‘Encara és hora que el govern ens en digui res’

Encara no s’ha afrontat a fons a cap de les grans institucions del país, però ja fa setmanes que el debat sobre el ‘fracking‘ ha arribat a casa nostra. Aquesta controvertida tècnica d’extracció de gas ha revoltat uns quants batlles, de moment, de dues zones concretes del país, però amenaça de convertir-se en un debat nacional ben aviat. D’una banda, a les comarques del Maestrat i els Ports, l’empresa Energy Montero ha sol·licitat permís al govern valencià per fer els primers sondatges al territori, abans d’extreure els gasos. I d’una altra, la Generalitat de Catalunya ja ha concedit aquests mateixos permisos a l’empresa Tereo Oil per a uns quants municipis de la Garrotxa, Osona i el Ripollès, dins l’anomenada concessió ‘Ripoll’.

La majoria de batlles d’aquests municipis, però, s’han assabentat de la concessió dels permisos a través de la premsa local o perquè els va avisar Eulàlia Massana, batllessa de Riudaura (Garrotxa), un poble de quatre-cents habitants. Va ser una de les primeres de veure, mig per casualitat, al Diari Oficial de la Generalitat del mes d’octubre, que s’havia concedit el permís. D’aleshores ençà, i inesperadament, Massana ha encapçalat el moviment d’oposició al ‘fracking’ i avui mateix reuneix al seu poble tots el batlles afectats d’aquestes comarques. Es queixen de la manca d’informació rebuda per part de la Generalitat i exigeixen que algú els expliqui què és el ‘fracking’ i què volen fer als seus municipis. A Riudaura, de fet, ja s’hi va buscar petroli fa cinc decennis i se n’hi va trobar, però es va abandonar l’extracció perquè no era rendible. Per Massana, el silenci de la Generalitat no indica mala fe, sinó tot el contrari: ignorància. ‘Ni ells mateixos no saben de què va, tot això.’

—El ‘fracking’ ha agafat tots el batlles d’impovís…
—Sí, efectivament. La concessió que afecta les comarques d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès va obtenir el permís d’investigació de la Generalitat el 2 d’octubre passat i es va publicar al DOGC l’endemà passat. Però, com us podeu imaginar, els batlles de pobles com Riudaura no estem pendents de cada pàgina de cada número del DOGC.

—Com us n’heu assabentat, de la concessió del projecte?
—A mitjan novembre em va arribar a través d’un familiar que al DOCG s’havia publicat alguna cosa sobre Riudaura, en concret que s’havia concedit un permís per a fer-hi prospeccions. I efectivament ho vam buscar i ho vam trobar. Però preguntant als batlles de la zona, ningú no en sabia res. Dies més tard, en plena penjada de cartells de la campanya electoral, jo era a Olot amb la gent d’Esquerra, el meu partit, i un company d’un altre partit va preguntar si sabíem res del ‘fracking’, perquè l’havien convidat en una xerrada informativa a Osona sobre aquesta qüestió, relacionada amb les prospeccions de gas. I aleshores se’m van disparar les antenes. Vaig lligar caps i vaig posar-me de seguida en contacte amb enginyers i experts perquè me n’informessin. Prèviament, al mes de febrer, havien vingut dos representants d’una empresa energètica explicant precisament que volien estudiar si a Riudaura hi havia gas. Però aleshores no en vam fer cabal i vam pensar que ja ens en dirien alguna cosa.

—Vol dir que el govern no va avisar els municipis afectats?
—No, ningú no ens va dir res. Zero. Ni a Riudaura ni enlloc. Per qualsevol altra cosa són capaços d’enviar deu cartes i per això, que és molt més important, ni un sol i trist correu, ni una trucada ni res de res. Potser hi ha algun ajuntament que té un equip d’assessors permanentment pendent del DOGC i BOE i del que faci falta, però en la majoria d’ajuntaments afectats hi ha, com aquell qui diu, el secretari, el regidor que pot venir i el batlle. I ara ja és tard per a fer cap mena d’al·legació.

—Ostres…
—És clar que fent les coses d’amagat s’aixequen més sospites. I s’ha fet un rebombori que potser fent les coses ben fetes i com toca no hauria estat el mateix.

—I ara ja hi heu parlat, amb la Generalitat?
—El dia 21 hi ha finalment una reunió amb el delegat del govern, però només amb els batlles del Ripollès afectats. I no, no ens n’han dit res, encara. Hi he trucat tres vegades, pel cap baix, però no hi ha manera. A més, això depèn de Mines, que és dins d’Empresa i Ocupació, i ara n’ha canviat el conseller. Jo ja no sé com fer-ho. En realitat, demanem informació i diàleg.

—De tota manera, ara només hi ha un permís d’investigació…
—Sí, segons la Generalitat això és només un permís per a investigar i fer una primera perforació. Però, és clar, si hi troben gas no el deixaran pas aquí. Hauran de demanar un altre permís, cert, però és evident que voldran explotar aquest gas, no?

—Per tant, res de perforar, de moment…
—Sí, sí, perforar. Si volen investigar han de fer un pou per comprovar que hi hagi gas. Amb el permís per perforar, aleshores se’n fan molts més.

—Com és que de cop i volta us trobeu encapçalant aquest procés, amb tots els batlles afectats darrere?
—Mireu, jo no vull ser la capdavantera de res. Jo sóc infermera, per sobre de tot. I si no fos jo qui tirés el carro ho faria un altre. Però com que vaig ser de les primeres d’assabentar-me’n, de buscar enginyers i de parlar amb tothom, al final m’ha tocat a mi. Però aquí ens estimem el territori tots igual i el fet important és que anem units.

—Us hi oposeu pels riscos ambientals?
—El ‘fracking’ té uns quants riscos, que s’han explicat prou. D’entrada, el que ens preocupa més és que hi hagi risc de contaminació d’aqüífers, cosa que ja ha passat als Estats Units i que es relaciona amb el càncer. En segon lloc, diuen que poden fer servir aigua de mar, cosa que també és perillosa perquè amb la sal la terra s’asseca i ja no s’hi pot conrear. I finalment, i molt important, perquè ens estimem la terra i aquí encara és hora que el govern ens en digui res, que ens diguin què volen fer, on es deixaran els residus de les mescles químiques, quines carreteres noves s’obriran, on anirà el gas, etc. Ens sentim maltractats.

—L’empresa us ha assegurat que volen fer ‘fracking’?
—L’empresa no diu res. Ningú no diu res, de fet. L’empresa només diu que busquen hidrocarburs no convencionals. Però, segons els experts, quan es parla de ‘no convencionals’ es fa referència a la perforació vertical i horitzontal alhora, que implica el trencament de la pedra amb productes químics. És a dir, ‘fracking’. Ah, una cosa sí que ha dit l’empresa: que per fer les perforacions, per investigar, han de fer arribar una línia d’alta tensió al poble. Només ens faltava això. Imagineu-vos amb quina mena de maquinària deuen haver de treballar si han de fer arribar una línia d’alta tensió.

—I ja us han parlat d’indemnitzacions?
—No. M’imagino que arribat el cas això es tracta amb cada propietari a qui s’expropiï o ocupi terreny, però hi hauria d’haver una indemnització per al municipi, també. Perquè els propietaris privats, un cop tinguin els pous i les màquines al costat de casa, agafaran els diners i deixaran el territori. I el municipi hauria de tenir un fons de diners per a poder rehabilitar tot allò que faci falta.

—Avui heu convocat els batlles afectats. Què els direu? Què pensen fer?
—De pla, de moment, només n’hi ha un: anar a la Generalitat, parlar, i explicar-los-ho bé. Avui ens reunirem i parlarem d’això. Penseu que uns quants d’aquests batlles ni tan sols sabien que els seus municipis eren dels afectats. Francament, crec que el nostre govern no sap de què va, això del ‘fracking’. De fet, ningú no en sap gaire res, ens enganyen a tots, govern inclòs. Jo vull pensar que al govern hi ha desconeixement més que no mala fe. I per això m’escarrasso a anar a la Generalitat, seure i parlar, cosa que encara no hem fet. Vull creure que la Generalitat ha donat el permís perquè es pensava que era una cosa senzilla. Perquè si no és per ignorància, potser que pleguin. O si més no que expliquin per què no són capaços de dir res, de trucar a un trist ajuntament. El seu silenci, per mi, indica desconeixement.

—Per tant, sou optimista?
—Sí, i tant. La nostra estratègia és aturar el ‘fracking’ parlant amb la Generalitat. Creiem que els podem convèncer. També hem fet una carta a les institucions europees demanant explicacions i recordant que formem part de la Xarxa21, que promou les energies sostenibles, i que hem invertit recursos en projectes d’aquesta xarxa justament per promoure un altre model energètic.

—Heu fet entrar aquesta qüestió al parlament d’alguna manera?
—De moment hem fet mocions als ajuntaments afectats. Jo he parlat amb els companys d’Esquerra, també he parlat amb la CUP i amb gent del PSC i d’Iniciativa d’aquí a la comarca. Alguns d’aquests partits n’han parlat al parlament i Iniciativa fins i tot ha presentat una proposició de llei i Esquerra ha creat un grup de treball. El parlament no tindrà més remei que parlar-ne i el nou conseller, Felip Puig, també. Però jo crec que ho hem de fer ben fet i que cal que això ho portin uns quants partits junts. Que hi hagi un debat obert i clar. En aquesta qüestió, com en tantes, seria bo que deixéssim a banda les medalles, voler ser el primer, sortir més gros a la foto i aquestes punyetes. Això és prou seriós i necessitem prou força i informació real per anar-hi tots plegats. Tots hi vivim, aquí, eh, i som un país petit. I crec que si aconseguim unir-nos, per una vegada, el país ens ho agrairà.