14.01.2013 - 06:00
L’hivern del 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les terres desolades de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. Aquest és el context ambiental de la primera part de la novel·la ‘Licantropia’, òpera prima de Carles Terès, que publica Edicions de 1984 i que arribarà a final de setmana a les llibreries. Us n’oferim un avançament editorial (pdf).
Aquest primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d’ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l’antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.
Carles Terès (Barcelona, 1962) fa més de vint anys que viu a la Franja, a Alcanyís, i és dissenyador gràfic. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Guillem Nicolau el 2011 i se’n va fer una edició de dos-cents exemplars, a un preu simbòlic. Per a Edicions de 1984, Terès ha revisat l’original i n’ofereix la versió definitiva.
L’editorial, que té molta confiança en aquesta obra, en destaca la genuïnitat de la llengua, i emparenta ‘Licantropia’ amb obres com ara ‘Primavera, estiu, etcètera’, de Marta Rojals, i ‘A butxacades’, de Joan Todó.
