12.02.2013 - 06:00
Els experts legals del govern britànic de David Cameron han admès que ‘no és inconcebible’ la permanència automàtica d’una Escòcia independent dins la Unió Europea. En el primer informe que Londres publica per defensar el manteniment de la unió entre Escòcia i la resta de la Gran Bretanya, dos professors de dret internacional reconeixen que Edimburg podria continuar a la UE ‘si els òrgans europeus rellevants i els estats estiguessin disposats a ajustar els seus requeriments normals per a l’adhesió’ al cas d’Escòcia. El text avisa que no seria cap obligació derivada de ‘la llei internacional ni, encara menys, del sistema legal europeu’.
El govern britànic de David Cameron va començar ahir la campanya contra la independència d’Escòcia. Va publicar el primer informe dels seus assessors legals, que avisen de les ‘implicacions internacionals’ de la secessió, i que intenten defensar el manteniment de la unió. Els autors del text són els professors de dret internacional James Crawford, de la Universitat de Cambridge, i Alan Boyle, de la Universitat d’Edimburg. Hi asseguren que Escòcia seria considerada internacionalment ‘com un nou estat després de la independència’, mentre que la resta del Regne Unit mantindria els drets i les obligacions de l’antiga unió.
L’informe fou preparat el 10 de desembre i en circumstàncies normals hauria estat secret. Però el govern britànic l’ha volgut publicar com a inici de la campanya contra la independència.
Quan tracta de les institucions internacional, el text diu: ‘Potser no hi ha una llei internacional que governi l’herència en la permanència dins les organitzacions internacionals. Però, almenys en el cas de l’ONU, es requeriria que Escòcia s’hi unís com un nou estat membre, mentre que la resta del Regne Unit hi mantindria el seu paper, inclòs el seient permanent al Consell de Seguretat.’
En el cas de la Unió Europea, la tesi dels experts és que s’hi hauria de renegociar l’adhesió, però admeten que tot el debat és especulatiu: ‘A la pràctica, les conseqüències de la independència d’Escòcia a la Unió Europea dependran molt de l’actitud dels altres estats membres i dels òrgans de la UE, i de les negociacions.’ I afegeixen: ‘No hi ha cap precedent clar d’una part de la metròpoli d’un estat membre de la UE esdevenint independent i després demanant la permanència automàtica o el dret d’unir-se a la UE.’ I encara: ‘Ni mai tampoc un estat no ha sortit de la UE.’
Segons l’estudi, la situació més probable és que una Escòcia independent hagi de tornar a demanar l’adhesió a la Unió Europea. Però, diuen, el procés pot variar molt segons l’acord entre Londres i Edimburg, i segons la voluntat de les institucions comunitàries i, especialment, dels estats membres. ‘La possibilitat que el procés d’adhesió es pogués variar en el cas d’Escòcia, tenint en compte que ja és subjecte a la llei de la UE com a part del Regne Unit, podria ser objecte de negociació’, s’assegura. ‘Però el resultat final de l’adhesió seria probablement el mateix: un tractat introduint les esmenes necessàries als tractats de la UE per augmentar-ne el nombre de membres.’
En aquest punt, els experts tampoc no desestimen un procés més ràpid. ‘No diem pas que sigui inconcebible per a Escòcia d’esdevenir automàticament membre de la Unió Europea. Els òrgans rellevants de la UE o els estats membres podrien estar disposats a ajustar els requeriments normals d’adhesió d’acord amb les circumstàncies del cas d’Escòcia’, defensen. ‘Això seria una decisió que haurien de prendre ells, probablement per mitjà de negociacions, però no requereix ni la llei internacional ni, encara menys, el sistema legal de la UE’, afegeixen.
Els dos experts consultats pel govern britànic també parlen d’una negociació del Regne Unit amb Brussel·les per la pèrdua de territori i població que implicaria la independència escocesa. ‘Presumiblement, el Regne Unit tindrà poc marge per a resistir-se a una reducció proporcional’ del seu pes a la UE, d’acord amb la sortida d’Escòcia.
El text també explora la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pugui intervenir-hi si es resisteix ‘a permetre que una part d’un estat membre de la UE pugui sortir automàticament de la Unió, especialment perquè això afectaria els drets individuals dels seus ciutadans actuals’. Els experts assenyalen que aquesta intervenció del tribunal en tot el procés és ‘molt improbable’ i apunten a una negociació política si el cas escocès s’arribés a materialitzar.
