Parlem de poesia

Quatre punts de vista de quatre autors amb trajectòries molt diferents. Poetes d’avui comenten el seu recorregut i la seva visió d’un gènere que sovint queda allunyat en excés del dia a dia de moltes persones

Iniciar-se en la poesia

La poesia: un impuls. Escriure no és res més que canalitzar-se un mateix i pretendre fer universal allò més personal. Mentre a l’escola molts nens petits se senten obligats a tenir imaginació i a crear sons n’hi ha d’altres que tenen la necessitat d’expressar-se mitjançant el joc de paraules. 

“Va ser una gran gosadia
però vaig ser seduït
a fer-me tot poesia
ja sé que això està prohibit”

“El poeta”, Jordi Guardans

No hi ha passos a seguir, només cal trobar-se a gust dins la dinàmica i cada poeta, cada artista, segueix el seu camí fins crear quelcom que el fa sentir bé. Els següents reptes ja són guanyar concursos, publicar o bé programar recitals. En resum, tenir el plaer de guanyar-se la vida amb l’art.

Jaume Subirana assegura que “jo no crec en l’adamisme: fer alguna cosa que mai ha fet ningú. Quan et dediques a escriure hi ha gent que et serveix d’orientació. Per tant, reacciones imitant o posant distància. Jo buscava com s’ha de fer per escriure poesia: des de Petrarca fins a gent que guanyava premis. Recordo el dia que vaig comprar “Les Dones i els Dies” de Ferrater. Obrir un llibre d’ell em va ajudar personalment. Em venia de gust.”

La poesia va lligada a la persona, en totes les seves vessants. Per als poetes que hem entrevistat, no és res més que autoconeixement i progressió dins un mateix. Un camí que sempre s’allarga.

“Hi haurà un poema que em donarà fama
tot satisfent l’afany vel·leïtós,
un poemot d’aquells que el cor inflama
i eleva l’ànim i escampa les pors;
el mix perfecte de comèdia i drama,
íntim i al mateix temps majestuós.”

“El ben sonat 19”, Josep Pedrals

El Josep ens explica que porta 15 anys fent recitals i s’adona que tot i que escriu i llegeix millor que abans encara no ha arribat al lloc on vol anar. Sap cap a on va, no sap com és l’horitzó, avança, que ja és molt, dirigint-se cap a algun lloc que li interessa. 

Per tant, és impossible obligar a tothom qui escriu versos a seguir una lògica o una raó. Qualsevol qui senti que els mots que uneix tenen un sentit personal i responen a una evocació, es pot permetre el luxe de batejar-se com a creador de poesia. 

Què és la poesia?

Els Mestres

Inevitablement tots els artistes que volen créixer entrellaçant paraules amables o esgarrifadores es fixen en uns models. Aquests no ocupen sempre la mateixa posició dins la biblioteca personal però sí que hi conserven un espai privilegiat. Els mestres, en definitiva, acompanyen.

“No són mestres, són amics més savis que tu”. Aquests “amics savis” per a Jordi Guardans van ser, per exemple, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Miquel Martí i Pol. El Jordi assegura que “cal agafar el que et donen però utilitzar-ho per explicar millor la teva veu interior que et parla constantment i t’empaita”.

Jaume Subirana creu que els mestres varien al llarg de la vida i que en cada moment n’hi ha un o un altra que et marca: “en el seu moment van ser importants Cernuda, Gil de Biedma o Salvat-Papasseit, ara tampoc em passo el dia llegint-los”.

Més enllà dels clàssics (Carner, Espriu, Riba), a Eduard Carmona també li interessen molts altres poetes com Vinyoli, Blai Bonet o Estellés i “tinc referents que han estat persones molt properes per mi, com Casasses o el mateix Pedrals”. Aquest últim, ens ha assegurat que els mestratges van canviant al llarg de la vida: “últimament estic amb els poetes del segle XVI, els qui van arribar a la perfecció del sonet: Ronsard, Garcilaso o El rector de Vallfogona”. De cadascun d’aquests mestres cada poeta se n’ha d’impregnar dels aspectes que li interessin.

La importància de ser llegit

“Si esperes ser llegit per escriure no escriuràs mai”. Amb aquest consell Eduard Carmona anima a tothom a llençar-s’hi. No cal plantejar-se quan fer-ho, perquè l’instant arriba amb el temps. Tot i així, el mateix jove poeta assegura que quan algú s’endinsa en aquest món té la necessitat de ser llegit i poder comentar l’obra d’un mateix.

Pedrals ens assegura que “un poema és poema encara que no el llegeixi ningú”. Alhora, però, com el seu amic Eduard, el mateix Josep Pedrals reconeix que és bonic que et llegeixin o t’escoltin, ja que “en un procés comunicatiu sempre està bé que hi hagi un receptor, i és important que el receptor interpreti el missatge, que conegui el codi”.

Jaume Subirana considera que els poetes tenen tendència a socialitzar-se: “m’agrada poder publicar i saber que hi ha gent que ho llegeix […] tot i així, si vols ser reconegut no et dediquis a la poesia, canvia de gènere”. Per a ell, l’èxit o el fracàs són relatius i les apreciacions canvien al llarg de la història.

Guardans ens ha recordat que l’èxit de la poesia i la literatura en general també van en funció dels coneixements dels lectors. En aquest sentit creu que s’hauria de donar més importància a la figura del crític: “és important ser llegit i m’agradaria que hi haguessin crítics per orientar els lectors”.

Un poema pertany al seu autor?

Enllaços
Array