ANC hauria de tenir per objectiu la mobilització popular per la seva capacitat de penetració en el territori i a tota mena de sectors, però el lideratge ha de tenir en compte el conjunt de la societat civil. Cal recordar que hi ha moltes entitats que fa anys que malden per fer avançar aquest procés. Per dir-ho d’alguna manera, l’ANC ha estat de les últimes d’arribar i, tot i la força mobilitzadora que té, seria bo que el lideratge des de la societat civil fos compartit. Serà molt útil que es compti amb l’experiència i l’acumulació de forces d’altres entitats amb més història.’
‘La iniciativa política del procés l’han de portar evidentment les institucions: govern i parlament. Una altra cosa és que això demani un acompanyament al carrer de caràcter popular. Això sí que ho poden fer l’ANC i la resta d’entitats sobiranistes. A més d’acompanyar, si cal, també pot empènyer per fer avançar el procés amb més solidesa. Però no s’han de confondre els dos plans. La legitimitat política la té qui ha guanyat unes eleccions o qui s’hi ha presentat i pot configurar majories democràtiques. La gestió del procés i de la transició ha de recaure en mans de les institucions polítiques. El full de ruta del procés no l’ha de marcar la societat civil sinó les forces polítiques i les institucions. És un error marcar dates límit per a la celebració de la consulta perquè això no pertoca a l’ANC. Cal pressionar i vigilar partits i governs perquè compleixin els seus compromisos, però es pot pretendre decidir enlloc seu. Les condicions per fer la consulta han de ser favorables i marcar un límit massa estricte pot perjudicar el procés.’
Segona assemblea, 3.500 assistents
La segona assemblea general de l’ANC es fa avui al Pavelló Municipal Fontajau de Girona. S’hi han inscrit uns 3.500 membres de l’entitat per a votar els informes de gestió i el full de ruta de l’entitat. L’entitat considera que ‘l’acceleració de moviments causada per la històrica manifestació de l’Onze de Setembre fa obligatòria l’actualització del full de ruta que, segons la proposta que es votarà, passa per ampliar i consolidar la majoria social a favor de la independència de Catalunya i aconseguir que el 2014 quedin fixades les condicions objectives i necessàries per aconseguir la independència’.
L’ex-consellera Montserrat Tura, la periodista Mònica Terribas i el directiu del grup Hermes, Joan Vall, han actuat com a interventors de l’assemblea d’avui.
