14.02.2013 - 06:00
Les informacions de diversos mitjans, segons les quals el PSC va contractar una agència per espiar la dirigent del PP Alícia Sánchez-Camacho durant un dinar, han agitat l’ambient polític català. Sembla que tot va passar ara fa dos anys, quan Camacho va dinar amb una ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola que volia denunciar-lo per un presumpte delicte fiscal. El PP, el PSC i el restaurant on es van enregistrar les converses han presentat sengles denúncies als jutjats. Els altres partits esquiven de solidaritzar-se amb el PP. CiU insinua que el PP no es va solidaritzar amb ells durant la campanya electoral, quan el govern espanyol els va difamar amb tàctiques brutes. I els altres partits s’ho miren de lluny. ICV considera que Camacho va tapar la denúncia dels fets que li eren confessats.
La presidenta del PP català va lamentar l’actitud del president que, segons ella, ‘ha perdut l’oportunitat de condemnar els fets d’espionatge il·legal’ que hi ha a Catalunya. Va afegir encara que el govern no fa servir tots els instruments que té a l’abast per investigar si l’espionatge als partits polítics és una eina recurrent al Principat. A diferència de dilluns, Camacho ahir va precisar el contingut de la conversa amb Victòria Álvarez, ex-xicota de Jordi Pujol Ferrusola, i va assegurar que l’havia instada a portar el cas davant la fiscalia anticorrupció. Dilluns, Sánchez-Camacho havia dit que no recordava amb exactitud la conversa, però aquests dies –diu– ha pogut sentir-ne una transcripció –sense explicar com l’ha aconseguida. Per això, ahir va afirmar que no toleraria que ningú l’acusés d’haver encobert el presumpte cas de corrupció del fill gran de l’ex-president Jordi Pujol. ‘Em reservo el dret d’emprendre accions legals contra aquells que m’acusin d’encobriment’, va dir
El PSC nega que ordenés l’espionatge i també es querellarà
L’ex-secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, va negar les informacions que l’acusaven personalment d’haver fet l’encàrrec d’espionatge a través de l’empresa de detectius Método 3, tot i que admeté que el partit havia contractat quatre vegades companyies del mateix hòlding per rastrejar micròfons i confegir plans de seguretat. Zaragoza assegurà contundentment: ‘És falsa la informació que s’ha publicat, és fals que hi hagués un encàrrec d’espiar ningú i és falsa la factura que ha aparegut.’ Per això Zaragoza va anunciar que els seus advocats ja estudien com i a quins mitjans interposaran una querella per defensar el seu honor.
Després d’aquesta negació dels fets, Zaragoza no va voler valorar qui creia que hi podia haver darrere de l’afer. ‘Jo no especularé. Estic sorprès d’aquesta història absurda, rocambolesca i delirant, i ara no especularé pas. No puc entrar-hi’, va dir. Encara afegí que havia volgut donar la cara davant els mitjans perquè creia que les publicacions s’havien de basar en dades i en decisions i no en opinions.
Mas reclama coherència al PP
El president de la Generalitat, Artur Mas, havia demanat a la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, que presentés una demanda per les presumptes escoltes. Mas, però, va recordar el paper que havia fet el PP durant la campanya electoral, quan es van difondre informacions falses sobre CiU i la família Pujol. ‘Per aquest espionatge, vostè ha de presentar una demanda. Jo m’he trobat amb guerra bruta i he presentat querelles contra gent poderosa. No tan sols serà transparent, sinó que serà coherent’, va dir.
Esquerra sent ‘repugnància’
Molt més dur va ser Oriol Junqueras, que va dir que el fet que ‘alguns partits que tenen dotzenes d’encausats, acusats i fins i tot condemnats per corrupció’, i que tramiten lleis de transparència al congrés espanyol ‘carregades d’excepcions i matèries reservades s’atreveixin a proposar-se ells mateixos com a inquisidors i fiscals repugna al sentit més bàsic de l’ètica de la majoria de ciutadans’.
ICV demana que s’actuï contra Camacho
Encara va anar més lluny el portaveu d’Iniciativa, Joan Herrera, que va demanar que el fiscal actués d’ofici contra la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, per un possible delicte d’omissió de denúncia. Herrera també va reclamar que la justícia investigués si el PSC realment era al darrere de l’encàrrec d’espionatge i si els socialistes i els detectius havien comès un delicte per haver interceptat les converses.
‘Sánchez-Camacho va ser informada de la comissió d’un delicte, i hi ha un deure de denúncia i existeix un delicte com l’omissió de denúncia.’ Segons Herrera, és greu que hi hagi ‘investigacions privades que potser vénen de determinats partits per investigar determinades reunions’.
