21.12.2012 - 06:00
L’ex-president de Bankia i ex-vicepresident del govern espanyol, Rodrigo Rato, va mantenir ahir un discurs semblant al que havia exhibit al congrés al juliol i no va admetre cap error de gestió a Bankia en la declaració davant l’audiència espanyola com a encausat. No tan sols això, sinó que en dues hores i 45 minuts de declaració, Rato va culpar els governs de Zapatero i de Rajoy de la caiguda de l’entitat i va assenyalar els decrets de capitalització dels bancs aprovats el 2011 i el 2012 com els responsables d’abocar Bankia a una situació de pèrdues. Va repetir que el Ministeri d’Economia i el Banc d’Espanya l’havien forçat a integrar a Bancaixa i havien imposat la sortida a borsa, fet que, va declarar, no entrava dins els seus plans.
Rato va sortir de l’audiència novament enmig d’una escridassada dels dos centenars d’afectats que l’esperaven davant les instal·lacions amb cartells. Ha estat el darrer dels trenta-tres encausats pel jutge Fernando Andreu que han prestat declaració durant dos mesos. Un cop feta la declaració, Andreu manté les imputacions de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda.
Segons fonts jurídiques, l’ex-president de Bankia va derivar les responsabilitats per la integració de les set caixes que van formar Bankia al Banc d’Espanya i va culpar directament els executius de Zapatero i Rajoy del deteriorament de la situació financera de l’entitat. La causa? Els decrets de recapitalització i provisió de fons del 2011 i 2012 que van obligar les entitats a reforçar el capital propi i a reduir l’exposició al mercat immobiliari van situar la solvència de Bankia al límit.
També va denunciar davant el jutge Andreu una suposada descoordinació entre la normativa europea i espanyola i va recordar que la situació econòmica s’havia deteriorat en paral·lel a la situació de l’entitat. Igualment, va dir que havia vist com se li imposava una sortida a borsa que ell encara no preveia i que l’obligava a fer efectiu tot el procés abans del setembre del 2011. Fins aleshores, va dir, la sortida a borsa sempre havia estat una opció, però no a curt termini.
El govern espanyol li va demanar un nou pla abans de dimitir
A més, va lamentar que el govern espanyol imposés a Bankia un pla de recapitalització que anava més enllà del que havia dissenyat i aprovat el Banc d’Espanya el 17 d’abril. Segons Rato, el Ministeri d’Economia espanyol li va donar un termini de quinze dies per a redactar-lo tenint en compte previsions econòmiques més pessimistes, però tan bon punt el va presentar, el 4 de maig, va ser rebutjat, fet que va precipitar la seva dimissió perquè entenia que havia perdut la confiança del Banc d’Espanya.
Les mateixes fonts apunten que Rato va deixar diverses qüestions sense explicar, com per exemple per què Deloitte no havia avalat els seus comptes. Tampoc no va explicar per què el govern espanyol no havia acceptat el seu pla de recapitalització. El jutge Andreu li va preguntar per què havia encarregat la sortida a borsa a l’empresa Lazar, una empresa on Rato mateix havia treballat anteriorment. L’ex-president de Bankia va esquivar la resposta.
