05.02.2013 - 06:00
Pregunta enviada per Cristóbal Herrero (Màlaga). Respon Sergio Montagud, biòleg:
És una pregunta interessant. Al marge que la resposta puga ser més o menys curiosa i fascinant, crec que resulten més suggestives dues qüestions intrínseques que acompanyen aquesta pregunta. Tenen totes les formigues aquest comportament? Només les formigues transporten volums més grans que elles mateixes? Probablement, el lector que fa la consulta ha llegit que algunes formigues poden alçar fins a cinquanta vegades el seu pes i fins a trenta vegades el volum del seu cos. Això és cert, i aquest rècord —entre les formigues— l’ostenten algunes espècies del gènere ‘Atta’, formigues talladores de fulles que viuen a les selves sud-americanes. Aquestes formigues, contràriament al que sembla, no mengen les fulles verds dels arbres, les quals han tallat amb les sues mandíbules des del pecíol o han retallant les seues frondes. Les utilitzen exclusivament per alimentar una colònia de fongs específics que conreen sota terra, dins del niu. Les formigues s’alimenten d’aquests fongs.
Els fongs es nodreixen de les fulles mastegades de la planta que subministren les formigues. D’aquesta manera, el formiguer es transforma en un cultiu en forma de jardí subterrani. Una part determinada del fong, que conté les reserves alimentàries, és l’únic aliment que ingereix aquest tipus de formiga. Com més fongs disponibles hi ha, més aliment genera la colònia d’insectes per a la seua manutenció. Per tant, es necessari un subministrament quasi continu d’aquestes fulles per a la supervivència de tots dos. La formiga no només ha hagut d’especialitzar-se en el transport de fulles, sinó que ha de fer-ho de manera constant i ininterrompuda. Pot fer-ho més ràpid o transportar una major quantitat per viatge. I, aparentment, ha optat per la segona opció. La força de la selecció i la pròpia evolució biològica han modelat aquesta formiga per tal de fer-la la perfecta portadora de fulles. En aquest aspecte, no només han hagut d’intervenir les estructures naturals dels insectes que, com veurem més endavant, estan preparats per defecte per a manipular o moure volums més pesats que ells mateixos. També han hagut d’especialitzar-se les musculatures cefàliques i les de la unió cap-pronot (una mena de coll de la formiga). Recordem que la fulla, cinquanta vegades més pesada i d’un volum trenta vegades superior, la transporten sobre els seus caps i aferrada entre les mandíbules.
Llig la resposta sencer a la web de Mètode.
Si vols participar en la secció «Els perquès de Mètode», envia’ns la teua pregunta sobre qüestions científiques amb una fotografia al correu metode@metode.cat. Si resulta seleccionada i publicada, un expert en la matèria la respondrà de forma senzilla i divulgativa, i a més aconseguiràs com a regal una subscripció gratuïta durant un any a la revista Mètode.
Enllaços
Array
