Su Parlamentu de Catalugna aprovat sa decraratzione de soberania

Preàmbulu

Su pòpulu de Catalugna, in totu s’istòria sua, at manifestadu democraticamente sa voluntade de s’autoguvernare, cun sa finalidade de megiorare su progressu, su bonistare e s’agualidade de oportunidades de totu sos tzitadinos, e pro afortire sa cultura pròpia e s’identidade colletiva sua.

S’autoguvernu de Catalugna si basat finas in sos deretos istòricos de su pòpulu catalanu, in sas istitutziones seculares suas e in sa traditzione giurìdica catalana. Su parlamentarismu catalanu tenet su fundamentu suo in s’època medievale, cun sas assembleas de Pau i Treva e de sa Cort Comtal.

In su sèculu 14, est nàschida sa Diputaciò del General o Generalitat, chi leat semper prus autonomia finas a operare, durante sos sèculos 16 e 17, comente guvernu de su Printzipadu de Catalugna. Su ruta de Bartzellona in su 1714, pro more de sa gherra de Sutzessione, aiat tentu comente resurtadu chi Filipu V aboliret, cun su Decretu de Nova Planta, su deretu pùblicu catalanu e sas istitutziones de autoguvernu.

Custu caminu istòricu est istadu cumpartzidu cun unos cantos àteros territòrios, cosa chi at determinadu un’ispàtziu comunu linguìsticu, culturale, sotziale e econòmicu, cun sa punna de l’afortire e de lu promòere in base a unu reconnoschimentu a pare.

Durante totu su sèculu 20, sa volunatde de s’autoguvernare de sas catalanas e de sos catalanos est istada costante. Sa creatzione de sa Mancomunitat de Catalunya in su 1914 est istadu unu primu passu in su recùperu de s’autoguvernu, chi fiat istada abolida dae sa ditadura de Primo de Rivera. Cun sa proclamatzione de sa Segunda Repùblica ispagnola, si fiat costituidu unu guvernu catalanu in su 1931, cun su nùmene de Generalitat de Catalunya, chi si fiat dotadu de Istatutu de Autonomia.

Sa Generalitat fiat istada abolida torra in su 1939 dae su generale Franco, chi aiat instauradu unu regìmene ditatoriale finas a su 1975. Contra a sa ditadura b’at àpidu una resistèntzia ativa de su pòpulu e de su guvernu de Catalugna.

Una de sas fatos distintos de sa gherra pro sa libertade est sa creatzione de s’Assemblea de Catalugna in su 1971, in antis de su recùperu de sa Generalitat, cun caràtere provisòriu, cun sa torrada in su 1977 de su presidente suo dae s’esìliu. In sa transitzione democràtica, e in su cuntestu de su sistema autonomista nou definidu dae sa costitutzione ispagnola de su 1978, su pòpulu de Catalugna aiat aprovadu cun su referendum s’Istatutu de Autonomia de Catalugna in su 1979, e aiat tzelebradu sas primas eletziones a su Parlamentu de Catalugna in su 1980.

In sos ùrtimos annos, in su caminu de s’afortimentu democràticu, una majoria de sas fortzas polìticas e sotziales catalanas at animadu mesuras de trasformatzione de su cuadru polìticu e giurìdicu. Sa prus reghente, posta in pràtica cun su protzessu de riforma de s’Istatutu de Autonomia de Catalugna, cumintzada dae su parlamentu in su 2005. Sas dificultades e sos refudos de sas istitutziones de s’istadu ispagnolu, in mesu de custas tocat a numenare sa sentèntzia de su Tribunale Costitutzionale 31/2010, ìmplicant una negatzione radicale a s’evolutzione democràtica de sas voluntades colletivas de su pòpulu catalanu in intro de s’istadu ispagnolu e creat sas bases pro un’involutzione in s’autoguvernu, chi como s’espressat cun craresa totale in sos aspetos polìticos, cumpetentziales, finantziàrios, sotziales, culturales e linguìsticos.

In unas cantas maneras, su pòpulu de Catalugna at espressadu sa voluntade de superare sa situatzione atuale de blocu in intro de s’istadu ispagnolu. Sas manifestatziones multitudinàrias de su 10 de trìulas de su 2010, cun sa paràula de òrdine ‘Semus una natzione, detzidimus nosi’, e sa de s’11 de cabudanni de su 2012, cun sa paràula de òrdine ‘Catalugna istadu nou de Europa’, sunt s’espressione de su refudu de sa gente contra a sa mancàntzia de rispetu de sas detzisiones de su pòpulu de Catalugna.

In data 27 de cabudanni de su 2012, cun sa risolutzione 742/IX, su Parlamentu de Catalugna at istabilidu su bisòngiu chi su pòpulu de Catalugna potzat determinare in manera lìbera e democràtica su tempus venidore colletivu suo mediante una consulta. Sas ùrtimas eletziones a su Parlamentu de Catalugna de santandria de su 2012 ant espressadu e cunfirmadu custa voluntade in manera crara e sena duda peruna.

Pro fàghere a manera de cungruire custu caminu, su Parlamentu de Catalugna, riunidu in sa prima sessione de sa de 10 legisladuras, e rapresentende sa voluntade de sa gente de Catalugna espressada democraticamente in sas ùrtimas eletziones, fòrmulat sa decraratzione de soberania presente e su deretu de detzìdere de su pòpulu de Catalugna.

Decraratzione de soberania e su deretu de detzìdere de su pòpulu de Catalugna

De acordu cun sa voluntade majoritària espressada democraticamente dae su pòpulu de Catalugna, su Parlamentu de Catalugna istabilit de cumintzare su caminu pro pònnere in pràtica s’esertzìtziu de su deretu de detzìdere a manera chi sos tzitadinos e sas tzitadinas de Catalugna potzant detzìdere su tempus venidore colletivu issoro, de acordu cun sos printzìpios chi sighint:

-Soberania. Su pòpulu de Catalugna tenet, pro resones de legitimidade democràtica, caràtere de sugetu polìticu e giurìdicu soberanu.

-Legitimidade democràtica. Su caminu de s’esertzìtziu de su deretu de detzìdere at a èssere democràticu in manera pretzisa, garantende mescamente sa pluralidade e su rispetu pro totu sas optziones, tràmite sa deliberatzione e su diàlogu in intro de sa sotziedade catalana, cun sa finalidade chi sa detzisione chi nd’at a resurtare siat s’espressione majoritària de sa voluntade populare, chi at a èssere su garante fundamentale de su deretu de detzìdere.

-Trasparèntzia. Ant a èssere postos a disponimentu totu sos mèdios chi bisòngiant a manera chi totu sa populatzione e sa sotziedade tzivile catalana tèngiat totu s’informatzione e sa connoschèntzia chi bi cheret pro s’esertzìtziu de su deretu de detzìdere e sa promotzione de sa partetzipatzione in su protzessu.

-Diàlogu. Amus a dialogare e a tratare cun s’istadu ispagnolu, sas istitutziones europeas e totu sa comunidade internatzionale.

-Coesione sotziale. At a èssere garantida sa coesione sotziale e territoriale de su paisu e sa voluntade espressada a s’ispissu dae sa sotziedade catalana de mantènnere sa Catalugna comente unu pòpulu ebbia.

-Europeismu. Ant a èssere difesos e promòvidos sos printzìpios de fundamentu de s’Unione Europea, in particulare sos deretos fundamentales de sos tzitadinos, sa democratzia, s’impinnu cun s’istadu sotziale, sa solidariedade cun sos pòpulos de Europa e s’iscumissa pro su progressu econòmicu, sotziale e culturale.

-Legalidade. S’ant a impreare totu sos àmbitos legales esistentes pro pònnere in pràtica s’afortimentu democràticu e s’esertzìtziu de su deretu de detzìdere.

-Funtzione printzipale de su parlamentu. Su parlamentu, comente istitutzione chi rapresentat su pòpulu de Catalugna, tenet una funtzione particulare in custu protzessu e, duncas, s’ant a istabilire e cuncretare sos mecanismos e sas dinàmicas de traballu chi ant a garantire custu printzìpiu.

-Partetzipatzione. Tocat chi su parlamentu de Catalugna e su Guvernu de sa Generalitat fatzant a manera chi siant partètzipes ativos in totu custu protzessu su mundu locale, e sa cantidade màssima de fortzas polìticas, agentes econòmicos e sotziales, e entidades culturales e tzìvicas de su paisu nostru, e de cuncretare sos mecanismos chi garantant custu printzìpiu.

Su Parlamentu de Catalugna ànimat totu sos tzitadinos e tzitadinas a èssere ativos e protagonistas de custu protzessu democràticu de s’esertzìtiu de su deretu de detzìdere de su pòpulu de Catalugna.

Palatzu de su parlamentu, 23 de ghennàrgiu de su 2013