Quinze veus de la societat civil, sobre la declaració de sobirania

Mentre continua contra rellotge el debat intern al PSC i a la CUP per decidir què votaran en la declaració de sobirania avui al Parlament de Catalunya, al país es respiren aires de transcendència. No ignora ningú que és un document decisiu i que va més enllà de tota declaració feta fins ara. Molts pensen que la declaració d’avui marcarà un abans i un després en la política del país. Hem volgut acostar-nos a quinze veus de la societat civil, d’àmbits i territoris diferents, que expressen la seva visió sobre la importància de la declaració.

Eudald Carbonell: ‘No hi hauria d’haver cap discussió’

‘És molt senzill, el dret de l’autodeterminació és un dret humà i sobre això no hi hauria d’haver cap discussió. Tothom hauria de fer costat a aquesta declaració de sobirania, independentistes i no independentistes, perquè el dret d’expressar-se lliurement forma part de l’evolució humana. En termes d’evolució, la construcció social és molt més forta i important que no cap constitució ni cap llei. Això és així i serà així sempre. Ara mateix ens trobem en un cas com aquest, un cas d’exemple evolutiu de la humanitat.’

Jaume Cabré: ‘Un pas necessari’

‘És un pas necessari i d’una immensa transcendència històrica i política.’

Kilian Jornet: ‘Els canvis importants són la suma de petits passos. I aquest és un pas important’

‘Crec que és important de tenir present que en democràcia, al final, els vots són la veu del poble. Es tracta de fer tot allò que calgui perquè al final la veu de la gent arribi a la política. I tant se val que la posició sigui sí o no en el referèndum, el fet important és que es pugui fer, si la majoria de la societat catalana ho vol. Més que no allò que digui un partit o un altre, cal que el que vulgui la gent, malgrat tots els filtres, acabi arribant a la política. A les eleccions es va veure que hi havia una majoria sobiranista, i cal que els polítics vagin alhora amb la societat. Fan pactes i tenen els seus maldecaps, però en el fons els diputats representen la gent que els ha votats. Si la declaració de sobirania marca un abans i un després? No crec que els canvis es facin en un sol dia. Els canvis importants són la suma de petits passos. I aquest és un pas important.’

Patrícia Gabancho: ‘Planteja obertament el conflicte conceptual: existim’

‘Serà transcendent si la declaració manté la definició de Catalunya com a “subjecte polític i jurídic” i, per tant, capaç de decidir. Això és la primera cosa que nega la constitució espanyola. La declaració planteja obertament el conflicte conceptual: existim. Això és nou. La comunitat internacional recomana de reivindicar aquesta existència –”si us creieu que sou una nació, sou una nació, amb drets nacionals”– per tal d’iniciar el procés cap a la independència. Si, per contra, començàvem vacil·lant, no obriríem un camí nou, sinó que trepitjaríem la potineria de sempre, allò de voler i doldre, que equival a perdre davant l’estat.’

Muriel Casals: ‘Em costa d’imaginar que segons quines forces polítiques s’acabin quedant fora d’aquesta il·lusió col·lectiva’

‘Diria que la declaració concreta, en si, té una importància relativa, perquè allò que diu és força obvi. Però sí que és important que l’aprovi el parlament i que ho faci ara, perquè marca el primer pas ferm i decidit del nostre camí. Per això és fonamental que siguem molts, junts, que fem el primer pas. I per això cal fer tot l’esforç del món perquè la declaració tingui el màxim de suport possible. En el fons, també decidim qui es queda fora d’aquesta aventura fantàstica que emprenem –i faig servir el terme “aventura” en l’accepció més positiva–. Em costa d’imaginar que segons quines forces polítiques s’acabin quedant fora d’aquesta il·lusió col·lectiva. En el cas dels partits que encara dubten, intueixo que podria haver-hi un problema entre representants i representats.’

Miquel Calçada: ‘Espero que tots els diputats votin en consciència allò que íntimament creuen’

‘Per primera vegada es farà explícit que Catalunya és subjecte polític i jurídic i s’iniciarà el procés per a fer efectiu l’exercici d’aquest dret. És a dir, no és tan sols un recordatori, com havien estat les altres declaracions del parlament, sinó que en aquest cas la declaració és el tret de sortida del procés polític. El procés ampli de transició nacional cap a la creació d’un nou estat ja fa temps que ha començat. Espero que, aquesta vegada sí, tots els diputats votin en consciència allò que íntimament creuen.’

Rafa Xambó: ‘Desplaça el procés cap a un àmbit internacional i el desvia de l’obsessió espanyola’

‘Aquesta declaració és fonamental perquè permet de continuar el procés d’una manera molt més neta. D’una banda, vinculant-lo a la legislació europea i internacional i desvinculant-lo, si més no en part, de l’única legislació que semblen conèixer els espanyols, que és la constitució. I, en segon lloc, donant protagonisme al parlament, que és qui l’ha de tenir, i legitimant-lo per a una hipotètica declaració d’independència l’endemà del referèndum. És a dir, desplaça el procés cap a un àmbit més internacional i el desvia de l’obsessió espanyola. Hi podríem afegir que ja ens agradaria que la legislació espanyola fos tan escrupolosa amb la resta de temes –per exemple, la corrupció– com sembla que ho vol ser amb el procés sobiranista català.’

Rosa Calafat: ‘El nom de sobirania era un somni; ara és una estructura política real’

‘Quan els humans posam nom a les coses construïm realitats. El nom de “sobirania”, per al poble català, era, fa no gaire, un somni; ara és una estructura política real. Quan posam nom a les coses donam existència. I en aquest cas construïm una nació.’

Salvador Cardús: ‘Si no fos rellevant no hi hauria tants nervis entre els unionistes, oi?’

‘Amb més celeritat que no ens podíem imaginar fa poc temps, el Parlament de Catalunya va fent els passos formals necessaris per a fer possible, de manera neta i endreçada als ulls del món, que els catalans decidim el nostre futur sobiranament i democràtica –dues condicions que alguns voldrien separar per fer impossible l’una cosa i l’altra. La declaració és transcendental perquè facilita l’avenç en aquesta direcció, però també perquè mostra que el parlament ha escoltat, definitivament, la veu majoritària de la nació i els seus anhels de llibertat i dignitat. D’una altra banda, si no fos rellevant, tal com ha passat amb declaracions anteriors de caire retòric, no hi hauria tants nervis entre els unionistes, oi?’

Gemma Pasqual: ‘El parlament ha recollit la declaració del carrer’

‘El fet realment transcendent d’aquesta declaració és que la fa el parlament. És un somni que tots teníem i que ara es fa oficial. Com a valenciana, des dels Països Catalans, m’hauria agradat que la declaració hagués estat més àmplia i que nosaltres fóssim alguna cosa més que una petita frase al preàmbul. Però pense que això no li resta transcendència i que en cap cas no podem perdre aquest tren. Aquesta declaració marcarà un abans i un després, perquè la fa el parlament, una institució. I perquè en el fons el parlament recull la declaració del carrer; i això és molt important.’

Hervé Pi: ‘Ara és hora que el parlament ho declari al món’

‘Amb pocs mesos, allò que desitjàvem s’ha evidenciat: una part de Catalunya pot recobrir la llibertat. Ara és hora que el parlament ho declari al món. Hi guanyarem tots, els catalans i la democràcia. Per nosaltres, catalans de les “perifèries”, serà un missatge clar, perquè veurem que és possible.’

Josep Maria Terricabras: ‘Ningú no podrà dir que no és una declaració democràtica i legítima’

‘La declaració de sobirania és molt transcendental perquè és la primera vegada que el nostre parlament aprova per majoria absoluta que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà. Aquesta autoproclamació és importantíssima, sobretot de cara a Espanya i de cara a Europa, perquè en el futur segurament haurem d’invocar aquest document. Caldrà apel·lar-hi i ningú no podrà dir que no sigui una declaració democràtica i legítima.’

Mercè Ibarz: ‘Un bon començament’

‘La presentació en societat parlamentària de la senyora Sobirania fa esclatar els partits bicèfals, i qui sap si algun d’un sol cap també; potser és un bon començament. Com continuarà el ball? Si els balladors van de debò, si volen conquerir el cor (el del pit), si volen el vot, potser que continuïn d’immediat amb dues cimeres decisòries i efectives que ja haurien d’haver convocat: la primera, sobre la corrupció; la segona, sobre la gana. Ho faran? Vostè què troba, senyora Sobirania?’

Carles Boix: ‘Catalunya serà diferent després de la declaració’

‘La transcendència de la declaració dependrà del text final. En tot cas, considerant el text actual, em sembla que és molt rellevant. Fa explícita la sobirania del poble de Catalunya. Fa el parlament prioritari respecte a la constitució espanyola. El text en si potser és obert, i fins i tot vague en el camí i en els terminis. Però deixa de ser-ho un cop l’emmarquem en el procés dels darrers anys i sobretot en els darrers mesos, des de l’11 de setembre. Catalunya serà diferent després de la declaració.‘

Jaume Mateu: ‘Negar aquesta declaració és negar un dret fonamental’

‘És el primer pas per a poder fer un acte tan estrictament democràtic i responsable com demanar l’opinió dels ciutadans. Aquesta declaració és la mínima decència democràtica i política que poden tenir els partits. I tots, tothom, hauria de ser favorable a la declaració i a la consulta. Que algú m’expliqui a qui pot espantar l’opinió dels ciutadans. Figura que som en un país lliure i democràtic, no? És tan senzill com això. Negar aquesta declaració o entrebancar la consulta és negar un dret fonamental, el de la lliure expressió. No ho hauríem d’oblidar.’