Aprenent a ser artista

Els artistes treballen quan els hi ve de gust i no tenen despertador ni horaris. Els artistes no han d’estudiar i poden sortir de copes cada nit. Els artistes fumen molt, beuen molt i tenen  molts vicis. Els artistes no tenen preocupacions i només pensen en gaudir de la vida. Els artistes estan envoltats de tòpics. Però aquesta vida bohèmia i idealitzada és més cosa de novel·les i pel·lícules que de la realitat. Els que aspiren a ser artistes s’han de sacrificar i treballar com qualsevol.

“Necessites disciplina, i molts músics quan entren no es creuen que calgui picar tanta pedra, i s’ha de picar molt”, Enric Palomar, director artístic del Taller de Músics, explica que ser artista no és tan fàcil com creu molta gent. Calen molts anys de formació i experiència posterior, a més de moltes hores d’assaig i creació per conèixer a fons les tècniques de cada disciplina. Però la formació i l’experiència no ho són tot. Fa falta un talent, un neguit, una ambició. “A part de dominar l’eina i la tècnica és imprescindible que es tingui alguna cosa per explicar, una manera i una mirada personal, diferent i atractiva” diu Jordi Muñoz, un dels directors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Però tot i posar-hi molt d’esforç, dedicació i tenir un gran talent, els joves artistes es troben amb un panorama cultural molt tocat per la crisi i les retallades. La cultura a Catalunya no està prou valorada, i el sector artístic es veu com a quelcom secundari i és susceptible de patir les majors retallades quan, des d’un principi, mai ha gaudit d’un gran finançament i suport institucional. “No tenim la creença que els artistes també poden crear teixit empresarial, si hi fos, l’IVA no hauria pujat fins al 20%, això és una punyalada al cor del sector”, afirma Enric Palomar.

És per això que els estudis superiors en teatre, música, pintura, cinema o dansa tenen un preu molt elevat. I és que les escoles que ofereixen aquests estudis no reben cap mena d’ajuda de l’Estat, i per tant sobreviuen únicament amb les matrícules dels alumnes. “No rebem cap subvenció, tot ha de venir de les matricules. S’hauria de potenciar i promocionar la creació i el talent, ajudar a que la gent no en quedés exclosa, però és complicat”, diu Jordi Muñoz.

“Estem arribant a un punt en què culpem de tot a les grans estructures de poder, però aquí la gent no consumeix cultura i a més la vol gratis. Estem culpant de tot als grans moviments macroeconòmics però la gent tampoc consumeix cultura amb l’hàbit que potser s’hauria de consumir. Un país que no consumeix cultura es converteix en un país ignorant”, Enric Palomar posa en evidència que la precària situació actual en el món de la cultura no és només culpa de les institucions. El públic cada vegada està menys predisposat a pagar per l’art, i la cultura és avui la cultura de la gratuïtat. Volem anar al teatre sense pagar, descarregar-nos música gratuïtament i mirar pel·lícules on-line, sense anar al cinema, i és evident que d’aquesta manera no es pot finançar l’art. Tot i que hi ha molt talent artístic, la cultura es troba en un punt crític tant a nivell institucional com pel què fa al públic.Palomar ho té clar: “voler-se dedicar a la creació, en aquest país, és una quimera”.

Tot i que encara ens queda molt recorregut per arribar als nivells europeus en quant a valoració social de l’artista, Catalunya és actualment un caldo de cultiu de joves amb vocació artística i sobretot amb molt de talent. Els artistes mai ho han tingut fàcil: han hagut de lluitar per trencar tòpics i encara ho han de fer més per guanyar-se la vida ja sigui tocant un instrument, representant a Shakespeare o escribint poemes. Però si alguna cosa tenen els joves artistes és passió pel que fan i ganes de tirar-ho endavant. Potser és en el moment més complicat en el que apareixen les millors idees i la creativitat aflora. Tal com diu Jordi Muñoz “una societat també ha de mirar pel seu futur, els joves talents han de tenir vies per desenvolupar-se, no es pot retallar en cultura, pel benefici dels  joves artistes i per tota la societat”.

Un circ de tothom i per tothom

Fora de les escoles i acadèmies que ensenyen les disciplines més tradicionals hi ha també tot un món de creació i expressió artística. El circ és una vessant més d’aquest món. Una barreja d’arts escèniques, música, acrobàcies impossibles i dosis d’humor, que es converteix en un entreteniment per tots els públics i una eina de cohesió social amb un gran potencial pedagògic.

A l’Ateneu Popular de 9 Barris ja fa més de trenta anys que combinen la formació i el “circ social”, es tracta d’un projecte que va més enllà del desenvolupament artístic i que es fonamenta en un compromís social, la voluntat de dinamitzar i unir la comunitat i amb un fort esperit solidari. Des del centre s’organitzen cursos de circ per escoles, instituts, casals o qualsevol entitat que ho demani.

Es treballen les diferents tècniques del circ des de la seguretat i la confiança en un mateix, a més, els exercicis també es poden adaptar a persones amb discapacitat. A part de la tasca de formació, l’Ateneu Popular de 9 Barris dóna suport i promociona companyies i espectacles.

Aquest vídeo de l’Ateneu Popular de 9 Barris de Barcelona mostra com treballen i ensenyen des del compromís social

Enllaços
Array