07.01.2013 - 21:46
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sosté que l’autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d’un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en la legislació internacional. La comissió confirma que l’actual marc de la constitució espanyola no permet l’autodeterminació de Catalunya però recalca que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l’expressió de la voluntat popular. En aquest sentit, defensa tant la convocatòria d’un referèndum com la declaració unilateral d’independència. En aquest darrer cas, si el govern espanyol impedís la celebració d’una consulta.
La Comissió de Defensa de l’ICAB remarca que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d’estats sobirans s’hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d’aquests són resultat de la secessió d’una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro.
El Col·legi d’Advocats desmunta l’argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l’estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. En aquest sentit, afirma, ‘no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir’.
D’altra banda, constata que la constitució espanyola no permet l’exercici del dret de decidir però posa de manifest que això està en contradicció amb ‘la voluntat democràticament manifestada d’una comunitat nacional’. En aquest context, sosté que ‘aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d’una legalitat imposada coactivament’.
Per tot plegat, la comissió considera que ‘el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat -en sentit afirmatiu o negatiu-en relació a la creació d’un estat català sobirà’. Si guanyés l’opció independentista, afegeix, ‘el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió’.
Si l’estat impedís la celebració d’una consulta d’autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d’una consulta, el Col·legi d’Advocats veu factible la declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, ‘la declaració d’independència tindria efectes immediats per dotar d’existència política el nou estat’, perquè aquest ‘reuniria els criteris mínims de població permament, territori determinat i autoritat política pròpia’, trets que defineixen un estat.
