18.03.2013 - 06:00
Del periodista manresà Marc Serena, ens en vam fer ressò fa dos anys arran de la publicació d’un llibre, ‘La volta dels 25‘. Era la versió en paper del bloc personal que va escriure durant la volta al món que va fer el 2009, amb vint-i-cinc anys, per visitar vint-i-cinc joves de la mateixa edat i de vint-i-cinc països. Després d’un any treballant-hi, avui presenta a Barcelona el segon llibre, ‘Això no és africà!‘ (la Magrana: capítol en pdf), sobre la persecució de l’homosexualitat en molts països de l’Àfrica.
Tal com demostra aquest mapa inclòs en la completa web especial vinculada al llibre, l’homosexualitat és perseguida i penada amb presó en setanta-vuit estats del món, i en set s’hi aplica la pena de mort. A l’Àfrica, subratlla Serena, ‘és on hi ha les lleis més repressives i diria que ara mateix els gais, lesbianes i transsexuals són la gent més vulnerable de tot el continent’, sobre qui recau una repressió sistemàtica i, alhora, molt silenciada. Només cal llegir una citació inclosa en el llibre, del president de Zimbabwe, Robert Mugabe: ‘Els homosexuals? Són pitjors que els porcs i els gossos. No diria mai al meu gos que és gai perquè s’ofendria.’
Per a escriure ‘Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits’, Marc Serena va viatjar sol del setembre del 2011 a l’abril del 2012 per quinze països africans, ‘sense bloc ni poder confessar gaire a ningú què hi feia’, i va parlar amb una quinzena de testimonis: ‘Havia d’anar amb molt de compte en qui confiava. Encara que siguin persones que han estudiat a l’estranger, professors d’universitat, blocaires geeks…, poden ser els homòfobs més violents. Fins i tot hi ha associacions de lluita contra el VIH que en culpen els gais.’ Durant set mesos, doncs, va recórrer el continent de nord a sud: Algèria, el Camerun, Cap Verd, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, Kenya, el Marroc, Mauritània, el Senegal, Tanzània, Tunísia, Uganda, Zàmbia i Sud-àfrica, on va arribar a Ciutat del Cap coincidint amb una de les poques desfilades de l’orgull que es fan al continent.
És un recorregut immens i, per tant, és molt difícil d’establir-hi generalitzacions: ‘L’Àfrica és enorme i hi ha casos de tot. El llibre també enclou històries molt divertides i alegres. Hi apareix un gai de Nairobi, que també és albí, i malgrat la doble amenaça de mort a què és sotmès ha après a viure la vida. A Uganda ara hi ha més atenció mediàtica perquè el govern planeja d’implantar la pena de mort [tal com explica el Documental del Mes, ‘Kuchu’, que es pot veure aquests dies a les pantalles del país] i a Nigèria, el país més poblat de l’Àfrica, volen endurir la llei per perseguir l’activisme i els petons al carrer.’
‘Em costa d’entendre que el llibre no s’hagués escrit abans’, confessa: ‘Vaig buscar i només vaig trobar llibres antropològics en anglès, però res d’actual ni periodístic. A l’Àfrica hi ha una cultura oral molt notable, però no em podia creure que un tema tan important fos tan desatès. A mesura que avançava la recerca, com a periodista al·lucinava…, i personalment m’escandalitzava.’
‘He fet tot aquest treball molt sol i ara arriba el moment de compartir-lo’, diu: ‘Tinc moltes ganes de fer-ho públic.’ Per això ha pactat amb l’editorial i unes quantes entitats LGBT tot un seguit de presentacions per Catalunya, que comencen avui a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona (19.00). ‘Això no és africà!’ també passarà per Manresa (20 de març), Lleida (4 d’abril), Vic (6 d’abril), la Bisbal d’Empordà (11 d’abril), Tortosa (13 d’abril) i Tarragona (18 d’abril). A Barcelona hi ha dues presentacions programades més: al Casal Lambda (12 d’abril) amb la presència de Llibert Ferri, i a la Universitat de Barcelona (19 d’abril).
