El Superior de Justícia desqualifica la política lingüística del PP valencià

  • Obliga el consell a implantar una línia en català en una escola de Picassent

VilaWeb

Redacció

27.12.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat una sentència (pdf) que obliga la Conselleria d’Educació a implantar una línia en català a l’escola concertada Sant Cristòfol de Picassent (Horta Sud), tal com va demanar el centre l’any 2009. És la primera que dóna la raó a les exigències d’ampliació de l’ensenyament en català al País Valencià. Per això Escola Valenciana qualifica aquesta sentència ‘ferma i inapel·lable’ d’històrica i assegura que ‘marca uns precedents importantíssims’.

Amb aquesta sentència, el tribunal estima el recurs que van interposar pares i mares d’alumnes de l’escola i anul·la una decisió del 2010 de la conselleria, que hi havia denegat la implantació del programa d’ensenyament en català.

Justament ara fa pocs dies que la política del govern valencià va rebre un altre cop judicial, quan el Suprem espanyol va dictar que la Generalitat no podia prohibir les emissions de TV3 ni sancionar Acció Cultural del País Valencià.

‘Feia temps que el consell escolar del centre havia aprovat el canvi de programa, perquè al col·legi no hi havia prou oferta d’ensenyament en valencià per a tota la demanda. Era la decisió democràtica de la comunitat educativa del centre i l’administració educativa refusava sistemàticament els informes i les sol·licituds de canvi de programa’, explica Escola Valenciana, que recorda que totes les famílies del centre havien demanat l’ensenyament en català.

Al centre hi ha dues línies, i totes dues són en espanyol. Pares, mares i claustre van demanar a la conselleria que canviés una d’aquestes dues línies i hi establís el català com a llengua vehicular. La conselleria s’hi negà, basant-se en ‘el context sociolingüístic’ en què es trobava el centre i els alumnes, i argüint que ‘l’equilibri en l’ús normal i l’ensenyament de les dues llengües oficials’ resultaria ‘perjudicat’ en aquest municipi si s’establia la línia en català.

‘Dóna la raó al consens de la comunitat educativa’

Alguns d’aquests pares van adreçar-se a Escola Valenciana, que els ha assessorats en el procés judicial. ‘Estem molt satisfets, perquè la sentència dóna la raó al consens de la comunitat educativa i l’autonomia dels centres; la sentència, que no té marxa enrere, avala la decisió que havia pres el consell escolar’, diu a VilaWeb Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.

Segons el TSJCV, el consell no va justificar prou la decisió i no té raó quan diu que l’equilibri entre llengües en resultaria perjudicat. ‘L’única justificació, que és molt dèbil, consisteix a remetre’s a un informe genèric que omet qualsevol consideració sobre aquest context sociolingüístic. I aquesta falta de justificació té un valor rellevant en seu contenciosa-administrativa.’ Per això, considera que amb els arguments del consell no n’hi ha prou per a negar la línia en català.

‘L’administració ha de ser conseqüent’

Per tot plegat, el tribunal insta la Direcció de Centres Docents a dictar, abans d’un mes, una resolució que aprove l’aplicació del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) que va demanar el centre.

‘L’administració ha de ser conseqüent amb aquesta sentència. No cal que ara es judicialitzen totes les peticions, sinó que amb la sentència a la mà, la conselleria ha de repensar-s’ho i autoritzar aquells centres que demanen de fer canvis en el programa lingüístic. S’ha de respectar la decisió de la comunitat educativa’, diu Vicent Moreno.

És la primera sentència que qüestiona el criteri de la conselleria i permet d’instaurar una línia en català en una escola. I pot ser que més endavant en vinguin més, tenint en compte aquest precedent jurídic. De moment, ja hi ha en curs dues demandes semblants de sengles escoles públiques de Xirivella (Horta Oest): la Rei en Jaume i la Ramón y Cajal.

 

Informació relacionada:

El català es consolida amb gairebé deu milions de parlants però manté els desequilibris territorials

Milers de persones a Castelló en defensa de la unitat de la llengua i contra la reforma de Wert

Mariam i Ismael: ‘Era una obligació moral, eixir al congrés a defensar la llengua’

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem