31.12.2012 - 06:00
Palma va viure ahir la manifestació més multitudinària dels últims anys per la diada del 31 de desembre, que enguany portava per lema: ‘Els Països Catalans decidim: autodeterminació’. Els més de set mil assistents, que van sortir a quarts de set del vespre d’un passeig del Born ple de gom a gom, portaven estelades i pancartes a favor de l’autodeterminació. El crit més corejat fou el d’independència. Joan Mateu Ferrando, portaveu de la Plataforma 31-D formada per entitats socials i polítiques de Mallorca,va explicar en declaracions als mitjans de comunicació que cada vegada hi havia més motius per a reclamar l’autodeterminació i va defensar la importància que la independència fos conjunta, de tots els Països Catalans.
Entre més personalitats, a la capçalera de la manifestació hi havia el portaveu del PSM-IV-ExM al parlament, Biel Barceló, que va destacar que, a més de tots els motius que any rere any el porten a participar en la Diada, enguany calia reivindicar els drets dels ciutadans respecte als atacs constants dels presidents balear i espanyol, José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy, i va insistir que les Illes tenen ‘tot el dret de decidir’. També hi era el president d’Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, i Oriol Junqueras, que a migdia havien participat en un acte del partit a Inca.
La manifestació volia reivindicar ‘la plenitud dels drets nacionals’ dels Països Catalans, la llengua, la cultura, el territori i l’autodeterminació, com també expressar el malestar respecte a ‘la situació de submissió nacional del país’. Després de recórrer els principals carrers de Palma, la marxa va acabar a la plaça dels Patins, on unes quantes persones i col·lectius que durant el 2012 havien sofert alguna mena de repressió van llegir un manifest que carregava contra la política empresa pels governs de Bauzá i Rajoy i es lamentava que els Països Catalans patissin ‘un dels atacs més durs a la identitat nacional des del final del franquisme’. En aquest sentit, es va fer referència explícita a mesures com l’eliminació del català com a requisit per a accedir a l’administració o a l’espanyolització del nom d’alguns municipis de les Illes.
El text del manifest posa èmfasi en el fet que actualment hi ha més de vuitanta persones a les Illes encausades i immerses en processos judicials ‘per la seva lluita contra la política del PP’. Amb tot, s’hi destaca també que tot plegat ha generat la històrica construcció de plataformes i entitats que lluiten per a mostrar-hi rebuig.
Un cop llegit el manifest la marxa es donà per tancada amb la Muixeranga, els Segadors i la Balanguera, i els concerts d’Al-Mayurqa, Valtònic, Eixut i els PD Manex i Puc.
La manifestació es fa cada any en commemoració de la Festa de l’Estendard, considerada la festa cívica més antiga d’Europa i que té lloc tradicionalment dilluns. La festa recorda l’origen dels mallorquins i balears com a poble, amb la conquesta catalana del 1229, i per a retre homenatge a la bandera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica.
Des de principi dels anys 1980, el nacionalisme mallorquí ha assumit la diada com una jornada reivindicativa i amb això la Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa.
La Plataforma 31-D és formada per Arran, Associació Diada de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna, Iniciativa-Verds, JEN-PSM, JERC, PSM-EN, SEPC, SI i STEI-Intersindical.
