19.02.2013 - 06:00
El polèmic aeroport de Castelló va veure ahir com hi aterrava el primer avió d’ençà que fou inaugurat, el març del 2011. Fou un vol de prova d’un Beechcraft-350, un petit avió que es fa servir per a fer assaigs d’aterratge, i que ha costat cent vint mil euros a Aerocas –l’empresa pública dependent de la Generalitat i la Diputació de Castelló–, diners que haurà de pagar a AENA. Aquest vol de prova és un pas previ obligatori abans AENA no aprovi el funcionament de l’aeroport, o bé indiqui què s’hi ha de modificar. Però el cas és que, després d’aquest primer avió, purament de proves tècniques, sense passatgers, encara no se sap quan hi aterrarà el primer vol comercial. Durant tot aquest temps l’aeroport Castelló ha vist com es programaven o hi succeïen esdeveniments, pel cap baix, esperpèntics.
La guàrdia civil evita una festa ‘rave’ a les pistes
Primer va ser la festa ‘rave’ convocada per Facebook, l’abril del 2011, a les pistes de l’aeroport. La convocatòria va forçar la guàrdia civil a custodiar d’una manera especial durant dos dies les entrades a la instal·lació per evitar que hi poguessin entrar els milers de joves convocats. La festa, al final, no es va fer.
La iniciativa convidava a visitar les instal·lacions i a fer-hi barbacoes, a menjar-se la mona o a fer volar el catxerulo. Segons els promotors, la festa volia ‘aprofitar l’oportunitat oferta pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que havia inaugurat un aeroport sense ni avions ni permís de navegació’.
El conills crien i envaeixen l’aeroport
Mesos més tard, el desembre del 2011, es desfermà la polèmica d’allò que s’anomenà popularment ‘invasió dels conills’. Segons el testimoni d’uns quants veïns, recollit pels mitjans de comunicació, va proliferar la població de conills, que trobaven a les pistes de l’aeroport i a l’entorn un espai magnífic per a campar lliurement i reproduir-s’hi. Alguns partits fins i tot van portar el cas a plens municipals. I l’actor i humorista Xavi Castillo va relatar-ho d’una manera corrosiva en aquest capítol del programa ‘Veriueu-ho’ de VilaWeb TV.
Un cotxe de competició, a tota velocitat per les pistes
Més recentment, va sortir a la llum una nova sorpresa: un automòbil de competició va ser enregistrat en vídeo mentre corria a tota velocitat per les pistes d’aterratge. La diputada del grup del PSPV per Castelló María José Salvador va demanar-ne explicacions, però no li’n va donar ningú.
Per tot plegat, i per l’evident infrautilització d’unes instal·lacions que continuen tancades dos anys després de la inauguració, periòdicament ha esdevingut tendència a Twitter l’etiqueta #UsosaeroportCastelló, en què els piuladors fan propostes d’ús de l’aeroport en clau d’humor. Algunes de les més divertides: la final de la Champions League de petanca, una escola d’escultors, un ‘Angry Birds’ a escala real, un fumador de marihuana, etc.
Una història de despropòsits
Però el cúmul de despropòsits relacionats amb l’aeroport de Castelló no s’acaba pas aquí. L’aeroport de Castelló va lligat a la figura de Carlos Fabra: l’estàtua de 24 metres d’altura, dues tones i 300.000 euros de pressupost, obra de Juan Ripollés, ho palesa; i també el comentari de Fabra als seus néts el dia de la inauguració, el març de fa dos anys: ‘Us agrada l’aeroport de l’avi?’
Fabra va vendre el projecte des de bon començament com una oportunitat per a convertir Castelló en una zona turística potent. La construcció de la instal·lació havia d’anar acompanyada d’un nou parc temàtic, Mundo Ilusión, de la promoció d’una dotzena de camps de golf i de la construcció de quaranta mil habitatges, la meitat en una macrourbanització al terme de Cabanes. Però de tot això, res: els camps de golf els ha aturats el consell, del PP, bé per falta d’aigua, bé per una mala tramitació. La crisi ha esvanit el projecte de Mundo Ilusión i la construcció dels habitatges.
Una inauguració grandiloqüent
Amb tot, Fabra i l’ex-president Francisco Camps van voler fer una gran inauguració el 25 de març del 2011, al límit de la data que la llei electoral permetia actes institucionals perquè no s’escaiguessin amb el període electoral dels comicis del maig. Camps va comparar aquell dia amb la inauguració del port, al segle XIX, i de la universitat, al segle XX. En ple deliri de grandesa, Fabra va dir als crítics que no entenien res de res, i va arribar a declarar: ‘Hi ha qui ens diu que som boigs d’inaugurar un aeroport sense avions. No han entès res. Durant un mes i mig qualsevol ciutadà que vulga podrà visitar la terminal o passejar per les pistes d’aterratge, cosa que no podrien fer si hi hagués avions enlairant-se o aterrant.’
Una enorme despesa
La despesa d’aquesta infrastructura és un dels assumptes més discutits i que ha estat objecte de més crítica. L’obra ha costat 150 milions; la publicitat, 30 milions, i l’escultura de Ripollès uns 300.000 euros. A sobre, un error en la construcció en va disparar encara més el cost.
