08.02.2013 - 06:00
El desacord total entre Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol sobre la reforma de la llei educativa es va acabar de confirmar ahir. Era una reunió presidida pel ministre Wert, l’última de la conferència sectorial, abans que el projecte no sigui aprovat pel consell de ministres. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va lamentar que el ministeri no hagués accedit a rebaixar en cap punt el contingut de la llei, que considera recentralitzadora i que atempta contra la immersió lingüística. ‘Ha estat un dia trist per als qui hem col·laborat a construir polítiques pròpies a Catalunya’, va dir després de la reunió.
La sectorial va analitzar la memòria econòmica de la llei, l’últim pas abans el text no passi a mans del consell d’estat. Més tard serà aprovat pel consell de ministres, que l’enviarà al congrés espanyol perquè pugui entrar en vigor el curs 2014-2015. El ministeri ha constituït un grup de treball per revisar alguns criteris emprats en el càlcul de costos, però no està disposat a modificar l’estructura de la llei.
En sortir, Rigau va dir que havia estat una reunió decebedora, que el govern hi havia assistit per responsabilitat però que no hi havia hagut cap senyal d’acostament per part del ministre Wert. ‘S’ha reiterat que volen canviar el model lingüístic a casa nostra i s’ha consagrat un canvi d’un model que tenia trenta anys, cosa que permetrà que el ministeri controli les assignatures troncals a tot l’estat espanyol’, va dir.
Segons la consellera, el model trenca la previsió de l’estatut i l’equilibri de competències que hi havia fins ara: ‘L’arquitectura és l’excusa per a recuperar competències i per entrar en un procés centralitzat que vol canviar la visió d’estat.’
La llei es debatrà ara al congrés, on el PP l’aprovarà perquè hi té majoria absoluta. Per Rigau, serà la imposició d’un model que no ha aconseguit legitimitat: ‘La legitimitat de millorar el sistema educatiu no s’aconsegueix amb xifres absolutes, sinó amb lideratge.’
Rigau va recordar també que el model s’hauria d’aplicar en paral·lel a les retallades que imposa l’austeritat i els objectius de dèficit. Segons la memòria econòmica, implica una despesa de 408 milions d’euros en tres anys, però segons els càlculs del govern català només el desplegament a Catalunya ja en costarà 180.
Per tot plegat, el projecte anirà endavant sense el vist-i-plau de Catalunya. ‘Nosaltres sabem que és una ofensiva que afecta profundament les nostres competències, que havien estat definides a l’estatut com a compartides i que ara esdevenen residuals’, va denunciar la consellera.
Wert parla de desacord ideològic
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va negligir les crítiques de les comunitats que no són del PP. Segons ell, hi va haver un desacord ideològic, i el fet important és que ara la llei serà remesa al consell d’estat, que en farà un informe, com a últim tràmit abans d’aprovar-la el govern espanyol.
Wert va dir que la llei respectava escrupolosament les competències de les autonomies i que, a més, no implicaria més despesa econòmica perquè, segons els seus càlculs, el primer impacte econòmic no arribaria pas abans del 2016.
