22.01.2013 - 06:00
El PSC continua lluny de la declaració de sobirania que subscriuran CiU, ERC i ICV demà al parlament. Els socialistes no accepten un text en què es consideri sobirà el poble català i que no se cenyeixi a la legalitat espanyola per començar el procés d’autodeterminació. La declaració hauria de ser en favor del dret de decidir, diuen els socialistes, i no pas de la ‘sobirania’. Ni CiU ni ERC ni ICV-EUiA no estan disposats a acceptar aquestes condicions.
No a la ‘sobirania’
El concepte de ‘sobirania’ és el principal obstacle perquè el PSC s’adhereixi al text. Els socialistes veuen la proposta de CiU i ERC com una declaració unilateral d’independència, més que no pas com una declaració en favor del dret de decidir. No acceptaran un text que reculli la sobirania del poble català i que no s’enquadri en la legalitat espanyola per emprendre el procés cap al dret de decidir.
En declaracions a VilaWeb, la diputada Marina Geli explica així el problema del concepte de sobirania: ‘Al carrer, sobirania es confon amb independència. I entre tots hi hem fet un mal favor. Per mi, sobirania és tenir la capacitat política –que tenim– i jurídica i legal –que no tenim– de fer un referèndum. I és així, no la tenim: no podem enganyar el personal en una cosa tan important. La paraula “sobirà” sembla, segons la interpretació d’alguns, que vulgui dir que el Parlament de Catalunya pot decidir de convocar un referèndum vinculant. I això no és veritat.’ I encara afegeix: ‘Jo crec que tots demanem que Catalunya pugui ser sobirana per a convocar un referèndum. I, per tant, el temps del verb [que pugui ser sobirana] s’hauria d’acceptar, perquè és evident que Catalunya és un subjecte polític i jurídic, però no és pas veritat que en aquest moment hi hagi un acord polític o una legalitat espanyola que ho empari.’
Subjecte polític i jurídic
Segons les declaracions de Geli, els socialistes admeten que Catalunya és un subjecte polític, i fins i tot jurídic, tal com van exposar en la reunió d’ahir a horabaixa al parlament amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Però en cap cas creuen que sigui un subjecte sobirà. Per ells, aquesta definició és inconstitucional i, per tant, dóna peu a un procés cap al dret de decidir des de la il·legalitat.
El marc legal
El respecte ‘a la legalitat vigent’ és l’altre gran entrebanc del PSC per a unir-se a l’acord sobre la declaració de sobirania. Els socialistes demanen que el text es refereixi explícitament al compliment de la legalitat espanyola en el procés cap al dret de decidir. ERC va portar al congrés el mes d’octubre passat una proposta que s’incloïa dins el marc constitucional espanyol, en què es demanava la transferència de la competència de convocar referèndums a la Generalitat. La proposta fou tombada. Però Geli diu: ‘Això no es pot exhaurir amb una iniciativa d’ERC al congrés. Perquè si escoltes alguns constitucionalistes diuen que cal una llei orgànica. No caldria ni modificar la constitució.’
Laia Bonet, membre de l’executiva del PSC, també deia ahir en un article a La Vanguardia que el marc legal actual permetia més marge d’actuació que no semblava per poder exercir el dret de decidir. ‘La llei de consultes populars per via de referèndum del 2010, aprovada i vigent, pot contenir la clau per sortir de l’atzucac en què ens trobem. Ningú no pot discutir que la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, fins i tot de les seves funcions, pugui consultar la ciutadania per iniciar, amb més força i legitimitat, un procés de renegociació competencial, de pacte fiscal o de relació amb l’estat’, deia Bonet.
El diàleg amb Espanya
I sobre la manca de voluntat política per part dels dos principals partits espanyols, PP i PSOE, Geli respon: ‘Ens diuen: “És que vosaltres sabeu que Espanya ens dirà que no.” També la UE diu que hi ha d’haver un acord amb l’estat. I penso que sortirà un Cameron a Espanya. Vull pensar-ho. Que no surt? Doncs ja ho veurem. Ara discutim què fem a Catalunya.’
Segons Geli, els socialistes defensen que es deixi ‘un temps prudencial’ de negociació amb l’estat espanyol: un màxim de dos anys, per comprovar si efectivament Espanya vol permetre que Catalunya exerceixi el seu dret de decidir o no.
