31.01.2013 - 06:00
La comissió electoral d’Escòcia va proposar ahir una nova pregunta per al referèndum d’independència del 2014, que quedarà així: ‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o no?’ La fórmula és lleugerament diferent de la que avançà d’entrada el govern independentista d’Alex Salmond: ‘Esteu d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’ La comissió electoral considera que el llenguatge d’aquesta pregunta ‘era clar, simple i fàcil’, però que les paraules ‘esteu d’acord’ ‘encoratjaven a votar sí’. Repassem, tot seguit, les preguntes dels últims referèndums d’independència.
Quebec
Al Quebec (Amèrica) s’han fet fins ara dos referèndums sobre la separació del Canadà, i en tots dos ha perdut l’opció independentista. En el primer, el 20 de maig de 1980, la pregunta era força complexa: ‘El govern del Quebec ha fet pública la seva proposta d’arribar, amb la resta del Canadà, a una nova entesa basada en el principi de la igualtat dels pobles; aquesta entesa permetria al Quebec d’obtenir el poder exclusiu per fer les seves lleis, de percebre els seus impostos i d’establir les seves relacions exteriors, és a dir, la sobirania, i, alhora, de mantenir amb el Canadà una associació econòmica que implicaria l’ús de la mateixa moneda; cap canvi d’estatut polític resultant d’aquestes negociacions no es farà sense l’aprovació de la població a través d’un altre referèndum; en conseqüència, atorgueu al govern del Quebec el mandat de negociar l’entesa proposada entre el Quebec i el Canadà?’ El no s’hi va imposar amb un 59,56% dels vots, el sí va obtenir el 40,44%, i la participació va ésser del 85,60%.
Quinze anys després, el 30 d’octubre de 1995, el Partit Quebequès va impulsar un segon referèndum, amb una pregunta més breu: ‘Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d’haver ofert formalment al Canadà una nova associació econòmica i política, en el context del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l’entesa signada el 12 de juny de 1995?’
En aquest cas, el no també es va imposar, però per la mínima: el rebuig a la independència va obtenir solament 52.645 vots més (50,56% per al no i 49,44% per al sí), amb una participació altíssima, del 94,5%.
Timor Oriental
El referèndum següent va ésser el de Timor Oriental (Oceania), el 30 d’agost de 1999. Amb un índex de participació molt alt, el 98,5%, els habitants de l’antiga colònia portuguesa van optar per la independència. La consulta contenia dues qüestions:
‘1. Accepteu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins l’estat unitari de la República d’Indonèsia?
2. Rebutgeu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental, cosa que representa la separació de Timor Oriental d’Indonèsia?’
A més, a les butlletes hi apareixien símbols per a facilitar el vot de la població analfabeta.
A favor de la primera qüestió van votar-hi 94.388 persones (21,5%), i a favor de la segona, 344.580 (78,5%).
Montenegro
El 2006 va fou quan Montenegro (Europa) passà per les urnes en un referèndum sobiranista. En la consulta del 21 de maig, amb una participació del 86,49%, els ciutadans d’aquesta petita república balcànica van aprovar de separar-se de Sèrbia amb un 55,5% de vots afirmatius, contra el 44,5% de vots negatius. La pregunta era molt més concreta i directa que no pas les dels referèndums esmentats fins ara: ‘Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?’
Sudan Meridional
L’últim país que s’ha incorporat a la llista d’estats membres de l’ONU, el Sudan Meridional (Àfrica), va fer el referèndum d’independència entre el 9 i el 15 de gener de 2011. El sí s’hi va imposar amb un 98,83% dels vots, en la consulta més simple possible: la papereta de vot contenia dues opcions, ‘unitat’ i ‘secessió’ (escrites en anglès), amb dibuixos corresponents per a la població analfabeta, i calia marcar-ne una mitjançant l’empremta dactilar.
Puerto Rico
A l’altre extrem, quant a simplicitat de la pregunta, hi hauria el darrer referèndum sobre l’estatus polític de Puerto Rico (Amèrica). El novembre passat, els porto-riquesos van passar per les urnes per a respondre dues preguntes:
‘-Primera consulta: Esteu d’acord a mantenir la condició política territorial actual (estat lliure associat)?
-Segona consulta: Independentment de la resposta a la primera pregunta, contesteu quina de les opcions no territorials següents preferiu: estatitat (estat dels EUA); estat lliure associat sobirà; independència.’
Un 54% va votar que no a la primera pregunta. D’aquests, un 61% va preferir que Puerto Rico es convertís en un nou estat dels EUA; un 33% va votar per ser un estat lliure associat sobirà, i només el 5,5% per esdevenir un país independent.
