13.02.2013 - 13:29
Les corregudes de toros es van abolir a Catalunya l’any passat, després de la ILP aprovada pel parlament. Ara una altra ILP tramitada al congrés espanyol vol que es declarin Bé d’Interès Cultural, cosa que significa un nou xoc amb la sobirania catalana. El parlament té competències per regular sobre la protecció dels animals, de manera que cap llei espanyola no hauria d’invalidar una decisió del parlament, però de què serveix la competència catalana si hi interfereix el congrés espanyol?
Si la ILP s’accepta al congrés espanyol i s’aprova la llei, també s’aplicarà a Catalunya, perquè prevaldrà respecte de la llei catalana, segons que explica el jurista Hèctor López Bofill. Explica que ací hi ha conflicte de competències: una llei catalana que aboleix les corregudes de toros i una llei espanyola que les declara Bé d’Interès Cultural, i de retruc, estableix que s’hauran de promoure a tot l’estat espanyol.
Segons López Bofill, ‘es pot considerar que en aquest cas opera la competència en matèria de cultura, que és justament l’únic supòsit de concurrència perfecta. És a dir, és una matèria en què, en principi, legisla la comunitat autònoma, però que si també hi legisla l’estat, la norma estatal pot desplaçar la norma catalana i prevaler-hi’.
L’única via, recórrer al Constitucional
En aquesta situació, l’única cosa que podria fer el govern de la Generalitat seria recórrer al Tribunal Constitucional, que precisament ara té damunt la taula la llei catalana de protecció dels animals, que fou objecte de recurs pel PP. L’única via per evitar la nova llei espanyola, doncs, seria que el TC la declarés inconstitucional, per a la qual cosa podrien passar anys, si és que arribés a fer-ho.
Si el congrés espanyol aprovés la llei, qualsevol empresari podria organitzar una correguda de toros en alguna plaça de Catalunya. La Generalitat podria obrir-li un expedient sancionador pel fet de vulnerar la llei catalana, i l’empresari podria recórrer al jutjat contenciós administratiu contra aquest expedient. El fet més probable és que el jutjat plantegés una qüestió d’inconstitucionalitat i el conflicte de competències arribés al Tribunal Constitucional.
Mentrestant, vigiria la llei espanyola
Durant aquest procés, que seria llarg, es mantindria en vigor la llei espanyola, que no es pot suspendre, a diferència de la catalana: ‘Si el parlament aprova una llei i l’estat hi presenta un recurs, opera la suspensió automàtica de la llei catalana per un mínim de cinc mesos. Això no passa amb la llei de l’estat, que continua en vigor si la Generalitat la impugna. És una diferència significativa i perjudicial per a Catalunya’, diu López Bofill.
On és, doncs, la sobirania del Parlament de Catalunya? ‘El parlament no és sobirà, d’acord amb el sistema espanyol’, diu el jurista. ‘El parlament té autonomia, i l’estat no pot interposar-se en l’àmbit de competències de la Generalitat, però en última instància, quan hi ha un recurs, el Tribunal Constitucional decideix si l’estat s’hi interposa o no. Sense oblidar la diferència processal esmentada, que és que mentrestant s’aplicarà la llei espanyola.’
En mans del TC
Arribats al Constitucional, la resolució del conflicte és a les seves mans, ‘que sempre podria fer una interpretació àmplia de les competències de l’estat’ i, per tant, això no asseguraria el restabliment de la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya.
