14.01.2013 - 06:00
La campanya Envasonvas.cat ha tingut un gran impacte mediàtic, amb uns vídeos promocionals que tenen molta grapa i tres milions de visites a la web. Però s’han sentit algunes veus crítiques des de l’ecologisme que diuen que la campanya respon als interessos dels productors d’envasos, Ecoembes i Ecovidrio, que la financen, i que confon quant als hàbits del reciclatge. ICV-EUiA demana fins i tot que es retiri, perquè considera que crea confusió i perjudica la feina feta. Però l’Agència de Residus de Catalunya la defensa, adduint que promou un reciclatge més acurat, cosa que acaba beneficiant els ens locals.
El missatge de la campanya, que és present des de fa setmanes a la premsa, la ràdio, la televisió i internet, és que només els envasos poden anar als contenidors groc (si són de plàstic o metàl·lics) i verd (si són de vidre). Els altres residus s’han de dur majoritàriament a la deixalleria, per més que siguin de plàstic, metàl·lics o de vidre.
‘Quin n’és l’autèntic propòsit?’
Aquest missatge trenca l’esquema de recollida selectiva que ja fa una vintena d’anys que s’ha generalitzat: reciclem per materials. La campanya ha despertat recel, com s’ha vist de seguida a la xarxa. Un dels articles més llegits pels internautes és el que publicà a final de la setmana passada Víctor Mitjans, coordinador d’estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus i membre del projecte Retorna.org, del qual formen part alguns sindicats i entitats ecologistes.
En l’article, que es titula ‘L’autèntic objectiu de la campanya On vas envàs?‘, Mitjans afirma: ‘La campanya no vol augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir el cost de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.’ Quan parla de beneficis empresarials es refereix als de les empreses que produeixen envasos, aplegats a les societats Ecoembes i Ecovidrio, que justament financen la campanya.
Envasos ‘amb dret de ser reciclats’?
Mitjans explica en què es basa la recollida selectiva d’envasos: ‘Es basa en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguen un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) amb què contribueixen al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament.’ Els envasos amb ‘dret de ser reciclats’, tal com s’hi refereix Mitjans, van identificats amb el conegut punt verd amb dues fletxes capiculades.
Continua així: seguint aquesta lògica, com més envasos recollits, més alt nivell de reciclatge (benefici social) i més cost per als envasadors (cost privat). Però si hi ha impropis (tot allò que no són envasos), els nivells de reciclatge es mantenen i el cost puja, perquè recollim materials que no han pagat aquest ‘punt verd’. I acaba reblant: ‘Un got, un test, una paella, una joguina que siguin de vidre, plàstic o metalls són reciclables; es poden reciclar i es reciclen si van a les plantes de tractament, però els envasadors no volen fer-se càrrec d’aquest cost i han decidit unilateralment que aquests productes s’han d’enviar al contenidor de rebuig (i posteriorment a abocadors i incineradores).
‘El benefici és per als ajuntaments‘
Un dels responsables de la campanya, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, desestima aquestes crítiques en una entrevista a VilaWeb. Primer, recorda que la campanya no diu pas que els residus que no són envasos s’hagin de llençar al contenidor del rebuig. ‘Jo estaria d’acord amb les crítiques si en la campanya diguéssim que tot allò que no és un envàs vagi al contenidor del rebuig. Però això no ho diem pas en cap moment. Justament diem que es pregunti on ha d’anar.’ I la campanya diu que majoritàriament, aquests residus han d’anar a la deixalleria. I, en segon lloc, Tost diu: ‘Els qui es beneficien d’aquesta campanya són els ens locals, i no pas Ecoembes i Ecovidrio.’
Ho explica així: ‘En el cas del contenidor groc, per exemple, Ecoembes s’asseu amb la Generalitat de Catalunya i els municipis i pregunta quin cost té per a cada ajuntament la gestió d’allò que s’aboca al contenidor groc. Perquè, com a responsable dels productors d’envasos, ha de compensar els ens locals pels envasos que han pagat el punt verd. I Ecoembes (o Ecovidrio en el cas del vidre) diuen a un ajuntament que si té, per exemple, un 30% d’elements en el contenidor que no han pagat el punt verd, no pagarà pas aquesta proporció. La pagarà l’ajuntament. Per tant, com menys impropis (canonades, paelles, teclats d’ordinador) hi hagi al contenidor dels envasos, més compensació rebrà l’ens local per part d’Ecoembes.’
‘No costa pas tant’
Amb aquest sistema, es demana a la gent que vagi expressament a la deixalleria per portar molts residus que fins ara s’havia entès que s’abocaven als contenidors groc o verd. És un esforç afegit per a fer la recollida de manera òptima. Però el director de l’Agència de Residus de Catalunya troba que ara hi ha una cultura de reciclatge i uns mitjans que ho permeten: ‘Aquesta campanya fa quinze anys no hauria tingut sentit. Però ara hi ha una xarxa de punts verds, de deixalleries, establiments comercials que recullen les piles, les bombetes, els fluorescents, les bateries, els mòbils… Hi ha tot un recorregut d’instal·lacions on pots dipositar tot això. Ara, cal tenir-ne l’hàbit. I no costa pas tant. Bé que agafem el cotxe per anar a comprar al supermercat que tenim als afores de la ciutat. Doncs, tant costa anar al punt verd o a la deixalleria a portar-ho? Si no hi hagués mitjans, la campanya seria equivocada. Però n’hi ha.’
