17.02.2013 - 09:49
‘No diré que s’improvisa, però sí que no hi ha full de ruta”. Així de contundent s’ha mostrat el diputat de la CUP David Fernández sobre el procés sobiranista engegat pel Govern. En una entrevista a l’ACN, Fernández ha afirmat que la CUP pensava que CiU i ERC tenien “una agenda oculta”, però que, des que viuen més de prop l’evolució gràcies a la seva entrada al Parlament, els fa la impressió que està “en construcció permanent”. “Pensàvem que tenien un pla A i un pla B, però la realitat és que anem a les palpentes”. Fernández també ha advertit de la possibilitat que la consulta d’autodeterminació no s’acabi celebrant. L’única garantia perquè no acabi passant, ha dit, és la implicació social.
La CUP no ha tingut encara una trobada formal amb el president de la Generalitat en la que aquest li hagi exposat els detalls sobre el procés sobiranista que va engegar després de la històrica manifestació de la Diada i de les eleccions del 25 de novembre. Tampoc ho han fet els responsables d’ERC, que, arran del pacte d’estabilitat parlamentària amb CiU, han passat a tenir un paper determinant.
Fernández ha reclamat més “claredat expositiva”, un factor que, segons ell, serà fonamental perquè el camí cap al dret a decidir sigui un èxit. “El procés es guanyarà des de la transparència”, ha comentat. Tot i valorar-ho amb un punt crític, el diputat de la CUP ha reconegut que aquesta certa improvisació també respon a un fet lògic, que no és altre que el fet que tot plegat és un procés nou i no hi ha una experiència similar. “Dins el nucli dur de la UE, no ha passat mai”, ha apuntat. Per tant, Fernández entén que s’han d’establir nous mecanismes per portar-lo a terme.
Fernández ha admès que ha detectat un cert canvi en la manera de fer del Govern, que ha estat motivat, segons ell, per les crítiques que algunes formacions que també havien defensat el dret a decidir van fer quan es van iniciar els tràmits de la Declaració sobre l’Autodeterminació aprovada recentment al Parlament. Entre els crítics, hi destaca fonamentalment ICV-EUiA i la formació que ell mateix representa. Tots dos han insistit en el fet que s’han sentit exclosos del procés i, sobretot, que s’havia deixat de banda la societat.
L’executiu català ha reaccionat, segons el diputat, i ha establert un doble pivot per conduir el procés: un, que recau en el mateix Govern i l’altre, sobre el Parlament. Així entén la crida de Mas a fer un gran pacte nacional a la cambra catalana pel dret a decidir. Fernández, però, s’ha mostrat a l’expectativa de com es configurarà i desenvoluparà aquest.
“No està escrit enlloc que es faci la consulta”, ha clamat el diputat de la formació de l’esquerra independentista. Així, Fernández s’ha mostrat convençut que “el risc està obert” si es tenen en compte aspectes que vagin més enllà “de la política espectacle”. Per això, ha afegit, els diputats i militants de la CUP es mantenen “cauts i prudents”. Fernández ha matisat que no es tracta d’una desconfiança personal en Artur Mas.
Fins i tot ha dit que, en ocasions, el president de la Generalitat genera en el partit “síndrome d’Estocolm”. Els dubtes provenen, ha aclarit, de les experiències històriques a Catalunya. “La tradició dels líders és prou coneguda a casa nostra”, ha afirmat el diputat, que ha afegit que la CUP no té clar “que la puta i la Ramoneta s’hagi enterrat”. Fernández ha assenyalat que, si es fa una anàlisi dels interessos polítics, “el taulell d’escacs és complex”. Entre les coses que, segons ell, encara estan per veure, hi ha el que acabaran fent els diputats d’Unió i el sector de CDC més vinculat a l’empresariat o també com es mobilitzarà “la cultura de la por que atia l’espanyolisme”.
L’única garantia perquè el procés acabi amb èxit és aconseguir una gran implicació social, segons ha defensat Fernández. En aquest sentit i citant Lluís Maria Xirinacs, ha descrit Catalunya com un país amb “certa tendència a la ‘fullaraca'”. “Hi una part de risc de ‘fullaraca’ que existeix”, ha declarat, per afegir que “l’important és fer arrels sòlides perquè, com la bona saó, com més endins, més creixerà”. Això s’aconseguirà, segons el diputat de la CUP, amb l’activació popular.
Canvis en la Llei de Consultes
Tot i haver signat la ponència conjunta per a l’elaboració de la llei de consultes, la CUP no garanteix que hi estigui al final del procés. Perquè hi acabi essent present, Fernández reclama certs canvis en el contingut del text. El seu grup defensa que no hauria de contemplar-se el dret de vet que se li atorga al president de la Generalitat i s’haurien de reconèixer diferents formes parlamentàries que també haurien de poder impulsar el procés de la consulta. A més, critica una limitació en la matèria competencial de les consultes i així com que no se li vulguin atorgar caràcter vinculant.
A banda dels continguts de la llei, Fernández també s’ha mostrat crític amb els procediments que han seguit CiU i ERC. En primer lloc, ha lamentat que el seu grup s’assabentés de la intenció de reactivar la ponència a través d’un SMS i a iniciativa pròpia. Aquestes formes de fer, ha dit, responen a la confusió entre un procés polític que ha de ser col·lectiu amb l’obra de Govern, fet que ha qualificat com un “error de primera magnitud”. “Som on som perquè la societat ha desbordat l’actual marc”, ha afirmat. Per tant, segons creu, “s’ha de comptar amb ella”. En aquest sentit, Fernández proposa habilitar espais perquè la societat civil hi participi en el procés i apunta al Consell de Transició Nacional. El diputat de la CUP creu que la formulació d’aquest òrgan “és prou interessant”, però té dubtes de que hagi de dependre de Presidència. Això, ha dit, “més que sumar, resta”.
Fernández ha negat que la decisió del seu grup de signar la ponència conjunta de la Llei de Consultes tingui alguna cosa a veure amb les crítiques que va rebre la formació després d’anunciar el seu ‘sí crític’ a la Declaració sobre el dret a decidir. Aquest era un text polític “de primer ordre”, mentre que el ‘sí’ a la ponència representa només “un tràmit perquè es constitueixi”. La seva postura en el debat viscut fa un parell de setmanes al Parlament ha estat ben entès pels militants i també per la majoria de votants de la CUP, segons el seu diputat. Fernández ha dit que, personalment, es va sentir “molt còmode” amb el sentit del seu vot. I, per si tenien algun dubte, ha afegit, les declaracions que va fer el conseller de Presidència el dia després de l’aprovació de la declaració posant en dubte que el referèndum hagués de ser vinculant, els va convèncer.
Fets concrets i urgents contra la corrupció
El diputat de la CUP ha fet una reflexió al voltant dels casos de corrupció que s’han conegut darrerament. Fernádez pensa que, de moment, només ha sortit a la llum “la punta de l’iceberg”. En aquest sentit, ha assenyalat que és un fenomen que ha anat aparellat al cicle polític nascut després de la Transició, a la partitocràcia i també al model de creixement econòmic basat en el sector immobiliari. El més preocupant, segons el diputat de la CUP, és que “venim del pitjor cicle polític a casa nostra i no hi ha cap polític empresonat”.
Després de fer aquesta constatació, Fernández ha reclamat que es prenguin mesures urgents. “Ja és hora de menys paraules i més fets concrets”, ha comentat el diputat, que ha apostat per establir codis de bones pràctiques entre els partits per establir, per exemple, que els imputats per casos de corrupció siguin almenys “apartats”. A més, ha defensat que es reforcin els mecanismes de lluita contra la corrupció. I ha proposat, per exemple, més recursos per als cossos policials i judicials especialitzats en aquest àmbit o també per als inspectors d’hisenda que investiguen el frau fiscal. Finalment, ha apel·lat a la consciència ciutadana per denunciar els casos que es coneguin.
Una ‘Syriza’ catalana
“Cada poble i cada societat troba el seu model i comparar l’experiència de Syriza amb el marc polític català no s’ajusta a la realitat”. Fernández ha respost amb aquestes paraules la pregunta sobre una possible aliança dels partits d’esquerres a Catalunya. “A més, ja m’agradaria a mi que totes les forces d’esquerres del nostre país tinguessin els mateixos plantejaments respecte a l’euro i a la UE que té Syriza”, ha afegit. El diputat de la CUP ha assenyalat que la unitat de l’esquerra catalana no es farà a partir de la unió entre quatre partits, sinó “al carrer”. Fernández ha deixat clar que la CUP no nega cap debat al respecte, però també ha dit que des d’on menys es contribueix a la unitat de les esquerres “és des dels micròfons i els comunicats de premsa”.
A més, ha recordat que el Govern anterior al de CiU era un executiu format per partits d’esquerres. “Ens agradaria poder tenir un debat sobre com va canviar l’estructura productiva del país i sobre quantes desigualtats es van superar, i no en volen parlar”, ha sentenciat.
Enllaços
Array
