21.02.2013 - 06:00
‘Colossal’ i ‘extraordinària’. Aquests són els dos adjectius que Geoff Cowling va emprar per descriure la manifestació de la Diada. Cowling fou cònsol general del Regne Unit a Barcelona entre el 2002 i el 2005. En una entrevista amb l’ACN a Londres, ahir Cowling es mostrava partidari que Catalunya fes un referèndum d’independència per decidir el seu futur. ‘Ha de prevaler la democràcia i la gent ha de poder decidir’, deia. I avisava la Generalitat que si volia aconseguir l’estat propi havia d’intensificar encara més l’acció exterior. ‘Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s’obriran. S’ha de sortir a fora i provar-ho.’
Geoff Cowling ha treballat durant dècades per al Ministeri d’Afers Estrangers britànic, com a diplomàtic a l’Amèrica Llatina, Dinamarca i l’Afganistan. La darrera destinació, una de les que més el va marcar, fou el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i un cert punt de sorpresa els esdeveniments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada de l’any passat.
‘Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent com hi havia’, explicava Cowling recordant aquella jornada. ‘Catalunya ha canviat bastant significativament. Una de les coses que he notat més des que vaig marxar és l’augment de l’independentisme’, afegia. Cowling explica que l’any 2005, quan l’estatut retallat pel Constitucional ni tan sols s’havia aprovat, ERC era l’única força parlamentària clarament independentista i hi havia manifestacions per la Diada de l’Onze de Setembre, però poca cosa més. ‘No hi havia res com això que vaig experimentar el setembre passat, a Barcelona’, admet. ‘Si a la marxa hi havia un milió i mig de persones, com diu la policia, significa prop d’un 25% de la població catalana. És colossal’, exclama.
‘Aquell entusiasme era motivat des del carrer, i de fet va canviar la visió dels polítics; va accelerar unes eleccions que no eren previstes’, recorda. Cowling creu que, a diferència del procés que viu Escòcia, a Catalunya l’independentisme s’ha consolidat al carrer, i després ha contagiat el govern. ‘A Escòcia hi ha una situació de dalt cap a baix, mentre que a Catalunya veig que prové de les bases. Escòcia farà un referèndum d’independència, però em costa d’imaginar un milió i mig d’escocesos sortint a Princess Street, a Edimburg, fent voleiar la bandera’, admet.
A favor del referèndum
Creu que Mariano Rajoy hauria de permetre una consulta a Catalunya, igual com ha fet el primer ministre David Cameron amb Escòcia. De fet, creu que l’actitud conciliadora dels conservadors anglesos ha ajudat a ‘eliminar tensions’ en tot el debat independentista. ‘La situació al Regne Unit és completament diferent de la de Catalunya’, precisa, i reconeix que des de Londres sempre han ‘estat conscients que Escòcia és una nació separada’. A més, creu que el fet que el Regne Unit no disposi d’una constitució facilita les coses.
‘A Espanya hi ha una constitució molt rígida i aparentment difícil de canviar. També hi ha, clarament, elements a Espanya que no volen facilitar un referèndum català’, afegeix. ‘Però la meva visió personal és que a tot això s’hi hauria d’encarar democràticament’, diu. De fet, segons Cowling, encara que la constitució no permeti els referèndums a Catalunya, s’ha de respectar la voluntat del poble català.
‘Segons la constitució espanyola, Catalunya és només una comunitat autònoma, però així i tot té un parlament, i si hi ha una majoria en aquest parlament que reflecteix la voluntat de la gent per a organitzar un referèndum sobre el seu futur, no veig per què no s’hauria de fer. Un referèndum no necessàriament ha d’acabar amb un sí’, explica, defensant el dret democràtic de votar dels qui volen la unió entre Catalunya i Espanya. ‘Però crec personalment que ha de prevaldre la democràcia, i la gent ha de poder decidir’, remarca.
Més acció exterior
Després d’anys de moure’s entre els passadissos del Ministeri d’Afers Estrangers britànic i de recórrer països de tots els continents, Geoff Cowling defensa que una de les tasques més importants de qualsevol país és la projecció exterior. Evita de predir si una Catalunya –o una Escòcia– independents romandrien dins la Unió Europea, però admet que la Comissió Europea encapçalada pel conservador José Manuel Durão Barroso ‘fa remor’ contra aquests processos.
Per Cowling, l’argument que un nou país independent hauria de tornar a demanar l’adhesió des de fora és tan especulatiu com el de continuar-hi com a membre de ple dret sense negociació. ‘Tant Catalunya com Escòcia són actualment membres de la UE, i que en sortissin implicaria l’expulsió d’unes comunitats molt substancials. No crec que això sigui dins els límits constitucionals de la UE’, assegura.
Però podria intervenir en el cas català la comunitat internacional o europea si Espanya bloca el referèndum? ‘Dependrà de la situació que prevalgui en aquell moment en la UE. Personalment, m’agradaria dir que sí. El meu cor diria això, però el meu cap em diu que no, que no ho farien. No voldrien perjudicar la relació amb l’estat espanyol’, admet. Per evitar una situació en què la resta de països europeus descriguin la situació catalana com un ‘afer intern espanyol’, Cowling té una recepta: la internacionalització del conflicte.
‘Abans que això passi, Catalunya realment hauria d’utilitzar les eines que té, a través de les delegacions, el Diplocat i Afers Exteriors, per projectar el seu missatge, particularment a l’àmbit europeu’, defensa. Segons Cowling, a les capitals europees s’escoltaran Catalunya, encara que Espanya no ho vegi amb bons ulls. ‘Si ets en un racó i crides, i crides prou, algú et sentirà’, diu. ‘Certament serien escoltats al Regne Unit, n’estic convençut.’ Cowling creu que amb els paral·lelismes amb Escòcia tard o d’hora algú des de Londres o Edimburg hauria de dir alguna cosa sobre Catalunya. De fet, coneix la tasca de la delegació a la capital britànica i creu que és molt positiva. ‘Són ben considerats i són rebuts a la Foreign Office i a Westminster’, explica. ‘Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s’obriran. Cal sortir a fora i provar-ho’, destaca.
‘Si fos al lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, mitjançant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats, recomana. ‘És essencial explicar al món tot això que passa. Quan em demanes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que n’ha de ser informada. Realment cal un programa internacional de l’administració catalana per a explicar la seva posició’, diu, i assegura que desconeix si Madrid ja fa contracampanya a l’exterior. ‘Hi ha d’haver negociacions, certament dins la Unió Europea, amb tots els països, perquè cada un té un vet’, afegeix. Per Cowling, el missatge és obvi: la independència de Catalunya ‘és un afer europeu, i s’ha de discutir als passadissos dels governs europeus’.
