10.03.2013 - 06:00
Avançant-se al referèndum sobre la independència d’Escòcia del 2014, un altre territori sota administració britànica passa per les urnes per a decidir el seu lligam amb Londres. Es tracta de les Falklands o Malvines, un conjunt d’illes a l’extrem meridional de l’Amèrica llatina tan extens (12.173 km2) com despoblat (poc menys de tres mil habitants), que arrossega un llarg conflicte sobre la sobirania entre la Gran Bretanya i l’Argentina. Els dos milers de pobladors amb dret de vot són cridats a respondre aquesta pregunta: ‘Vols que les Falklands mantinguin l’actual estatus polític com a Territori d’Ultramar de la Gran Bretanya?’
En cas d’una victòria del ‘no’, les autoritats ja han anunciat que obriran consultes i treballs preparatoris per a convocar un nou referèndum ‘amb opcions alternatives’. En cas d’un ‘sí’, que es preveu majoritari en la consulta d’avui i demà, les illes mantindran el seu estatus actual de territori d’ultramar britànic, com també el dret d’autodeterminació, que permetrà als seus habitants de revisar-ne l’estatus quan vulguin: ‘Això podria incloure la plena independència en el futur.’
El referèndum s’ha organitzat des del comitè executiu de les Falklands arran de l’ofensiva del govern argentí per a obrir negociacions bilaterals amb el britànic sobre la sobirania d’aquest territori a 480 km de la Patagònia i a 13.000 de Londres, pel qual ja van protagonitzar una guerra llampec fa trenta-un any. El govern local, exclòs de qualsevol negociació per les autoritats argentines, vol (fer) saber amb aquesta consulta l’opinió dels illencs sobre l’estatus polític de les Falklands.
Londres, que reconeix el principi d’autodeterminació dels dos mil illencs i escaig, defensa la seva reclamació de la sobirania de les Falklands (nom que fa referència a Anthony Cary, cinquè vescomte de Falkland) amb l’argument que les ha administrades des del 1833. Per la seva banda, l’Argentina sosté que té dret sobre les Malvines (nom derivat del municipi bretó de Sant-Maloù, d’on eren els mariners i pescadors que s’hi establiren el segle XVIII) perquè les va heretar de la corona espanyola després de la independència, d’una banda, i per la proximitat de les illes al seu territori continental, d’una altra.
Per l’Argentina, així, les Malvines són una prolongació del país i, de fet, té inclosos els 12.173 km2 de l’arxipèlag dins la província de Tierra del Fuego, com es plasma a la seva bandera, on hi ha la silueta de les dues illes principals, Soledad (6.353 km2) i Gran Malvina (4.377 km2), al costat de les deshabitades illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, també sota administració britànica i reclamades per l’Argentina. Tots tres territoris apareixen explícitament esmentats a la primera de les disposicions transitòries de la constitució, on es diu: ‘La nació argentina ratifica la legítima i imprescriptible sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i els espais marítims i insulars corresponents, perquè formen part integrant del territori nacional. La recuperació d’aquests territoris i l’exercici ple de la sobirania, respectant el sistema de vida dels seus habitants, i d’acord amb els principis del dret internacional, constitueixen un objectiu permanent i irrenunciable del poble argentí.’
De fet, la disputa es manté a l’ONU, on les Falklands són un dels setze territoris no autònoms del Comitè Especial de Descolonització.
