12.03.2013 - 11:30
La tensió entre els comandaments polítics dels mossos d’esquadra i els de la policia espanyola va íntimament lligada al procés d’autodeterminació, ens diu en aquesta entrevista Àlex Calvo, expert en seguretat i defensa del Pacífic i professor de relacions internacionals a la European University. Calvo opina que hi ha un joc brut per a desprestigiar les institucions catalanes i que l’estat espanyol vol reduir els mossos d’esquadra a un cos folclòric. ‘Veuen que Catalunya se’ls escapa a poc a poc de les mans i opten pel joc brut, en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia’, diu Calvo.
—Què n’opineu de la tensió actual entre policia espanyola i mossos d’esquadra?
—Cal deixar clar que una cosa és allò que puguin fer en aquests moments determinats responsables polítics espanyols i una altra els membres dels seus cossos de seguretat desplegats a Catalunya. Els primers veuen que Catalunya se’ls escapa a poc a poc de les mans, i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia. Aquest joc brut inclou desprestigiar les institucions catalanes, i per sobre de tot els mossos d’esquadra com a estructura més visible i objectivament més relacionada amb el fonament de tota sobirania, que és el monopoli sobre l’exercici legítim de la força. Els mossos són, sens dubte, la principal estructura d’estat amb què comptem. Són, a més a més, l’embrió de la que serà l’altra gran estructura un cop recuperem la sobirania, les forces armades catalanes.
—I com ho veuen els agents de la policia espanyola i els de la guàrdia civil?
—Hi ha de tot. Molts tenen un grau d’arrelament notable i miren de mantenir-se al marge de picabaralles; es limiten a fer la seva feina. Sense perjudici que molts s’estimin més que Catalunya continuï dintre d’Espanya, no estan disposats a cometre cap crim de guerra per aconseguir aquest objectiu. Una cosa és sentir-se espanyol i una de molt diferent estar disposat a acabar davant un tribunal internacional; no tothom té vocació de màrtir. Encara més, molts ja han decidit o acabaran decidint de quedar-se, tot i que naturalment adoptin una posició més aviat discreta en l’actual període transitori. Ara, no podem esperar que pengin l’estelada al balcó.
—Com pot afectar aquesta tensió entre cossos policíacs el procés d’autodeterminació?
—La tensió va íntimament lligada al procés d’autodeterminació. Si s’acaba fent un referèndum d’autodeterminació, els mossos d’esquadra i les policies locals seran determinants per a garantir-ne la seguretat i manca d’incidents. Si finalment s’opta, com cada vegada sembla més probable, per declarar parlamentàriament la recuperació de la sobirania, hauran de garantir la seguretat de les institucions durant uns dies molt intensos en què es negociarà el reconeixement del nou estat i en què la temptació per part d’Espanya d’emprar la força serà molt i molt forta.
Arribat aquest punt, és molt important que no hi hagi cap ‘cop de mà’ incruent per part de les forces espanyoles que els permeti d’imposar-se d’una manera relativament discreta. Si, per contra, es troben obligades a emprar obertament la força, la pressió internacional sobre Madrid serà prou gran per a aturar-los. No oblidem que Espanya no pot tornar el seu deute nacional sense Catalunya, i que, com que és part de l’euro, no pot fer-ho imprimint moneda. Per tant, en canvi que ens en quedem una part hauran de cedir, perquè si cau Espanya arrossega tota la zona euro, i això les grans potències no ho poden permetre. Ara, per a arribar a aquest punt primer caldrà resistir uns quants dies.
—Com veieu el fet que el govern espanyol vulgui fer més visible i que tingui més presència la seva policia a Catalunya just en aquest moment?
—Forma part d’allò que alguns diaris anglosaxons amb molt d’encert han anomenat ‘cansament mutu’. Els catalans ens hem cansat del règim autonòmic, per un seguit de motius, que van de no poder agafar un avió cap a Nova York o un tren cap a París a no poder participar en els consorcis Airbus i F-35, passant per la discriminació del català o la incapacitat de seguir polítiques pròpies en cap camp. Ara, hem de ser realistes i objectius i entendre que a l’altre costat també se n’han cansat d’aquest sistema autonòmic. En el seu cas perquè el consideren excessiu, i perquè en el fons sempre han sospitat que no era més que una excusa per a acabar mirant de recuperar la sobirania. Però el resultat és el mateix. Som en una cruïlla on solament hi ha dos camins possibles: un estat unitari espanyol dintre de les fronteres actuals i la mort de Catalunya com a nació, o dos estats.
—Per què Madrid dóna tanta importància a una presència més visible?
—Forma part de l’esforç per a recuperar allò que consideren ‘terreny perdut’ o ‘cessions injustificades’. Simbòlicament, volen que es noti que Catalunya és d’Espanya, mentre que funcionalment volen reduir els mossos a un cos folclòric, que acabaria essent absorbit. Una cosa que ha molestat molt a Madrid és la participació dels mossos en diverses operacions internacionals i l’entrenament conjunt amb forces d’uns altres països. Això dóna visibilitat a Catalunya i reforça el prestigi de la policia del nostre país i, per tant, és anatema per al projecte nacional espanyol, que actualment consisteix a recuperar tot el terreny perdut d’ençà de la mort de Franco.
—I la guàrdia urbana de Barcelona?
—Tot i que no se n’ha parlat gaire aquests dies, és responsable de tasques tan importants com la seguretat personal del batlle i la seva lliure comunicació amb l’exterior. Tant si hi ha referèndum com si s’opta per una declaració parlamentària, la guàrdia urbana de Barcelona tindrà un paper determinant per a garantir que la recuperació de la sobirania arribi a bon port.
—Fins a quin punt es fa un ús polític dels cossos de policia?
—Sóc una mica refractari a fer servir el mot ‘polític’, perquè hem entrat en una etapa en què tant Catalunya com Espanya actuen com més va més amb sentit d’estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l’emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l’estat català, o si més no l’oportunitat que el poble s’hi pronunciï, i el que malda per conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN de fer servir les seves (poc operatives, tot sigui dit), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia.
