18.01.2013 - 06:00
María de los Llanos de Luna va estrenar-se l’any passat com a delegada del govern espanyol amenaçant que perseguiria tots aquells ajuntaments que no complissin la llei de banderes espanyola del 1981. Aquesta obsessió l’ha menada a enviar requeriments, denunciar ajuntaments i forçar-los a penjar la bandera espanyola a la façana, tot i que a moltes cases de la vila no hi ha voleiat mai de la transició ençà. Va començar denunciant Sant Pol de Mar per ultratge a la bandera, ha actuat contra municipis declarats territoris lliures sobirans i ara ha denunciat Corbera de Llobregat amb la intenció que pengi la bandera espanyola a tots els edificis municipals. És la història de l’obsessió de Llanos de Luna per la simbologia espanyolista.
Quan tot just feia un mes i escaig que era delegada del govern espanyol, Llanos de Luna va amenaçar d’empaitar els ajuntaments que no pengessin la bandera espanyola i d’emprendre accions legals si es col·locava una estelada a la casa de la vila, fet que considerava un delicte d’ultratge a la bandera espanyola. Es referia a l’acte simbòlic que havia tingut lloc a Sant Pol de Mar, el febrer de l’any passat: l’ANC hi havia penjat una estelada en resposta a la sentència del TSJC, que obligava l’ajuntament a posar-hi l’espanyola arran de la denúncia d’un regidor.
Aleshores va començar una guerra en què la delegació del govern espanyol s’ha aplicat a encalçar els municipis sobiranistes i a imposar els símbols espanyols.
Dels dos-cents municipis que s’han declarat territoris lliures i sobirans, Llanos de Luna ja n’ha denunciats, pel cap baix, tres: Celrà, Espinelves i Arenys de Munt. I la llista pot anar creixent, car la delegació del govern espanyol considera que els municipis no tenen competències per fer una declaració d’aquesta mena i, per tant, vol denunciar-los tots. També ha enviat requeriments a una desena d’ajuntaments i ha demanat els acords de govern de tots els que s’han declarat moralment exclosos de la constitució.
A més, ha decidit de perseguir per la via judicial el municipi de Gallifa, per haver penjat una banderola espanyola d’un pam a la façana de l’edifici. El consistori va decidir de complir així la llei de banderes tan invocada per la delegació del govern, que, amb tot, considera que Gallifa continua incomplint-la.
La persecució a municipis no se cenyeix pas a les banderes i les declaracions institucionals. La delegació del govern espanyol ha portat a judici els ajuntaments de Girona i Figueres per haver organitzat dos trens cap a Barcelona per la diada de l’Onze de Setembre, argüint que es van fer servir diners públics. Un dels casos ja ha arribat al jutge: el batlle de Girona, Carles Puigdemont, hi va declarar dilluns passat, va denunciar la ‘persecució ideològica’ per part de Llanos de Luna i va defensar que no havia comès cap il·legalitat.
La darrera acció, ara per ara, de Llanos de Luna ha estat contra l’ajuntament de Corbera de Llobregat, pel fet de no tenir la bandera espanyola a les escoles municipals, al pavelló, a la biblioteca, al camp de futbol ni a les instal·lacions de la policia local. La delegació del govern espanyol ha començat per Corbera perquè és d’on li ha arribat una denúncia d’un particular, però pretén estudiar totes les denúncies que li arribin sobre ajuntaments que no tinguin la bandera espanyola penjada. I també té clar que una resolució favorable establiria una jurisprudència a la qual es podria aferrar per fer valer la mateixa exigència a la resta de municipis.
Fer voleiar la bandera espanyola a cada casa de la vila sembla que és l’obsessió de María de los Llanos de Luna, mentre els ajuntaments s’hi rebel·len i el país va avançant cap a la sobirania.
Informació relacionada:
L’estratègia de Llanos de Luna per imposar la bandera espanyola
Llanos de Luna vol imposar ara la bandera espanyola a les escoles
El govern espanyol persegueix Gallifa per la minibandera
Llanos de Luna denuncia Girona i Figueres pels trens de la Diada
