24.02.2013 - 06:00
Nikos Kavadias (1910-1974) es va passar la vida embarcat en vaixells de tota mena, excepte els anys de la Segona Guerra Mundial, fent de mariner des dels dinou anys i ascendint a radiotelegrafista de primera classe a partir del 1953. Va escriure poc i curt, però com diu l’editora Maria Bohigas, tot el que va escriure és bo. Club Editor acaba de publicar tots els seus relats, que són tres, aplegats en el volum ‘Li i altres relats‘, que inclou una aproximació a aquest estrany escriptor, a càrrec del traductor Jaume Almirall. Per ell sabem que Kavadias era més baix del normal, lleugerament tartamut i excepte les cames, portava tot el cos tatuat. Que es va passar la vida al mar, als ports d’arreu del món amb prostitutes com a companyes ocasionals, amb una cabina plena de llibres i música de Verdi. Us oferim un fragment de ‘Li’ (pdf).
Kavadias va escriure tres llibres de poemes, unes proses breus de viatges publicades a la premsa, tres relats, les cartes a la família i els amics, i la novel·la ‘Guàrdia’, on l’acció es desenvolupa durant una travessia cap als mars el Sud, i tota ella es basteix sobre diàlegs de mariners que fan el torn de guàrdia. Precisament Almirall es troba traduint ara la novel·la, que Club Editor publicarà si els lectors responen bé a ‘Li i altres relats’ i tenen més ganes de Kavadias, segons diu Maria Bohigas.
Una perla literària
‘Li i altres relats’ s’obre amb ‘Li’, un relat on el mariner endurit i desenganyat atraca a Hong Kong i conviu durant uns dies amb una petita xinesa, que viu en un ‘sampan’ i no ha posat mai els peus en terra ferma. Ho explica Jaume Almirall: ‘(el mariner) descobreix en la figura menuda de la Li no solament la dignitat de la pobresa d’una gent, sinó sobretot, en l’infant, una puresa de cor, una naturalitat i una intel·ligència que el fascinen.’ Una història trista, però sense una engruna de sentimentalisme, afegeix el traductor. És una perla literària, que Kavadias va escriure a finals del 1968.
Pocs dies després d’escriure ‘Li’, Kavadias va escriure un altre relat, el segon que apareix en el recull, ‘De la guerra’. L’autor situa la narració a Albània (ell va ser mobilitzat allí durant la guerra), on ens mostra la trobada també fortuïta que amb un vell, que amaga el fill ferit de bala a la cama. En tots dos relats es dóna la relació casual, transitòria i breu del mariner. I en tots dos apareix un objecte que en serà el record. ‘Al meu cavall’, el tercer relat, molt breu, Kavadiias el va escriure gairebé trenta anys abans, el 1941, i també se situa en la campanya d’Albània.
Almirall rebla el valor d’aquestes peces: ‘Res d’heroic no es trobarà en les pàgines d’aquests relats; però sí fragments de vides de gent senzilla enfrontada als atzars de l’existència, al sofriment que a tots iguala —fins i tot els enemics i les bèsties— i, per damunt, la mirada compassiva del narrador.’
Un accident vital
Al bloc ‘Cartes elèctriques’ de Maria Bohigas, l’editora explica les vicissituds que es va trobar per editar el volum: ‘Nikos Kavadias potser no s’ha traduït a gaires llengües per un motiu prosaic: va escriure poc i curt. Publicar els seus contes tenia un peu forçat, i és que són massa breus per conformar un volum d’aquells que et fan la sensació de tenir l’armari ple de confitures. Martingala editorial: calia allargar-lo. Així va néixer l’epíleg de Jaume Almirall, traductor de Kavadias. I això demostra que d’una martingala pot néixer una cosa gloriosa.’
‘Aquest epíleg no s’hauria pogut escriure si no fos que el condueix una reflexió magnífica sobre quina vida fa possible aquella obra. Una pregunta que batega a cada frase, elemental i molt humana: ¿per què aquesta vida d’un home tancat en una cabina enmig dels oceans, que fuig i escriu concisament?’
Però com es va entrebancar l’editora amb Kavadias? També ho explica, a l’apunt del bloc ‘Nikos Kavadias, amb devoció‘ i val la pena llegir-lo tot. Només avancem que per a Bohigas, la descoberta de Kavadias és un accident vital i la seva literatura li va quedar gravada a la memòria.
‘Li i altres relats’ és el primer títol de la col·lecció Club dels novel·listes que estrena nou disseny: recupera el disseny original de la col·lecció, esquemàtic, sense imatge, on el grafisme mana i és ben ràpid d’identificar.
