17.02.2013 - 17:59
El cas Noos s’ha complicat aquest cap de setmana amb la nova declaració de Diego Torres, soci d’Iñaki Urdangarin a l’institut Noos. Per primera vegada, la casa reial espanyola apareix al mig de l’escàndol de corrupció i comença a fer-se evident allò que en els cercles polítics es comentava en veu baixa: que no era un negoci del gendre del rei, sinó una activitat estructural, una més, de l’ala econòmica de la monarquia.
Curiosament, si la investigació entra per aquest terreny el cas es podria aturar definitivament, perquè Juan Carlos no pot ser investigat ni jutjat ni tan sols cridat a declarar per res, tampoc per corrupció ni delictes econòmics.
En molts països del món la figura del cap d’estat és sobreprotegida pel que fa als àmbits polítics, cosa lògica, però no pel que fa als àmbits civil o penal. En el cas de l’estat espanyol, però, l’article 56.3 de la constitució blinda la figura del rei contra qualsevol acte que pogués cometre. Fins i tot si assassinés algú en públic quedaria eximit del crim.
Un exemple menor d’aquesta anomalia jurídica es va veure fa pocs dies, quan dos jutjats de primera instància de Madrid van rebutjar d’admetre dues demandes de paternitat presentades contra Juan Carlos per un ciutadà espanyol i una ciutadana belga. Aquestes darreres setmanes alguns juristes han defensat que caldria portar aquesta irresponsabilitat reial a un terreny més raonable. Per exemple, que el monarca pogués ser enjudiciat per afers privats, de família o fins i tot penals. Però això demanaria de canviar la constitució. I, com que la constitució exigeix majories gairebé unànimes per a ser canviada, esdevé impossible en el parlament actual.
De manera que si Juan Carlos assumís públicament tota la responsabilitat pel cas Noos, cap jutge no podria procedir contra ell i no hi hauria cas, no es podrien exigir responsabilitats a ningú ni es podria aclarir l’afer, car no hi hauria judici.
Això pel que fa a l’aspecte judicial. Ara, és evident que políticament la situació seria ben diferent i es pot preveure una indignació ciutadana que faria insostenible la continuïtat del monarca. Però ell podria abdicar i deixar pas al seu hereu. De fet, podria presentar-ho com una conseqüència lògica de l’edat i l’evident mala salut que té, sense ni tan sols referir-se a la investigació.
Es va veient clar que la barrera de protecció de la Zarzuela en el cas Noos és més per a blindar Felipe que no pas Juan Carlos. Perquè, al cap i a la fi, protegeix el futur de la monarquia espanyola més que no el passat, ben complicat i difícil de defensar.
