22.01.2013 - 06:00
L’ex-consellera Montserrat Tura és una de les veus més crítiques envers la posició del PSC sobre la declaració de sobirania. En parla com a militant, i amb la incomoditat que confessa que li causa estar en un partit que ‘quedi al marge d’un procés d’exercici de llibertats tan important com pot ser una consulta al poble català’. Fins i tot es qüestionarà de continuar-hi si finalment els socialistes mantenen la negativa d’adherir-se a una declaració que defineixi Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. Recorda que encara queda un marge de negociació, i esperarà a veure què fa finalment el PSC.
—Com veieu la posició del PSC sobre la declaració de sobirania?
—Si em permeteu, la qüestió és quina és la posició del PSC a l’inici d’una legislatura en què tots ens vam presentar sabent que faríem tant com poguéssim perquè Catalunya exercís el dret de decidir. Es tracta d’això. I crec que el PSC no pot quedar al marge d’una declaració que a l’inici de la legislatura adopta com a compromís que el poble de Catalunya es pugui expressar. No en pot quedar fora. De cap de les maneres. Per tant, discrepo d’això que s’ha dit. Però encara falten unes quantes hores i confio que hi haurà un acord.
—El principal entrebanc és el mot ‘sobirania’.
—És estrany que la cosa s’hagi encallat en la paraula ‘sobirania’, tenint en compte que en aquests moments Europa és sobirana en aquelles coses que li són competents. Els municipis són sobirans en aquelles coses que li són competents… Encallar-se aquí és bastant absurd i no té res a veure amb la legalitat que se suposa que es discuteix. Hi havia un compromís en el programa electoral de facilitar que el poble de Catalunya es pogués expressar, i a l’inici d’aquesta legislatura hi ha d’haver una declaració dient que el poble de Catalunya es podrà expressar. I el PSC hi ha de ser.
—El PSC diu que el concepte de ‘sobirà’ aplicat al poble de Catalunya no és emparat per la legalitat vigent espanyola.
—Però si encara no sabem si serà un referèndum o una consulta, ni quina pregunta s’hi farà. Només diem que, tenint en compte que Catalunya s’ha sentit menystinguda socialment, econòmicament i culturalment durant anys, i els darrers mesos novament amb la llengua, el poble de Catalunya té dret de decidir quina relació vol amb l’estat espanyol. Tothom pot agafar-se a la lletra que vulgui i fer les anotacions al marge que vulgui. Però al capdavall, a l’inici d’aquesta legislatura hi ha d’haver una declaració que digui que el poble de Catalunya tindrà aquest dret.
—CiU i ERC van retirar la referència a l’estat propi del text. Quin gest hauria de fer el PSC?
—Una de les raons que exposen CiU i ERC és el de la legitimitat democràtica, i fan una menció interessant a la pluralitat d’opcions del poble de Catalunya, i que totes s’han de poder expressar i han de tenir les mateixes oportunitats. Seria bo que tots els partits s’agafessin a aquesta qüestió i que no donessin per fet cap resultat, sinó que el dia que hi hagi la consulta cada ciutadà serà dipositari de la seva llibertat d’opinar i dipositari de la seva sobirania personal. Hi ha moltes maneres de trobar raons per afegir-se a aquest acord.
—I si finalment el PSC en resta al marge?
—Ja sabem quina interpretació se’n farà: que el PSC, que sempre ha defensat la igualtat i la llibertat, quan és el moment d’aplicar la llibertat de vot del poble de Catalunya en queda al marge. I a mi no m’abelleix ni em satisfà que el que ha estat el meu partit durant tants anys quedi al marge d’un procés d’exercici de llibertats tan important com una consulta al poble català.
—I si passés, us resultaria incòmode?
—Efectivament.
—I prendríeu cap decisió sobre la continuïtat en el partit?
—No puc respondre avui. Perquè encara falten unes quantes hores per veure què fa el partit i perquè m’agradaria parlar-ne amb molta més gent del partit que sé que aquests dies se senten igualment incòmodes.
