08.02.2013 - 12:01
El batlle de Gallifa, Jordi Fornas (SI), va decidir respondre a la demanda de la delegació del govern espanyol perquè hi hagués la bandera espanyola a l’ajuntament, posant-hi una minibandera espanyola. Fornàs ha indicat que la llei de banderes no concreta pas quina mida ha de tenir la bandera espanyola. Ahir al vespre, el programa ‘El gato al agua’ d’Intereconomía el va entrevistar, amb la voluntat de posar-lo en evidència, dient-li que se li veia el llautó i qüestionant que el consistori pagui els tributs a l’agència catalana i no a l’espanyola. Però el posat serà i tranquil i les respostes de Fornas van acabar posant en evidència els arguments del presentador i els tertulians del programa.
Heus ací la transcripció d’una part de l’entrevista:
—Vostè compleix la llei de banderes?
—Al peu de la lletra.
—Al peu de la lletra?
—Sí, la llei diu que la bandera haurà d’onejar en lloc preferent i d’honor. I és el que fa. No està escrit de quina mida ha de ser.
(…)
—La bandera espanyola que hem posat és en el lloc preferent i d’honor. Com diu la llei. La complim al peu de la lletra.
—Què considera vostè preferent i d’honor?
—La façana principal on hi ha el rètol que posa Casa de la Vila.
—No en va trobar cap de més petita?
—N’hi havia de més petites, però hem posat aquesta perquè tenia l’escut constitucional. Potser no s’hauria vist si l’haguéssim posat més petita. Ja ens sembla bé que es vegi, perquè el dia que la vulguem retirar també es veurà bé com la retirem
—Vostè és conscient que aquest gest per a molta gent és un insult a la bandera nacional, oi?
—No sé per que. Té tots els requisits, amb els seu escut i tot.
—Si jo faig el mateix amb la senyera vostè ho considera tan normal i que no vull ridiculitzar ningú
—Si vostè vol posar una senyera de la mida que li sembli em semblarà molt bé
—El que ha fet és una martingala bonica per saltar-se la llei, oi?
—No, no ens la saltem. La complim
—Senyor alcalde, que se li veu el llautó: jo compleixo la llei però que quedi clar que la poso per obligació i petita. Perquè es noti el meu rebuig a la bandera nacional.
—La posem per obligació. Si fa molts anys que no la teníem. Ni recordàvem quan va ser l’última vegada que hi va ser. L’hem posat per obligació. A la senyora delegada del govern se li ha posat entre cella i cella que a tots els ajuntaments hi hagi la bandera espanyola. Aquí estàvem tots molt tranquils i ningú no la trobava a faltar
—Si un dels dos-cents habitants de Gallifa decideix no pagar-li a vostè, a l’ajuntament, perquè vol exercir la seva sobirania, no el perseguirà i ho trobarà fantàstic.
—Aquí ningú no ens paga. Els impostos els paguen a l’agència tributària. I hi ha veïns que els paguen a l’agència catalana, com fem nosaltres.
—Si un ciutadà decideix pagar les taxes de les escombraries, jardineria o aigua a l’agència espanyola perquè vol fer sobirania tributària espanyola, vostè no dirà res?
—Si ja ho fan així. Ho paguen a l’agència tributària. No és cosa nostra perseguir ningú. És cosa de l’agència tributària. No tenim agència a l’ajuntament per cobrar tributs
—Vostè és de Solidaritat Catalana per la Independència. Vostè defensa la independència de Catalunya, oi?
—És clar.
—Fins on arriba aquesta defensa? A la Vall d’Aran hi ha un corrent que defensa que s’independitzi de Catalunya. S’hauria de donar la independència a tot nucli urbà que ho demani?
—El dia que la Vall d’Aran tingui una majoria política que decideixi que es vol independitzar de Catalunya o d’Espanya em semblarà molt bé. Hi donaria suport. Em semblarà molt legítim. El dia que Catalunya sigui independent i l’Aran es vulgui independitzar no hi haurà motiu per negar-ho si així ho volen els aranesos.
—I fins on arriba aquest reduccionisme? Si el barri de l’esquerra de l’Eixample es vol independitzar de Barcelona també hi hauríem d’arribar?
—Dubto molt que cap barri de l’Eixample vulgui independitzar-se de Barcelona. Això és una situació surrealista que vostè treu però que no té cap sentit.
