23.01.2013 - 21:21
La diada simbòlica que s’ha desenvolupat al Parlament de Catalunya, votant la Declaració de Sobirania, s’ha tancat al Palau de la Música, amb unes paraules del president Artur Mas, quan ha dit: ‘Espriu és un referent avui, ell ens va ensenyar a salvar els mots i a servir el país. Espriu és un bon guia per a nosaltres. Perquè quan algú marxa de viatge necessita una bona guia. Avui Catalunya salpa de viatge i ens hem de proveir de bones guies, i una de les més importants de ben segur que és Espriu.’
A la recta final de l’acte institucional de l’Any Espriu, que s’ha celebrat aquest vespre al Palau de la Música Catalana, el president Artur Mas ha pujat a l’escenari. El públic l’ha rebut amb un gran aplaudiment i posat dempeus ha cridat independència.
Artur Mas ha dit que ‘les grans transformacions de la humanitat les han escrites, pensades i cantades els poetes i les han dutes a terme les persones que es dediquen a l’acció política’. I també que pensament i acció és una combinació, lírica, èpica i de transformació de la realitat. ‘Però abans de transformar la realitat es produeix un canvi de les mentalitats i en aquest canvi, en deixar aquest pòsit, hi tenen un paper important els poetes’.
I Mas s’ha preguntat: ‘Com hauria viscut i jutjat el poeta de “La pell de brau” la realitat actual de Catalunya? Ell que que deia:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
‘Fa uns anys, el president Pujol, que també ens acompanya, feia una reflexió fent referència a Espriu i a Jaume Vicens Vives, dues persones que van apostar per aquesta entesa, per aquests ponts de diàleg. I deia el president Pujol que aquestes persones, i moltes d’altres, avui tindrien una certa sensació de fracàs en veure que aquests ponts d’entesa s’han tancat o fins i tot s’han trencat.’
‘Però jo també hi afegeixo una altra reflexió, que no és menor: què és més fracàs, intentar-ho o no intentar-ho? I això val per la relació que ha tingut Catalunya amb Espanya i amb la pròpia Catalunya,. Però molta gent a Catalunya es troba en el capteniment d’intentar-ho. Mai quan intentes una cosa de gran envergadura tens la certesa absoluta que al final tot sortirà cent per cent bé. Però què és més fracàs, intentar-ho o no intentar-ho? Ja sabem, perquè la nostra història ens ho ensenya, que el fracàs sovint és la llavors de l’èxit i l’error és el gèrmen de l’encert.’
‘Espriu és un referent i també un camí de llum per a aquella gent que veu la situació actual plena de núvols. Espriu és un referent en el compromís èpic: compromís amb una causa, compromís amb el poble, compromís amb la llengua, compromís amb el país.’
‘Jo vaig tenir de professora una de les bones amigues de Salvador Espriu: Amàlia Tineo. Ella ens va ensenyar a salvar els mots, ens va ensenyar el gust per la literatura, i ens va ensenyar a estimar el país. Salvar els mots i servir el país és una bona guia per a nosaltres. I ara que Catalunya comença un viatge, ens hem de provehir de bones guies i una d’important de ben segur que és Salvador Espriu.’
Sílvia Pérez Cruz, Jordi Boixaderas, i ‘Va, pensiero’ de Verdi
L’acte institucional del Palau de la Música catalana, que ha donat inici a l’Any Espriu, ha estat marcat per la sobrietat. Xavier Albertí ha proposat un espectacle de caire clàssic i molt seriós, despullat. Però amb una llum preciosa que feia que les muses de la música de l’escenari i en general l’arquitectura de Domènech i Montaner, es convertissin en elements no només presents sinó actius, per la vivacitat que transmetien.
Tot i la sobrietat, hi ha hagut tres moments, ben repartits, que han carregat l’ambient d’emoció i han colpit el públic (deixant de banda el moment del president). El primer: quan la cantant Sílvia Pérez Cruz i el guitarrista Toti Soler han versionat ‘He mirat aquesta terra’ (vídeo). La formalitat (i una certa fredor) que amarava l’ambient s’ha transformat en calidesa i intensitat emocional. Aquest moment remetia a l’Espriu més vital, el d’abans de la guerra, o l’Espriu esperançat de primers dels anys seixanta, quan es convertí en el referent de Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i els joves de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que eren l’efervescència cultural d’aquell moment i li van representar ‘Primera història d’Esther’.
Un segon moment intens ha estat quan l’actor Jordi Boixaderas ha dit ‘Assaig de càntic en el temple’. Els coneguts i repetits versos
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
han agafat un relleu nou, perquè Boixaderas ha sabut dir el vers d’una manera nova i més entenedora. Tot i que el públic s’ha avançat a l’hora de celebrar el poema, i ha aplaudit abans no s’havia acabat.
I també destacar el final, aquest ‘Va, pensiero’ de ‘Nabucco’ de Verdi, interpretat pel Cor del Gran Teatre del Liceu. Es veu que l’última paraula que va dir Espriu fou ‘Verdi’. Es veu que el 1985 passaven per la televisió una sèrie sobre el compositor, que agradava molt a Espriu, i volia que li gravessin. Albertí ha volgut tancar amb un himne a la independència i a la llibertat.
