28.02.2013 - 06:00
Tal com va anunciar per sorpresa i en llatí l’11 de febrer, el papa Benet XVI renuncia avui el càrrec de màxima autoritat de l’església catòlica per ‘manca de forces’. A les cinc de la tarda es traslladarà a la residència estiuenca de Castel Gandolfo i a les vuit del vespre quedarà oficialment vacant la seu del pontificat. És aleshores que s’engegarà la maquinària per reunir, com més aviat millor, el conclave de cardenals que, en l’aïllament de la Capella Sixtina, haurà d’elegir-ne el successor.
Segons el Vaticà, tot i la renúncia, Joseph Ratzinger conservarà el nom de Benet XVI, rebrà a partir d’ara el títol de papa emèrit o pontífex romà emèrit i mantindrà el tractament de sa santedat. També podrà dur l’anell del pescador, una de les insígnies pròpies del papa. Però no pas el que ha lluït al tercer dit de la mà dreta des del 7 de maig de 2005, perquè, com marca la tradició, s’haurà de trencar cerimonialment en presència dels cardenals per evitar que se segellin documents durant l’interregne de la seu vacant.
Aquests detalls s’han hagut d’explicitar els darrers dies perquè les renúncies papals són tota una excepció en la història de l’església romana. De fet, només n’hi ha dos precedents, dels segles XIII i XV: Celestí V va plegar el 1294, havent exercit el ministeri papal pocs mesos, perquè ningú no l’havia preparat i no es trobava capacitat per al pontificat; i Gregori XII, que va renunciar el càrrec el 1415, després de nou anys.
Un pontificat esquitxat per escàndols de cap a cap
Joseph Alois Ratzinger va ésser nomenat papa el 7 de maig de 2005, a setanta-vuit anys, després de dos dies de conclave i dues ‘fumates’ negres. L’elecció de Benet XVI, el nom que va adoptar el cardenal bavarès, d’entrada va suscitar crítiques pel seu perfil conservador, que feia pensar en un enduriment de la posició de l’església respecte a qüestions com el matrimoni homosexual, l’avortament i l’ús d’anticonceptius. Amb tot, el fet que realment ha marcat el seu pontificat han estat els escàndols de pedofília a l’església i l’anomenat ‘Vatileaks’; i a casa nostra, a més, les visites polèmiques a València (2006) i Barcelona (2011).
Els casos de pedofília a l’església van començar a fer-se públics poc després d’ésser nomenat, amb l’aparició de denúncies per abusos sexuals de sacerdots. La polèmica va arribar a apuntar directament Ratzinger quan alguns testimonis i investigacions el van acusar d’haver amagat abusos a menors. Poc després va anunciar que portaria a la justícia els responsables dels abusos i admetia que l’església no havia estat prou ràpida ni vigilant en aquests casos.
L’últim gran escàndol, a les acaballes del pontificat, ha estat l’anomenat ‘VatiLeaks’, en què el seu majordom personal, Paolo Gabriele, va ésser condemnat per haver robat i filtrat documents confidencials del Vaticà. En paral·lel al judici formal, Benet XVI va encarregar a tres cardenals de perfil ben diferent que redactessin un informe sobre les filtracions, les conclusions del qual teòricament només han arribat a les seves mans. Tot i això, la setmana passada la premsa italiana va especular sobre el contingut d’aquestes conclusions, amb la possibilitat que indiquin que al Vaticà hi ha màfies econòmiques i trames sexuals que han arribat a segrestar les decisions de l’església i han precipitat la renúncia de Benet XVI.
