28.02.2013 - 08:42
El general de divisió de la reserva de l’exèrcit espanyol Juan Antonio Chicharro va fer aquestes declaracions el dia 6 de febrer: ‘La pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la constitució no és res més que una llei.’ Ho va dir a Madrid, a l’acte ‘Forces armades i ordenament constitucional’, davant un centenar d’assistents, entre els quals el president de la sala militar del Tribunal Suprem, Ángel Calderón. Ho recull avui el diari El País.
Chicharro va dir que en circumstàncies normals no hauria volgut intervenir-hi, però que ‘l’actual ofensiva separatista-secessionista’ l’hi obligava. Va assegurar que a l’exèrcit hi havia un sentiment generalitzat de ‘preocupació, temor, incertesa i confusió’, i va criticar la destitució del general José Mena el 2006 per haver reprovat l’estatut català.
Diu El País que, segons els assistents a la jornada, el general va justificar una teoria del cop d’estat. De primer va dir que corresponia al govern espanyol i al Tribunal Constitucional, i no directament a l’exèrcit, de garantir la integritat territorial de l’estat espanyol, contradient les interpretacions que es feien de l’article 8.1 de la constitució. També va dir que l’article 97 de la constitució atribuïa la direcció civil i militar al govern espanyol i al TC. Ara, va alertar del supòsit que ‘els responsables de la defensa de la constitució no es comportessin com cal’.
Fou aleshores que va suggerir d’imaginar que el PP perdés la majoria absoluta en les pròximes eleccions i depengués del suport de partits catalans. Uns partits, va imaginar, que li podrien exigir en canvi que reformés l’article de la constitució que consagra la unitat d’Espanya. ‘Què farien aleshores les forces armades?’, es va demanar. I va deixar anar: ‘Si els mecanismes de defensa de l’ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, aleshores…’ Segons El País, hi va haver una gran ovació per a Chicharro, i fins i tot crits de ‘bravo’.
Chicharro va ser comandant general de la infanteria de marina, un cos que compta amb més de 4.000 militars, fins al desembre del 2010, i ara és a la reserva, però no pas retirat. Això vol dir que continua sotmès al codi disciplinari militar, que preveu un càstig als militars que expressin públicament opinions que no mantinguin la neutralitat sobre qüestions polítiques.
