27.12.2012 - 16:19
Francesc Homs, conseller de Presidència
Francesc Homs (Vic, 1969), nou conseller de Presidència, és un dels homes de més pes polític del segon govern d’Artur Mas i pot tenir un paper determinant en el procés cap al referèndum sobre la independència del 2014.
Aquests dos últims anys Homs ha fet de portaveu i ha esdevingut un dels homes de més confiança de Mas dins l’executiu. Una confiança forjada des del temps que Homs formava part de l’anomenat ‘pinyol’ de CDC, el nucli dur més pròxim a Mas, que el va acompanyar en l’ascens en el lideratge del partit en substitució de Jordi Pujol.
Llicenciat en dret a la UAB, va arribar a CDC el 1993 i va fer carrera a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Forma part de l’ala més sobiranista del partit. Homs va prendre rellevància pública el 2003, quan en la seva primera legislatura com a diputat al parlament va ser el ponent de CiU de l’estatut i negociador del text a Madrid. Fou un dels pares del model econòmic que dissenyava la primera versió de l’estatut, semblant al concert econòmic i que va acabar essent retallat.
Més recentment, ha estat un dels ideòlegs del pacte fiscal, que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha acabat desestimant.
És autor del llibre ‘Catalunya a judici’ (2008) i ‘Dret de decidir. Estació concert’ (2010), on defensava la necessitat que Catalunya fes una transició nacional cap al concert econòmic.
Germà Gordó, conseller de Justícia
Un dels més fidels col·laboradors a l’ombra d’Artur Mas, Gordó s’ha mantingut sempre en una segona línia. Ha format part del nucli dur que va fer confiança a Mas i en aquesta passada legislatura ha estat secretari de govern. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i és llicenciat en dret.
Ara assumeix la conselleria de Justícia, dirigida aquests dos últims anys per Pilar Fernández Bozal, que fou nomenada a proposta de Duran. Bozal fou vista amb recel per part dels sectors més sobiranistes, perquè s’havia oposat a la consulta d’Arenys de Munt des de l’advocacia de l’estat.
En aquesta legislatura, marcada per una forta tensió judicial amb Espanya pel procés cap a la consulta, Mas ha optat per un home de perfil clarament sobiranista i de la seva màxima confiança.
Neus Munté, consellera de Benestar i Família
Llicenciada en dret, Neus Munté ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya i és diputada al parlament. Militant de CDC des de 1996, forma part del consell nacional i el secretariat permanent del partit. Va ser cap de gabinet del Departament d’Ensenyament (1999-2002), secretària de Política Institucional de la UGT (2004-2010) i actualment és portaveu del grup parlamentari de CiU de la comissió d’Ensenyament i Universitats.
En aquest nou govern substitueix Josep Lluís Cleries a Benestar i Família i és una de les tres dones del nou executiu Mas.
Santi Vila, conseller de Territori
Diputat des del 2006 i batlle de Figueres des del 2007, Santi Vila (Granollers, 1973) substitueix al capdavant del departament Lluís Recoder, que ja va anunciar que no continuaria al govern. Professor universitari d’història contemporània, i premi Joan Fuster d’Assaig el 2004, Vila s’ha significat clarament a favor de la independència.
Ha estat un revulsiu per a CiU a la demarcació de Girona i ha fet de Figueres una ciutat significativa turísticament i cultural. L’arribada del TGV a l’àrea d’influència de Girona i el desdoblament de la N-II han estat els principals cavalls de batalla de Santi Vila aquests últims anys.
El nou conseller de Territori i Sostenibilitat és considerat un polític moderat, liberal, però amb una sensibilitat social i territorial. Vila s’ha destacat dins CiU per un tarannà dialogant i compromès amb el catalanisme.
Tanmateix, Vila no amaga, si en té, discrepàncies amb polítiques que puguin perjudicar els serveis socials. Fa unes setmanes que, com a president de la Fundació Salut Empordà, no va dubtar a criticar la privatització de la gestió del CAP de l’Escala (Alt Empordà), impulsada pel govern de CiU.
Precisament aquest caràcter de frontissa ha estat un dels valors que l’ha fet apropar-se cada vegada més a l’entorn directe del president Artur Mas. Tot i que no havia destacat mai com a independentista, ans al contrari, l’Onze de Setembre passat a ser un dels batlles que va posar a disposició dels ciutadans autobusos per assistir a la manifestació de la Diada en favor d’un estat propi.
Ramon Espadaler, conseller d’Interior
Llicenciat en història i ciències polítiques i sociologia, Ramon Espadaler pren el relleu de Puig al capdavant d’Interior, una de les conselleries de més desgast polític. Diputat al parlament i president del consell nacional d’UDC, va ser conseller de Medi Ambient en l’últim govern de Jordi Pujol (2001-2003) i és un dels homes de confiança de Duran i Lleida.
Entre els envits que ha d’encarar, hi ha la recomposició de la cúpula dels mossos, després de la renúncia del cap dels antiavalots, i també la decisió sobre la llei del sistema de policia i la de l’espai públic.
Té una llarga experiència com a diputat de CiU i ha estat un dels negociadors del pacte de governabilitat amb ERC, concretament sobre les qüestions econòmiques de l’acord.
Boi Ruiz, el conseller que ha aplicat les retallades amb més contestació social
Boi Ruiz (Barcelona, 1954) va arribar al Departament de Salut fa dos anys per gestionar un pressupost amb una davallada del 10% dels recursos. Va aplicar alguns dels ajustos més criticats tant per la ciutadania com pel personal sanitari. Una de les mesures més controvertides va ser la implantació de la taxa de l’euro per recepta, que el govern espanyol vol eliminar. El 2012, la retallada va ser d’un 4,8%.
Doctor en medicina i cirurgia, Ruiz ha estat president de la Unió Catalana d’Hospitals –la patronal del sector sanitari concertat– des del 2008, després de catorze anys com a director general. És vocal de la junta directiva de Foment del Treball i vocal en representació del sector empresarial al consell de direcció del CatSalut i en diverses instàncies de l’administració sanitària. També és membre de diversos patronats de fundacions privades i socials catalanes. Ha estat vinculat al món acadèmic com a professor en formació de pregrau i postgrau d’economia de la salut i gestió empresarial sanitària.
El tancament de sales d’operacions i d’urgències nocturnes en alguns CAP són algunes de les mesures més polèmiques que va prendre durant la legislatura passada; mesures contestades al carrer, fins i tot amb vagues de metges i un tancament patronal del sector farmacèutic pels endarreriments en els pagaments.
Ferran Mascarell, l’aposta política de Mas que repeteix al capdavant de Cultura
Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) continua al capdavant del Departament de Cultura, càrrec que ha ocupat aquests dos últims anys i també durant el darrer tram del mandat de Pasqual Maragall. Bona part de la seva trajectòria política s’ha desenvolupat a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que també ha treballat a l’empresa privada. Ex-militant del PSC, Mascarell va ser una de les sorpreses del govern anterior. Va entrar-hi com a independent, però no va dubtar a promoure un grup de suport al candidat Mas abans de les eleccions del 25 de novembre. En aquests dos anys, s’ha acabat entenent amb ‘majors’, distribuïdores, exhibidores i productores del sector després d’anys d’estira-i-arronsa i amb un tancament patronal i tot. Ha signat un acord que estipula que el 2014 el 25% del cinema s’exhibirà en català, i ha aprovat el Pacte Nacional per la Cultura. S’ha oposat a l’augment de l’IVA en el sector cultural i ha executat el pla de museus.
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, la carrera de Mascarell sempre ha estat vinculada a la gestió cultural.
Joana Ortega, la veu de Duran a la vice-presidència
Joana Ortega (Barcelona, 1959) continua com a vice-presidenta del govern i és la veu d’UDC dins de l’executiu. S’ha encarregat de la cartera de Governació i Administracions Públiques, i ha gestionat la retallada de la funció pública, com la reducció del 15% de la jornada, el sou de més de 7.000 interins i la reducció del 5% del salari dels funcionaris.
Ha rebut crítiques dels sindicats, que l’han acusada de fer un ERO encobert a l’administració pública, i també ha tingut polèmica amb la Federació de Municipis de Catalunya, que va denunciar el deute de la Generalitat amb els consistoris. S’ha ocupat, en part, de les relacions amb l’estat espanyol, juntament amb Josep Antoni Duran i Lleida. Va intentar renegociar traspassos, però es va trobar amb un cop de porta. Si bé sempre ha estat fidel a Duran i Lleida, Ortega no va dubtar a participar en la consulta per la independència organitzada a Barcelona.
Va començar a militar a UDC el 1985. Va passar pel districte de les Corts i el de l’Eixampla, i fou regidora de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007. L’any 1996 va ingressar al comitè de govern d’Unió, i cada vegada va anar adquirint més pes fins a ser vice-presidenta executiva de Comunicació i Imatge, amb funcions de portaveu.
Defensora dels valors tradicionals de la família, també reivindica el talent de la dona i el seu paper en la societat. Va exercir el càrrec de presidenta de l’Institut Català de la Dona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya l’any 2002. El 2006 va figurar per primera volta a les llistes de CiU al Parlament i esdevingué diputada electa.
Josep Maria Pelegrí consolida el paper al capdavant d’Agricultura
Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965) és secretari general d’UDC i va ser nomenat conseller d’Agricultura ara fa dos anys, quan Artur Mas va prendre possessió com a president. Ara es consolida al govern en la mateixa cartera.
Llicenciat en dret, és militant d’UDC des del 1982 i deu anys més tard va ingressar al Departament de Medi Ambient com a lletrat i assessor jurídic. Fou regidor de l’Ajuntament de Lleida entre el 1991 i el 1999. Durant el temps del tripartit, va ser set anys portaveu adjunt de CiU al Parlament. Fou responsable de Governació i Relacions Institucionals entre el 2002 i el 2003, després de la dimissió del seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, quan va saber que havia perdut la pugna amb Artur Mas per succeir a Jordi Pujol.
Pelegrí ha estat a l’ombra de Duran, fidel, discret i poc estrident. Ha estat la cara visible d’Unió mentre Duran exercia com a portaveu de CiU al congrés espanyol. Ara, després de les eleccions i d’haver tingut una legislatura relativament tranquil·la com a conseller, Duran i Lleida torna a confiar en ell i Artur Mas l’ha consolidat al capdavant del Departament d’Agricultura.
Felip Puig, d’Interior a Empresa i Ocupació
Després de dos anys al capdavant d’Interior en el primer govern d’Artur Mas, Puig passa ara a dirigir Empresa i Ocupació, fins ara a mans de Francesc Xavier Mena. Enginyer de camins, canals i ports, va començar a militar a CDC el 1976. Forma part del comitè executiu nacional de CDC i de la comissió executiva nacional de CiU. Va ser portaveu del grup parlamentari de CiU del 2003 al 2007, quan fou nomenat secretari adjunt de CDC. Entre el 1987 i el 1991 va ser regidor de Parets del Vallès, i amb els governs de Jordi Pujol va ser conseller de Medi Ambient (1999-2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001-2003). Ha tingut una legislatura molt tensa per les polèmiques relacionades amb actuacions dels antiavalots dels mossos d’esquadra, l’última durant la vaga general del novembre, actualment sota investigació judicial.
Irene Rigau, la consellera que ha plantat Wert
Irene Rigau repeteix al capdavant del Departament d’Ensenyament. Darrerament ha palesat el rebuig majoritari contra la reforma educativa que impulsa el ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, que amenaça el model d’immersió lingüística. La defensa de la immersió serà un dels seus cavalls de batalla en la nova legislatura. Durant els dos anys al capdavant del Departament, Rigau ha estat criticada per la comunitat educativa, que s’ha mobilitzat constantment contra les retallades. La consellera també ha aplicat un pla contra el fracàs escolar amb mesures com la recuperació dels exàmens de setembre. En els dos anys de l’anterior passada, Rigau ha vist com una sentència del TSJC avalava el sistema d’immersió lingüística –tot i que també el dret de les famílies que reclamaven d’escolaritzar en castellà els seus fills–, però també com el Ministeri d’Educació espanyol impulsava una nova llei educativa que fa perillar el model d’escola catalana.
Ja en funcions, Rigau va ser la cara visible de l’oposició catalana a la llei d’educació espanyola: es va aixecar de la taula de la conferència sectorial pel tracte que la llengua catalana rep a la llei i va traslladar al ministre les conclusions de la cimera del govern amb els partits favorables a la immersió i el Consell Escolar. Un cop confirmat el seu nomenament, la defensa de la immersió lingüística serà la carpeta més calenta que tindrà sobre de la taula.
Però, a més, Rigau haurà de continuar la lluita contra el fracàs escolar. Durant l’anterior legislatura, el departament va aprovar un pla per treballar-hi i va prendre algunes mesures, com ara recuperar els exàmens de setembre o impulsar la formació professional.
A l’inici del mandat la comunitat educativa li va criticar que eliminés la sisena hora i que reduís la plantilla de docents, que aquest curs va començar amb 3.000 mestres menys. L’aplicació de mesures dictades pel govern espanyol, com l’augment de ràtios a les aules o els entrebancs a les substitucions, també ha portat tensió amb pares i mestres, que aquests dos últims anys s’han manifestat qui-sap-les vegades contra les retallades.
Rigau també ha començat a implantar la jornada intensiva als instituts, a més d’una prova pilot en algunes escoles de primària, i ha regularitzat l’ús de les carmanyoles.
Irene Rigau i Oliver va néixer a Banyoles l’any 1951. Llicenciada en psicologia, ha exercit de mestra d’educació infantil i Primària a diverses poblacions, d’inspectora d’ensenyament i de professora a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.
Mas-Colell, responsable dels pressupostos més austers
Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) ha estat un conseller poc qüestionat tot i haver-se enfrontat a la crisi més dura i a la pitjor situació de les finances de la Generalitat. Potser per això i per l’experiència i el prestigi internacional que té, Artur Mas hi ha tornat a confiar, com ja ho féu Jordi Pujol quan li assignà Universitats, Recerca i Societat de la Informació al seu últim govern. Mas-Colell ha hagut d’encarregar-se de la tasca de quadrar pressupostos cada volta més restrictius, i també ha hagut d’encarar greus dificultats de tresoreria. Precisament per aquest motiu, ha estat molt combatiu amb l’estat per l’accés al crèdit i la reducció del dèficit. Mas-Colell tenia la missió més difícil en aquest govern: reactivar l’economia. Ni el prestigi internacional i ni el reconeixement no han pogut evitar que es veiés superat per la pitjor recessió internacional de la història. Ha estat el responsable dels pressupostos més restrictius que ha hagut d’aprovar la Generalitat, amb retallades en totes les conselleries. Tots els membres del govern li han demanat més recursos, però Mas-Colell ha hagut de ser inflexible.
Tot i ser dels menys criticats, tampoc no ha estat exempt de polèmica. Ell mateix va demanar disculpes quan la Generalitat va descomptar de la nòmina dels funcionaris l’IRPF de la paga extra tot i que encara no l’havien cobrada.
Mas-Colell ha hagut de negociar amb l’estat l’accés al crèdit a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Tot i que va exigir un mecanisme per garantir la liquiditat a les comunitats autònomes que fos regular, va haver de veure com l’estat anava enviant les bestretes i el FLA l’últim dia, fins i tot més tard, i això va impedir de pagar concerts socials, sanitaris i educatius.
També ha estat un dels més combatius amb l’estat reclamant una vegada i una altra la flexibilització dels objectius de dèficit. Fins i tot va arribar a plantar el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, al Consell de Política Fiscal i Financera. ‘Ens renyen, ens tracten com a súbdits, és “l’ordeno y mando”’, va dir després d’una reunió del consell.
Tot i militar a CDC, Mas-Colell no s’ha destacat especialment pel seu perfil polític. Fins i tot va reconèixer en algun moment tenir dubtes sobre la supressió de l’impost de successions, que va assumir només perquè era un compromís electoral.
Mas-Colell ja havia estat conseller entre el 2000 i el 2003, quan es va encarregar de la cartera d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de l’últim govern de Jordi Pujol. També en aquesta legislatura s’ha encarregat d’Universitats, tot i que la cara visible ha estat el secretari d’Universitats, Antoni Castellà.
