25.01.2013 - 06:00
Solidaritat Catalana per a la Independència (SI) va perdre la representació al Parlament de Catalunya en les eleccions del 25 de novembre. D’aleshores ençà, els dirigents han aprofitat la tranquil·litat de l’allunyament dels mitjans per analitzar les raons d’aquella derrota i repensar el projecte polític que havien engegat tot just fa dos anys i mig. Demà faran el segon congrés nacional a Vic. L’escriptora i periodista Núria Cadenes hi presenta candidatura a la presidència de la formació. En aquesta entrevista a VilaWeb explica què la hi ha empesa i quin és el seu nou full de ruta.
—Què us motiva a voler encapçalar el projecte de Solidaritat després de la derrota electoral?
—Bé, d’entrada deixeu-me dir que tot just sóc candidata a la presidència de Solidaritat. La votació –pel sistema de llistes obertes– serà demà i els adherits decidiran. Decidirem.
En cas de rebre els vots, tampoc no ‘encapçalaré’ res. Em presento junt amb un equip i és aquest un dels actius de Solidaritat que pensem que cal potenciar: la capacitat de treball col·lectiu. És un dels motius que m’han fet presentar candidatura, de fet: ser part d’un equip potent, amb l’Uriel Bertran, l’Alfons López Tena, en Roger San Millán, la Núria Coral…, i comptar amb el suport del qui fins ara era president, en Toni Strubell.
Al costat d’això, hi ha el fet clau: penso que la proposta de Solidaritat és necessària. Ben mirat, ha passat encara poc temps des que al parlament no hi ha diputats de SI i potser és aviat per fer-ne una valoració, però des que no hi som, sembla que el procés, pel que fa al parlament, es vagi alentint o enterbolint o no sé quina seria l’expressió adequada. Bé, en tot cas, la qüestió central és que penso que la independència és necessària. I no pas com una necessitat genèrica ni com un ja veurem quan i si no és demà, l’altre; no: com més aviat millor.
—Quin serà el vostre projecte a partir d’ara?
—El projecte de Solidaritat era i és servir d’instrument per a la independència. I garantir i accelerar-ne el procés. I això, perquè les persones d’aquest país puguin viure amb dignitat, perquè quedin garantits els drets socials guanyats a còpia de lluites i esforços, per tenir per fi un estat que protegeixi la nostra llengua i la nostra cultura i que sigui un exemple de regeneració democràtica i transparència.
Si ho recordeu, quan Solidaritat començava les seves passes, ara fa tot just cosa de dos anys i mig, ens llançaven despectivament l’etiqueta de ‘independentistes exprés’. Doncs bé, passat aquest temps –no tan solament per l’acció de la Solidaritat, però també per l’acció de la Solidaritat–, fins i tot forces que no defensaven aleshores la independència parlen ara d’una consulta en un termini d’un parell d’anys. Per tant, el projecte? Treballar per garantir independència, drets socials i regeneració democràtica. I com més ràpid, millor.
—Però, quina serà la vostra tasca concreta?
—Ara la tasca és, d’entrada, consolidar. Farem treball de base, des de les assemblees locals que hi ha escampades per bona part del país, amb la cinquantena de regidors i regidores que ja tenim, esforçant-nos per generar complicitats i col·laboracions positives amb les entitats cíviques i socials, etc. Vàrem néixer fa no res i hem viscut un sotrac electoral important, però hi ha vida política més enllà del parlament.
De fet, som fills d’allò que ha passat fins ara fora del Parlament: vàrem néixer per la confluència de persones diverses cansades de l’immobilisme institucional, vàrem néixer en bona mesura arran del moviment de les consultes per la independència. I aquest moviment, del tot popular i plural, va fer moure políticament les anquilosades forces parlamentàries. La qüestió no és ‘des d’on’, sinó ‘fer’. De manera que, ara des de fora, treballarem per fer moure el parlament al ritme del poble.
—Canviarà res en la línia política i la praxi de SI? Heu analitzat les raons de la derrota?
—En bona mesura, el segon congrés nacional és fruit d’aquesta reflexió. Calia un punt seguit. Després de les eleccions, hem dut a terme assemblees obertes a adherits i simpatitzants per analitzar-ne els resultats, per decidir entre tots què calia fer. I ara em sembla que encarem els nous temps amb humilitat però també amb fermesa. El nostre objectiu continua essent garantir una vida digna a la gent d’aquest país, alliberar-nos d’aquesta grapa que tenim aferrada al coll i que ens escanya dia sí dia també, garantir la plenitud de la nació catalana. I per a tot això ens cal la independència. La nostra línia era aquesta i ho continua essent.
—Què en penseu dels passos fets cap a la independència?
—És cert que aquesta declaració és la que fa vuit, però també és cert que sembla que s’avança i que planteja l’exercici del dret de decidir. L’exercici. Per bé que, realment, encara no s’ha convocat la consulta. De qüestions tangibles, ara per ara, no n’hi acaba d’haver. I res no garanteix que no hi hagi encara la declaració que fa nou. Més que passes, hi ha paraules. Que ja està bé que hi siguin, és clar. Però és hora de passar de les paraules als fets. Ben mirat, si el parlament té legitimitat per fer aquesta declaració de sobirania, també en té per fer la proclamació d’independència. I ja hi ha la majoria parlamentària que ho podria tirar endavant.
—Què pot aportar SI que no tingui ERC o la CUP? No seria bo d’unir forces?
—Solidaritat aporta, d’entrada, no acontentar-se amb la retòrica i reclamar fets. I dates. És a dir, cal que el referèndum es convoqui, que tingui una pregunta clara sobre la independència i que sigui vinculant. En cas que aquesta porta quedi barrada per l’estat espanyol, cal que tiri endavant la declaració d’independència. I que en tot aquest procés no es perdi mai de vista el conjunt del país, és a dir, que es tingui sempre present incorporar en aquesta estratègia la resta dels Països Catalans.
Quant a unir forces, és clar que sí: sempre hem estat disposats a unir forces. Per fer la independència.
