14.01.2013 - 06:00
L’anomenat ‘fracking’ o ‘fractura hidràulica’ ha obert un intens debat a tot el món. Els grans defensors d’aquesta nova tècnica per a l’extracció de gas o petroli argüeixen que, tenint un cost tan baix, pot revolucionar la producció i la indústria energètiques i alhora aportar nous ingressos per a països fins ara no productors d’aquesta mena d’energia. Pels detractors, té uns riscos ambientals massa elevats: contaminació d’aqüífers, emissions de metà i despesa d’aigua. Fins al punt que alguns estats europeus, com França o Bulgària, o comunitats autònomes espanyoles com ara la Rioja, Aragó o Cantàbria, han paralitzat per llei tots els projectes de ‘fracking’, tot esperant d’avaluar-ne millor les conseqüències ambientals. Heus ací unes quantes dades per a entendre millor què és el ‘fracking’:
Què és ‘fracking’?
És una tècnica d’extracció d’hidrocarburs, especialment gas o petroli. Consisteix a fracturar la roca que conté aquest gas. Primer cal fer una perforació vertical de dos mil a cinc mil metres i tot seguit un túnel horitzontal a la màxima profunditat, que pot tenir entre un quilòmetre i tres. Per a extreure el gas, s’introdueixen al pou grans quantitats d’una mescla d’aigua, sorra i productes químics, que causen la fractura de la roca. L’explosió fa pujar el gas cap a la superfície, juntament amb una part de la mescla injectada.
Quins riscos té?
El principal perill del ‘fracking’ és la possible filtració de productes tòxics presents a la mescla que s’introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d’aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d’entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s’impermeabilitzen per evitar que s’hi pugui filtrar res. Alguns estudis alerten també dels riscos sísmics d’aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s’obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d’investigació. Recentment, a Jaén (Andalusia), on ja s’han fet perforacions, s’ha demanat al jutjat que investigui si un seguit de petits moviments sísmics poden tenir-hi relació. Finalment, el ‘fracking’ necessita grans quantitats d’aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. En algunes perforacions als EUA s’ha utilitzat aigua de mar per a fer la mescla, més econòmica i abundant que no l’aigua dolça. Això sí, es desaconsella de fer servir l’aigua de mar per al ‘fracking’ en zones on hi hagi conreus, perquè la sal resseca la terra i pot afectar-ne el grau d’humitat.
Quina diferència hi ha respecte als sistemes d’extracció tradicional?
El cost d’aquesta tècnica és molt més baix. El ‘fracking’ permet d’extreure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendible, per primera vegada, fer extraccions de gas en zones on n’hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n’hi pot haver o no. A diferència d’algunes altres tècniques, necessita grans quantitats d’aigua i fa ús de productes químics amb un grau notable de toxicitat.
On es fa ‘fracking’?
Als Estats Units és on aquesta tècnica ha estat més utilitzada. Un dels motius és que allà el propietari d’un terreny és també propietari del subsòl, mentre que a Europa, per exemple, no. Això fa que les legislacions de cada país exigeixin un sistema diferent de permisos, sovint complicat, abans de poder perforar. Curiosament, un dels territoris europeus que recentment s’ha decantat més fermament pel ‘fracking’ és el País Basc, on les primeres investigacions indiquen que al subsòl hi ha gas per al consum del tot el país durant seixanta anys. De moment, però, encara no se n’ha fet cap extracció. Sigui com sigui, el debat sobre la idoneïtat del ‘fracking’ també és viu als EUA. Fins al punt que la indústria cinematogràfica de Hollywood ja n’ha fet un film, ‘Promised Land’, dirigit per Gus Van Sant –director de la saga Bourne– i protagonitzat per Matt Damon, que arribarà a les nostres pantalles el 18 d’abril. El film tracta de l’experiència d’un petit poble nord-americà al voltant del qual es comencen a fer extraccions de gas amb la tècnica del ‘fracking’ i les conseqüències que tot plegat té per al poble.
Encara als EUA, l’Agència de Protecció Ambiental prepara un informe (vegeu-ne aquest complet esborrany, pdf) sobre la presumpta contaminació d’uns aqüífers de Wyoming per causa del ‘fracking’. El president Obama va anunciar abans de les eleccions que donaria suport a aquesta tècnica, però va dir que n’exigiria un control més rigorós per assegurar el respecte al medi i la no contaminació d’aqüífers.
A Europa, la Unió Europea malda perquè hi hagi una legislació única que ho reguli, com recull aquest estudi (pdf) encarregat pel parlament, però de moment no ha dictat cap opinió clara sobre la qüestió.
A quins punts del nostre país s’han fet sol·licituds per fer la investigació prèvia a l’extracció?
En aquest mapa, hi podeu veure l’estat dels permisos i sol·licituds al nostre país, les empreses explotadores i el nom de cada concessió. La més avançada és la concessió ‘Ripoll’, que afecta vuitanta-dos municipis de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. Per volum i hectàrees, són molt remarcables les concessions de l’Alt Maestrat i els Ports, per una banda, i les de la Franja, per una altra.
Què significa ‘extracció de gas no convencional’?
Sovint es fa servir aquesta expressió per referir-se al ‘fracking’. En realitat el qualificatiu ‘no convencional’ fa referència a l’extracció i no al gas. El gas, de fet, és gas natural. ‘L’extracció de gas no convencional’ fa referència a la perforació en horitzontal a gran profunditat i a l’ús d’una mescla química per fracturar la roca, que popularment és conegut per ‘fracking’.
