28.02.2013 - 06:00
La primera notícia en català a Global Voices es va publicar el 2010. Era una primera experiència, que no va tenir continuïtat. Però d’uns mesos ençà l’edició catalana (Twitter) ja funciona a ple rendiment i té els mateixos drets i deures que la resta d’edicions, siguin en la llengua que siguin. Ahir se’n va fer la presentació a la Universitat Pompeu Fabra, en un acte amb Saül Gordillo, Sílvia Cobo, Cristina Vaquer (Twitter), de la xarxa People Witness, i l’editora de Global Voices en català, Violeta Camarasa (Twitter).
—Presentació oficial, finalment, de Global Voices en català?
—Global Voices en català és una peça més dins de l’entramat internacional de Global Voices. Funcionem com una xarxa i, dins d’aquesta xarxa, cada edició té una doble missió: la primera, de traducció al català, per a acostar a l’audiència, catalana en aquest cas, tots els temes o polèmiques que es debaten a la xarxa a tot el món; i la segona, d’explicar al món debats que hi ha a la xarxa catalana.
—Parleu sempre de debats que hi ha a la xarxa…
—Sí, però atenció: tant poden ser qüestions sorgides directament a la xarxa com reaccions a la xarxa de determinats temes d’actualitat. D’aquesta manera, oferim al món una altra visió d’això que passa a Catalunya, una visió diferent de la que arriba a través dels mitjans convencionals.
—Per tant, Global Voices pot ajudar a explicar el procés sobiranista català al món?
—Oi tant! Sí, Global Voices pot ajudar molt a explicar millor Catalunya al món. Penseu que fins fa pocs mesos la visió que es tenia de Catalunya al món rebia la influència exclusiva dels mitjans de comunicació d’obediència espanyola. Global Voices és una nova via de comunicació amb el món de manera directa, sense passar cap filtre. I no únicament per a explicar a fora el procés sobiranista, sinó també tot allò que passa al nostre país des d’un punt de vista social: el drama dels desnonaments, la corrupció, etc. Una cosa no treu l’altra i té molt a veure amb el país que volem.
—Per tant, què hi trobarem a Global Voices en català?
—Sovint parlem de temes que no transcendeixen a l’agenda mediàtica diguem-ne convencional. Nosaltres traduïm allò que unes altres edicions de Global Voices han publicat, tot sempre relacionat o produït a internet, i publiquem continguts propis d’allò que passa aquí i que unes altres edicions possiblement traduiran. Fem una feina molt exhaustiva i produïm un volum enorme d’informació que dubto que ningú pugui consumir. Informació molt diversa i de llocs molt diversos. Es tracta de donar les eines perquè el lector pugui cercar la informació que li interessi, filtrar-la per llengua, àmbit, país, etc.
—Ha costat de fer l’edició en català?
—Bé, Global Voices va néixer el 2005 i els primers anys es feia bàsicament en anglès i se centrava en informació de països en via de desenvolupament. Primer es van fer les edicions en francès i en espanyol i ara ja hi és en trenta llengües, entre les quals el català. Es va fer un primer intent de fer l’edició en català abans del 2010, però no va agafar prou força. Es va reprendre el 2011, però no fou fins a mitjan 2012 que l’edició catalana deixà de ser en fase ‘beta’ per passar a ser una edició de ple dret.
—Ser presents a Global Voices també és una via per a connectar-nos amb el món…
—Sí, tot el contingut que posem a disposició de l’audiència catalana sobre allò que passa a la xarxa, a tot el món, és molt valuós. I, a més, hi som presents i ens veuen. Durant molt de temps la comunicació internacional ha estat filtrada pels grans mitjans o, en menor mesura, per la diplomàcia. Global Voices és una de les eines que trenca això. D’una altra banda, Global Voices permet de dialogar directament amb els autors dels articles i els blocaires. La comunicació hi és directa.
—Com funcioneu els qui feu l’edició catalana?
—De moment som una vintena de voluntaris. Però aquests darrers dies hem rebut una allau de peticions. I de fet esperem que amb la presentació puguem créixer encara més. Fem aquesta doble feina: traduir d’unes altres edicions, sovint afegint-hi una mica de context; i produir informacions a partir d’allò que diuen blocaires i piuladors del nostre país. I no em refereixo pas a blocs o piulades de polítics, periodistes i famosos. Tot al contrari. Volem informar a partir de la veu de la gent del carrer o de la gent que sovint no apareix als mitjans de comunicació. Per això ara volem sobretot perfils més periodístics, que no vol pas dir que hagin de ser periodistes, per a fer créixer aquest segon vessant.
