17.01.2013 - 15:55
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha obert un nou front de persecució als ajuntaments catalans: ha denunciat l’ajuntament de Corbera de Llobregat, perquè no tenia la bandera espanyola a les escoles municipals, al pavelló, a la biblioteca, al camp de futbol ni a les instal·lacions de la policia local. Això implica que ara tots els ajuntaments tenen l’obligació de penjar-la en aquests llocs? D’entrada, no. Però corren el risc d’haver-ho de fer si són denunciats.
Així ho han assegurat a VilaWeb fonts de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Llanos de Luna es mira, cas per cas, tots els ajuntaments que han estat denunciats, ja sigui per part d’un veí o d’un treballador municipal, pel fet de no tenir penjada la bandera en l’edifici consistorial.
El ‘cas particular’ de Corbera
A Corbera de Llobregat hi va haver la denúncia d’un particular al Defensor del Pueblo espanyol perquè no hi havia la bandera espanyola en cap dels edificis municipals que aquest veí va especificar: escoles, pavelló, biblioteca, camp de futbol i instal·lacions de la policia local. I per aquest motiu el requeriment a Corbera es referia a totes aquestes instal·lacions. Sobre el lloc on s’ha de posar la bandera espanyola, la llei de banderes diu: ‘La bandera d’Espanya ha d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’estat.’
Interpretació estricta de la llei
És evident que no tots els edificis municipals catalans, com les escoles, per exemple, no tenen la bandera espanyola. Però en el cas de Corbera, arran de la denúncia d’un particular, la delegació del govern espanyol fa una interpretació estricta de la llei. El mes de novembre passat va enviar a l’ajuntament un requeriment perquè posessin la bandera a tots els altres edificis municipals.
L’ajuntament va al·legar que no disposava dels pals, ni de la infrastructura, ni de les banderes, i que no tenia pas prou diners, oimés tenint en compte l’actual context de crisi.
Aquesta setmana mateix, la delegació que dirigeix Llanos de Luna ha portat el cas directament per la via judicial, per la ‘inactivitat de l’ajuntament’ durant aquests dos darrers mesos. L’ajuntament ha rebut un requeriment del jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona perquè compleixi l’ordre. I té vint dies per al·legar.
Un possible precedent
El jutge haurà de decidir a qui dóna la raó. Però la delegació té ben present que una resolució que els sigui favorable crearia jurisprudència, i això podria obrir la porta a Llanos de Luna a actuar d’ofici en altres municipis.
Ara per ara la delegació va enviant requeriments a ajuntaments que no tenen la bandera espanyola i que han estat denunciats per aquest motiu. En són, de moment, una desena, segons l’Associació de Municipis per la Independència.
Els ajuntaments declarats territori català lliure i sobirà
El govern espanyol també ha decidit actuar contra els ajuntaments declarats territori català lliure i sobirà, que en són de moment gairebé dos-cents. En aquest cas, la delegació a Catalunya revisa els acords dels plens i actua contra aquells que han aprovat una declaració d’aquesta mena, perquè considera que la sobirania no és una competència d’àmbit municipal. No actuarà contra aquells municipis que s’hagin limitat a declarar persona non grata a algun personatge, com el rei espanyol o el ministre José Ignacio Wert.
‘I si no posem la bandera, què ens faran?’
El president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, s’ha declarat indignat per la denúncia de Corbera de Llobregat. ‘Lamentem l’actitud de fer gastar els diners no pas amb coses prioritàries, sinó amb els problemes de Llanos de Luna’, ha dit a VilaWeb. ‘Ens demanem si la norma és igual per a tothom o si és un brot de la delegació del govern espanyol contra un ajuntament concret; a quins edificis públics s’ha d’aplicar això? Al cementiri i a la deixalleria també? A les escoles, hem de posar-hi la bandera espanyola? Qui la pagarà? El problema d’això sembla que és la voluntat d’espanyolitzar Catalunya que té el govern del PP’, ha dit Buch.
També ha recordat que els serveis jurídics de l’ACM resten a disposició dels ajuntaments associats per a assessorar-los. ‘Si cal, reforçarem els serveis jurídics’, ha dit Buch. I, finalment, es pregunta: ‘I si no posen la bandera, què passarà? Què li faran al batlle? I si em gasto els 3.000 euros de la bandera espanyola en les famílies que no arriben a final de mes, què? Ens farà plegar? Ens faran anar a Quatre Camins?’
