09.02.2013 - 09:36
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, que en declaracions a VilaWeb no ha estalviat retrets aquesta setmana a l’estat espanyol després del segon contenciós rebut per l’ajuntament de part de la delegació de l’estat, continua ferm en la seva tasca de retirar tota simbologia feixista de la ciutat. El ple de l’ajuntament retirarà dilluns el títol de fill adoptiu de la ciutat al dictador Miguel Primo de Rivera. Aquest reconeixement li fou atorgat per decisió del ple de 24 de gener de 1926. El ple també té previst retirar els honors al militar colpista Emilio Barrera Luyano, que fou reconegut com a fill predilecte i adoptiu de Girona el 1926. Barrera Luyano va ser capità general de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera i va participar del cop d’estat del 1936. Girona ja va retirar el 2006 el títol de batlle honorari i perpetu a Francisco Franco. Puigdemont destaca que amb aquesta decisió la ciutat ‘finalment deixa de tenir indesitjables’ entre els seus fills adoptius.
L’equip de govern porta a votació dilluns aquestes dues mesures, que seran aprovades amb tota probabilitat. Puigdemont ha explicat que va demanar als arxivers de l’ajuntament que li fessin saber quines persones ‘que no són cap exemple democràtic pels seus lamentables currículums’ tenien aquestes distincions per tal de fer-les retirar.
‘La voluntat és fer net i que persones indesitjables com aquestes no tinguin reconeixements que no es mereixen”, ha dit el batlle. El ple de setembre de 2006 ja es va retirar el títol de batlle honorari i perpetu al dictador Francisco Franco, després de 42 anys de tenir aquest reconeixement. L’acord es va prendre amb els vots a favor de tots els grups i amb l’abstenció del PPC.
En aquesta ocasió, Puigdemont ha explicat que ha comunicat a tots els portaveus la decisió de revocar aquests reconeixements als dos militars i confia que totes les formacions votaran a favor. Miguel Primo de Rivera va exercir una dictadura a l’estat des del 1923 fins al 1930. Durant aquests anys, va eliminar tota la simbologia del catalanisme. Emilio Barrera Luyano va ser capità general de Catalunya entre el 1924 i el 1930 -durant la dictadura de Primo de Rivera- i també va participar del cop d’estat del general Franco de juliol de 1936.
Puigdemont explota amb Llanos de Luna
Dos dies abans d’aquestes declaracions, Puigdemont va parlar amb els lectors de +VilaWeb sobre el segon contenciós rebut per l’ajuntament de part de la delegació de l’estat, presidida per Llanos de Luna. Dirigint-se a la delegada, va dir que si ella no sabia a què dedicar el temps, des de Girona se li acudien algunes idees, com ara fer costat als ciutadans i instar el govern espanyol a acabar les infrastructures compromeses i que han quedat a mig fer.
Va lamentar que el procés edegat per Llanos de Luna fes perdre temps i diners a l’administració: ‘És decebedor, perquè són diners que hi haurem de posar, temps que hi haurem d’esmerçar, els tècnics hauran de defensar-se, hi haurà una vista. I no s’acabarà aquí, perquè aquesta senyora té una dèria absolutament obsessiva contra els ajuntaments que hem aprovat mocions que, tanmateix, són innòcues des del punt de vista pràctic. Fins i tot aconseguint la nul·litat de l’acord, podria explicar als ciutadans què s’hi guanyaria?’
‘Què caram busca aquesta dona?’
I, finalment, va esclatar: ‘Què caram busca, aquesta dona? Si ja sap, perquè ho va dir el jutge, que les conseqüències de l’acte són nul·les, pot explicar als ciutadans de Girona que no tenen feina i als qui reben les conseqüències de les obres del Ministeri de Foment quin sentit té la seva existència com a delegada del govern espanyol? És per això que serveix el govern espanyol? Doncs si quedava ningú a Girona que tenia dubtes sobre la necessitat d’independència, gràcies a la senyora Llanos de Luna se li deuen haver esvaït.’
El batlle també va remarcar que contenciosos com aquest feien palès l’ideari del PP. ‘Perseguir mocions com aquesta és perseguir l’opinió; i això diu molt poc de la concepció democràtica que el govern espanyol té de l’estat’, va dir amb contundència. I va afegir: ‘És evident que aquest estat no és el nostre, i que perd l’oportunitat de reconciliar-se amb els ciutadans i de preocupar-se per coses que realment són importants.’
Segona denúncia
La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, ja va perseguir Girona, juntament amb Figures, perquè l’Onze de Setembre passat aquests dos ajuntaments havien contractat dos trens per facilitar el desplaçament dels ciutadans a la manifestació de Barcelona. El 21 de gener, el jutjat contenciós número 1 de Girona va estimar parcialment el recurs interposat per la delegació del govern espanyol a Catalunya contra l’Ajuntament de Girona i va anul·lar el decret en què el consistori havia contractat els trens. El magistrat va considerar (sentència, pdf) que l’ajuntament havia excedit el seu àmbit competencial contractant el servei, però també va retreure al govern espanyol l’intent d’utilitzar les institucions amb la intenció ‘d’aconseguir beneficis de caire polític o electoral’ i va estimar que s’havien malbaratat recursos humans i econòmics. El jutge va condemnar totes dues parts a pagar el cost del procés.
Més informació: El jutge acusa Llanos de Luna de malbaratar recursos públics atacant els trens de la Diada
Llanos de Luna continua la croada contra els municipis sobiranistes
