23.01.2013 - 21:13
‘El govern espanyol no permetrà mai una consulta que no s’ajusti estrictament a la legalitat.’ És la resposta que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha donat a la declaració de sobirania aprovada pel parlament. Segons ell, la independència de Catalunya seria pèssima per a Catalunya i per a Espanya i implicaria l’expulsió immediata de la UE. A més, ha recordat que ni el dret espanyol ni tampoc l’internacional no permeten ‘una secessió unilateral’ d’un territori d’un estat. Segons ell, és un supòsit que només s’accepta en pobles colonials, ocupats militarment o on es neguin els drets democràtics bàsics.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol ha fet una conferència de premsa juntament amb el seu homòleg alemany, Guido Westerwelle, a Madrid. I l’ha aprofitada per donar la resposta del govern espanyol a la declaració de sobirania de Catalunya. García-Margallo portava la resposta escrita i ha destinat nou minuts de la compareixença a aquesta qüestió. Ha admès que era una qüestió que el preocupava i que interessava Espanya i Europa, perquè la fragmentació de qualsevol estat membre era ‘una mala notícia per a la UE’.
‘Catalunya forma part d’Espanya des de fa més de cinc-cents anys’
El ministre ha assegurat que la declaració aprovada té una primera part que ‘demostra exactament el contrari d’allò que vol demostrar’, perquè si es llegeix atentament posa de manifest ‘que Catalunya forma part d’Espanya des de fa més de cinc-cents anys i abans formava part de la Corona d’Aragó’. Segons ell, la declaració treu ‘conclusions errònies’ perquè diu que el poble de Catalunya és sobirà i això és ‘contrari a l’article 1 de la constitució espanyola, que diu que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol’.
‘Restaria fora de la UE’
García-Margallo també ha afirmat que la secessió ‘d’una part del territori’ exigiria la derogació de la constitució i l’aprovació d’una de nova basada en principis ‘radicalment diferents dels de l’actual’. I encara ha afegit que, per transparència, els qui han aprovat la declaració han d’explicar que segons els tractats de la UE les qüestions de la integritat territorial corresponen als estats membres de la UE, i que la constitució espanyola diu que la nació és ‘indissoluble’.
El ministre espanyol també ha advertit que una declaració unilateral d’independència per part de Catalunya no seria aprovada per la immensa majoria dels estats de la UE i, a més, qualsevol adhesió a la UE requeriria unanimitat. Per tant, l’efecte d’una independència sobre Catalunya ‘seria immens’. Ha arribat a dir que el PIB català cauria d’un 20%. A més, ha afegit, una declaració d’independència ‘no tan sols fragmentaria Catalunya respecte a Espanya, sinó que causaria una fractura interna a Catalunya’, com ha demostrat, segons ell, el resultat de la votació d’aquest dimecres.
‘Perjudicaria enormement Catalunya’
Per tot plegat, ha afegit, la independència seria ‘una fractura artificial’ que perjudicaria enormement Catalunya i faria caure les inversions a Catalunya. Per García-Margallo, doncs, ‘ni és veritat que hi hagi una sobirania de cadascun dels territoris que conformen Espanya, ni que hi hagi una legitimitat democràtica, ni és possible que hi pugui haver una sortida d’Espanya que no impliqui automàticament la sortida de la UE i un període d’incertesa que no es tancaria mai’.
‘Per a Espanya seria una pèssima notícia. Jo no concebo una Espanya sense Catalunya i ni tan sols vull imaginar aquesta hipòtesi’, ha sentenciat.
Apel·la al diàleg
El ministre espanyol ha apel·lat al diàleg entre tots dos governs. ‘Si tenim problemes per resoldre en matèria d’infrastructures o finançament, resolguem-los, com vam ser capaços de resoldre’ls a la transició espanyola, però no obrim escletxes insalvables’.
No veu possible un recurs al Tribunal Constitucional
Amb tot, Margallo veu ‘extraordinàriament difícil’ que el govern espanyol presenti un recurs contra la declaració davant el Tribunal Constitucional perquè el text aprovat ‘no té efectes jurídics’, sinó que és una ‘declaració retòrica’ que caldrà plasmar després en ‘accions concretes i normes amb conseqüències jurídiques que sí que podran ser objecte de recurs al TC’.
