20.02.2013 - 06:00
CiU i ERC sospiten que el CNI, el servei d’intel·ligència de l’estat espanyol, fa guerra bruta contra el procés d’independència; el representant del principal sindicat de la policia espanyola diu que el CNI fa servir de tapadora empreses de seguretat i agències de detectius, com Método 3. I ahir TV3 va revelar on és la seu logística d’aquest organisme a Barcelona i que el nombre d’agents a Catalunya ha crescut. Us expliquem què és el CNI, què fa, com funciona i com passa comptes de la seva activitat.
El CNI fou creat el maig del 2002 per substituir l’antic Centre Superior d’Informació de la Defensa (CESID) com a agència d’intel·ligència de l’estat espanyol. La llei que el regula és l’11/2002, que de bon començament deixa ben clar quin n’és l’objectiu principal: ‘Neutralitzar les activitats de grups o persones que posin en risc, amenacin o atemptin contra l’ordenament constitucional, els drets i les llibertats dels ciutadans espanyols, la sobirania, la integritat i la seguretat de l’estat.’ I com ho fa, això? Proporcionant ‘la informació i la intel·ligència necessàries per a prevenir i evitar tota mena de risc o amenaça que afecti la independència i la integritat territorial d’Espanya’.
L’activació contra la independència
Aquesta sola definició explicaria que el CNI, en virtut de les seves funcions, s’hagués activat per neutralitzar el procés sobiranista del Principat. Fa unes quantes setmanes la revista Tiempo publicava un reportatge sobre el pla del CNI per a aturar la independència de Catalunya. Hi deia que la secretària general, Beratriz Méndez de Vigo, i el director, Félix Sanz Roldán, eren els màxims responsables d’activar aquest pla, que tenia el propòsit de ‘crear un brou de cultiu contrari als plans de Mas’.
Segons el pla, el CNI vol fer que siguin els catalans mateix que aigualeixin el procés. Per això s’ha de convèncer gent destacada de la societat civil, líders d’opinió amb credibilitat i prestigi perquè pronunciïn conferències o participin en taules rodones on expliquin quins avantatges tindria de continuar a Espanya. Fonts del CNI ‘no oficials’ que cita la revista Tiempo destaquen que la informació obtinguda mitjançant escoltes telefòniques a polítics de CiU i ERC hauria de servir per impedir ‘un referèndum il·legal’. Tot amb tot, les intercepcions telefòniques o les entrades a domicilis han de tenir l’autorització del magistrat del Tribunal Suprem.
Com actua el CNI i qui el coordina?
El CNI pot actuar dins l’estat espanyol o fora. I dins l’estat totes les administracions públiques li han de donar suport si els ho requereix. Per exemple, pot demanar a governs autònoms i a ajuntaments informació relativa a la identitat de persones i dades personals, com ara matrícules de cotxes.
Ja hem vist que els objectius genèrics del CNI són ‘preservar l’ordenament constitucional i la independència i integritat territorial d’Espanya’. Però cada any es van definint els objectius més a curt termini. Els defineix el govern de torn, s’aproven en el consell de ministres i queden escrits en la directiva d’intel·ligència, que té un caràcter secret.
El govern espanyol participa en la coordinació de les activitats d’intel·ligència i contraintel·ligència, concretament mitjançant la comissió delegada per a afers d’intel·ligència. Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d’Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d’Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d’Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d’estat de seguretat i el secretari d’estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.
Les activitats, les bases i els mitjans són secrets
Una de les característiques del CNI és que l’activitat que acompleix, el personal, les instal·lacions, les bases i els centres de dades, i les fonts són informació classificada, és a dir, secrets. Els agents del CNI treballen d’incògnit, però tenen acreditacions per identificar-se quan ho creguin convenient.
Que TV3 hagi explicat on és la seu logística del CNI a la ciutat de Barcelona és rellevant, tenint en compte aquest caràcter secret. De fet, l’agència no ha volgut ni confirmar ni desmentir que és al número 666 de la Diagonal de Barcelona. És un edifici militar, situat entre la Diagonal i la Gran Via Carles III, i els agents hi treballen mentre esperen anar a uns altres punts de la ciutat per treballar més anònimament. Per qüestions de seguretat, canvien sovint la situació de les oficines.
L’ús de tapadores
Una de les polèmiques dels últims dies ha estat l’ús que presumptament fa el CNI d’empreses de seguretat i agències de detectius com a tapadora. José Manuel Sánchez Fornet, secretari general del principal sindicat de la policia espanyola, el SUP, va dir fa dies al seu Twitter que era una pràctica habitual. ‘Els serveis secrets de tots els països, fins i tot d’Espanya, tenen agències de detectius i empreses de seguretat com a tapadores. Aquestes empreses treballen normalment, però aboquen la informació d’interès al seu enllaç, l’agent en qüestió. Método 3 és això.’
El govern espanyol ho ha negat. I arran de la petició d’explicacions de CiU i ERC, el director del CNI s’ha declarat disposat a comparèixer per explicar que no hi ha cap relació entre l’organisme i Método 3.
El control parlamentari
La funció de control de l’activitat i l’ús dels recursos del CNI la fa la comissió de secrets oficials del congrés espanyol, la mateixa que controla l’ús dels fons reservats. Aquesta comissió la formen els membres dels grups parlamentaris que el ple de la cambra aprovi per una majoria qualificada. En aquesta legislatura la majoria absoluta del PP ha impedit que en formessin part els diputats d’ERC proposats pel grup, primer Alfred Bosch i després Joan Tardà. Aquesta comissió té accés a matèries classificades, i les sessions i les deliberacions que s’hi fan són secretes.
Sáenz de Santamaría potencia el CNI
Soraya Sáenz de Santamaría, com a responsable ministerial del CNI, li ha volgut assignar més recursos. I tal dit tal fet: enguany el govern espanyol destinarà (pdf) 19,8 milions d’euros a l’espionatge, un 11% més que no l’any passat (17,8 milions). De fet, tot l’augment pressupostari dels fons reservats que tenen els ministeris espanyols de Presidència, Interior i Afers Estrangers anirà a parar als serveis d’intel·ligència.
A més, la vice-presidenta espanyola va anunciar ara fa un any que l’executiu volia canviar l’estatut del personal del CNI, amb el propòsit ‘de dotar-lo de més professionalització i ampliar la contribució que fa als objectius nacionals’.
