16.01.2013 - 19:30
No hi ha més remei que aferrar-se a les evidències, volgudament complicades pels nostres planificadors. Durant vint-i-cinc anys hem viscut l’apogeu de la màquina industrial i de la industrialització de les necessitats primàries, així com de necessitats de les que podíem perfectament prescindir, sense caure en la caverna com tant sovint s’ha dit.
Tota aquesta inflació objectual —que va paral·lela a la inflació econòmica i, en definitiva, a l’atur— ha estat alimentada per un exèrcit d’assalariats de coll blanc encarregats de difondre el benestar del creixement industrial i d’aplicar les teràpies correctores que el sistema, indubtablement, havia de produir al cos social. Eren els professionals els que sabien i decidien sobre unes masses urbanes que, per excessives, podien fer molt poc per a escapar a la tirania del bombardeig del consum, de la informació i de la velocitat.
