La proposta de declaració de la CUP: Països Catalans i desobediència civil

La CUP-AE ha entrat avui al registre del parlament una proposta de resolució de declaració de sobirania, i ha obert un procés de diàleg amb els altres partits per acordar-ne el contingut definitiu que es voti en el ple del dia 23. En el text es demana al parlament que assumeixi la desobediència institucional per fer respectar el dret de decidir del poble català; que la resolució tingui en compte els Països Catalans i que no es condicioni la independència a l’acceptació de tractats internacionals signats per l’estat espanyol.

Heus ací la declaració íntegra:

Preàmbul

Els Països Catalans són una nació, i com a tal tenen el dret a exercir l’autodeterminació.

Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. Ho fou durant el període republicà, en el debat de l’Estatut de Núria, l’aprovació del qual fou condicionat per la intransigència de les Corts espanyoles. La resistència política en el marc de les dues dictadures i dels règims monàrquics són també exponents d’aquesta voluntat que es perllonga en el temps. En l’actual monarquia parlamentària espanyola, el poble català fou condemnat. El text constitucional negava el poble català com a subjecte polític i el fragmentava en diverses Comunitats Autònomes, prohibint expressament la federació dels territoris que configuren els Països Catalans. Cal recordar que aquest text constitucional, redactat en un context de mínimes garanties democràtiques, preveu la intervenció militar en cas que algun dels territoris de l’Estat decideixin exercir els seus drets nacionals.

Amb el maltracte econòmic, institucional, territorial o cultural l’encaix del nostre poble en el marcs institucionals francès i espanyol s’ha demostrat inviable. Els atacs a la llengua arreu dels Països Catalans o al model d’immersió a l’escola al Principat són tan sols exemples recents d’aquesta voluntat, reiterada, de l’Estat a fer desaparèixer la forma de veure el món i de viure que tenim els i les catalanes.

La crisi desencadenada pel debat estatutari a partir de la segona meitat de la dècada del 2000 i l’auge de les consultes populars per la independència, han convertit en majoritària la voluntat de decidir del poble. Aquesta eclosió ha fet coincidir en el dret a decidir a una part majoritària de la societat. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l’11 de setembre del 2012 obliguen als representants polítics a moure fitxa i a facilitar que el poble català pugui exercir el seus drets col·lectius, en llibertat i sense condicions. Aquests representants són conscients del paper protagonista del poble en el procés d’autodeterminació.

Cal recordar, tanmateix, que aquest procés té lloc en el marc d’una crisi capitalista especialment dolorosa, que ve acompanyada de les retallades més importants en el sector públic i la negació, fins i tot, dels drets més elementals (habitatge, treball…) per una part important de la societat. En aquest sentit i per fer el procés el més ampli possible, és imprescindible que aquest vagi acompanyat d’un replantejament del marc econòmic, dels tractats internacionals contrets per l’Estat i de la forma que prendrà la nostra democràcia.

Per tal de continuar el procés d’autodeterminació del poble català, el Parlament de Catalunya, reunit en sessió plenària en l’inici de la X legislatura, formula la següent:

Declaració de sobirania del poble català

1- El Parlament de Catalunya constata que la consciència nacional del nostre poble ha avançat molt aquests darrers anys. Fruit d’això, una gran majoria d’aquesta cambra es manifesta a favor de la realització d’un referèndum democràtic per decidir quin ha de ser el seu futur.

2- El Parlament de Catalunya considera que els intents d’encaix del nostre poble a dins l’Estat espanyol i francès han esdevingut una via sense recorregut. Els catalans i les catalanes, maltractats durant segles per part de l’Estat espanyol, tenen dret a manifestar les seves legítimes aspiracions nacionals mitjançant un referèndum, com a part d’un procés constituent en el marc dels Països Catalans.

3- El Parlament de Catalunya, com a òrgan de representació d’una part del territori de la nació catalana, aspira a participar en un procés de vertebració del conjunt dels Països Catalans, sempre i quan aquesta sigui la voluntat majoritària    expressada    democràticament    per    aquests    territoris. Conseqüentment, insta el Govern de Catalunya a obrir un procés de diàleg amb els agents socials, econòmics i culturals dels Països Catalans per sondejar la seva voluntat de sumar-se a un procés de sobirania més ampli, i explorar possibles vies per a seva verterbració nacional.

4- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que el poble català faci el seu propi camí, constatant la necessitat de decidir lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés i la justícia social i el foment de la cultura i la llengua pròpies. Constatem la necessitat de construcció d’una societat més democràtica, igualitària i justa, fonamentada en l’Estat del benestar, les llibertats polítiques, els drets socials i ecològics i la solidaritat internacional.

5- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i les forces polítiques i els agents socials, econòmics i culturals a impulsar un acord el més ampli possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat internacional, per tal que les catalanes i catalans puguin autodeterminar-se en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme i el foment del debat i de la participació. El Parlament es compromet a acompanyar un procés de mobilització i organització popular, promovent si cal la desobediència civil davant dels obstacles institucionals que s’oposin a la sobirania del poble.

6- El Parlament de Catalunya constata que l’obertura d’un procés orientat a l’exercici de la plena sobirania per part del poble català comporta necessàriament el debat profund sobre el model polític, institucional, econòmic, social i cultural. Això també implica el replantejament de les relacions internacionals del país, inclosa la conveniència d’esdevenir un Estat membre la UE.

7- El Parlament de Catalunya constata la necessitat urgent que el poble català pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col.lectiu i insta el govern a fer un referèndum d’autoderminació amb una pregunta explícita sobre la constitució d’un nou estat independent. Aquest referèndum s’ha de celebrar el més aviat possible, en cap cas més enllà del 2014. Aquest referèndum ha de contemplar la participació de totes les persones del país, al marge del reconeixement actual de la seva ciutadania.

8- Finalment, el Parlament de Catalunya és conscient de les dificultats del procés cap a l’autodeterminació del poble català, i per això anima a les catalanes i catalans a mantenir-se actius i mobilitzats per defensar el dret a decidir i ser protagonistes d’aquest procés.