21.02.2013 - 06:00
MÉS per Palma va registrar ahir una proposició al ple que l’ajuntament de Palma per tal de reclamar la nul·litat del judici que va condemnar a mort al batlle de Palma, Emili Darder; el d’Inca, Antoni Mateu; el polític i empresari Antoni Maria Ques; i el diputat i regidor de Palma, Alexandre Jaume. El 24 de febrer de 1937 varen ser assassinats tots quatre a mans de les tropes franquistes al cementiri de Palma. Ahir, els regidors de la coalició MÉS Antoni Noguera i Andreu Caballero, de Palma i d’Inca, van fer una conferència de premsa davant el Mur de la Memòria del cementiri de Palma per palesar la necessitat de fer justícia i restituir la figura d’aquestes quatre víctimes, assassinades per demòcrates.
MÉS per Palma considera necessari que l’ajuntament faci un exercici de memòria històrica a favor dels valors de la democràcia. I afegeix: ‘Moralment aquestes sentències són il·legals, però en volem un reconeixement legal i que siguin declarades nul·les de ple dret. Són les sentències de la vergonya, són les sentències del franquisme, fonamentades en motius purament feixistes i amb l’objectiu d’agredir la democràcia i el republicanisme.’
De fet, la figura del darrer batlle republicà de Palma, Emili Darder, ha estat reconeguda per l’ajuntament, que l’ha nomenat Fill Il·lustre de la Ciutat. L’herència de la seva gestió és encara molt present a la ciutat: xarxa de clavegueram, xarxa d’escoles públiques, xarxa de dispensaris; els actuals centres municipals de serves socials, les primeres mesures de conciliació laboral, foment de la cultura i el turisme… ‘Un autèntic innovador, i polític amb majúscules’, va afegir el regidor Antoni Noguera. I va recordar que ja l’any passat la coalició havia presentat una moció a l’Ajuntament que havia estat aprovada per unanimitat per tal d’instal·lar una placa commemorativa a la casa natal d’Emili Darder.
Enguany es compleixen 76 anys de l’assassinat del batlle i dels altres tres polítics, i Més per Palma continua proposant mesures perquè no s’aturin els reconeixements a Emili Darder i la seva figura com a polític.
La coalició confia que el PP de Cort ‘rectifiqui la posició mostrada en el ple del mes de gener’, quan l’equip de govern va rebutjar de retre homenatge anualment a Darder i incloure la visita al Mur de la Memòria dins el recorregut institucional del dia de Tots Sants al cementiri.
‘El PP ha de triar entre la democràcia i el franquisme’. El regidor de MÉS per Palma va dir que aquestes mocions ‘són de responsabilitat i memòria històrica’, i no es poden eludir. ‘Hem de recordar i corregir el passat per tenir un futur millor. Posar-se contra aquest reconeixement dels valors democràtics és beure de la tradició franquista.’
Inca va aprovar la moció per unanimitat ara fa un any
Andreu Caballero, regidor de MÉS per Inca, va explicar que el procés judicial i l’execució a càrrec de les tropes militars feixistes va ser un procés exemplaritzant per enviar un missatge a tota la societat contra la República. Caballero afegí: ‘Consideram que per als demòcrates la nul·litat de la sentència que els va condemnar a mort també ha de ser un exemple de restitució històrica de la democràcia.’
Caballero va recordar que la seva coalició ja havia presentat aquesta moció l’any passat al consistori d’Inca i que hi havia estat aprovada per unanimitat. Per tant, amb el consens de totes les forces polítiques, inclòs el PP.
‘Emili Darder, Antoni Mateu, Antoni Maria Ques i Alexandre Jaume varen ser assassinats perquè defensaven la democràcia i no pas per rebel·lió com diu la sentència. Això ho sabem tots els demòcrates. Per això demanam a l’estat espanyol que també reconegui oficialment que el seu únic delicte va ser defensar la democràcia la República.’
Andreu Caballero va explicar que les institucions municipals ‘també saben que aquesta sentència és il·legal’, perquè tant l’Ajuntament de Palma com el d’Inca han reconegut, respectivament, Emili Darder i Antoni Mateu com a Fills Il·lustres de la Ciutat.
