21.12.2012 - 06:06
El poble maia és el gran tema de conversa d’aquests dies pel ressò mediàtic de la fi del baktun 13 al calendari de compte llarg. Aquesta data, mencionada a l’estela 6 de la zona arqueològica de Tortuguero, a l’estat mexicà de Tabasco, ha estat interpretada per molta gent com una predicció maia sobre la fi del món aquest 21 de desembre.
Malgrat que pugui semblar increïble, encara cal aclarir que els maies no van predir l’apocalipsi i que el 21 de desembre, senzillament, s’acaba un cicle de temps, així com al calendari gregorià acabem l’any cada 31 de desembre. No vull estendre’m sobre els significats de cada cicle per als maies, però sí que voldria parlar de què passa a Yucatan a partir de l’expectativa que ha creat aquesta sèrie de 144.000 dies.
El tancament de cicle coincideix amb un reajustament estratègic i polític. L’any 2011 va ser un mal moment per al turisme a Yucatan, i el 2012 el nou governador de l’estat va mirar d’enfortir el sector hoteler. Aprofitant el ‘fenomen maia 2012’, va inaugurar davant 40.000 espectadors el Festival de la Cultura Maia ‘El Temps’, una colla d’activitats guiades per quatre eixos: culturals, acadèmics, científics i recreatius. A la festa, amb nombrosos espectacles musicals, de dansa i de divulgació de temes maies, hi han convidat personalitats internacionals, com ara la premi Nobel de la pau maia k’iche’ Rigoberta Menchú, o l’escriptor científic Dorion Sagan.
Aquest festival ha situat la cultura maia en boca de tothom, però els maies, els protagonistes d’aquest homenatge, assisteixen poc a les conferències i no apareixen als actes de gala. Van fent la seva feina del dia a dia mentre veuen el nom del seu poble als cartells i en anuncis d’empreses transnacionals que utilitzen i perpetuen els mites fatalistes del tretzè baktun.
Vaig parlar amb Elisa Chavarrea, una escriptora maia, sobre el festival, i em va dir: ‘És la part bonica, allò que es mostra a tots els qui ens visiten, els qui volen saber què passarà el 21 de desembre. Però qui parla sobre com viu el poble maia aquests dies? Qui diu que hi ha un pare que malda per alimentar el seu fill? D’on traurà els diners per alimentar-lo? Qui parla de la dona que ha de venir a Mérida a rentar coses d’altri per poder dur uns quants diners a casa seva i comprar menjar? O de les famílies que dormen fora de l’hospital esperant atenció mèdica?’
També vaig parlar amb Vicente Canché, professor maia bilingüe, que em va dir que aquests festivals posen l’èmfasi en un passat romàntic per mirar d’ignorar el present, la vida actual dels maies: ‘Les autoritats desvaloren la vida actual. Si fan un homenatge a les coses que van fer els avis, els homes antics, també haurien de valorar els qui viuen avui dia.’
Efectivament, la imatge del maia folclòric de festivals com el que s’ha organitzat no coincideix amb la realitat complexa del poble maia de Yucatan. Intenten vendre uns maies que fan música bufant caragols de mar i picant tunkuls (timbals pre-hispànics), i ignoren que els joves maies canten en la seva llengua a ritme de cúmbia, reggae i rap i editen vídeos que pengen a YouTube i distribueixen per Facebook. El poble maia és viu i s’expressa a través de la música, la literatura, la poesia i les arts plàstiques.
El poble maia de Yucatan continua essent una força lingüística i cultural important. Després de segles de persecució i discriminació, es comencen a veure alguns avenços que permeten una brillantor que dóna continuïtat als grans astrònoms i constructors de Chichén Itzà i Uxmal. La literatura dóna fruits, s’han començat a formar quadres de comunicadors maies i com més va més es desenvolupa una consciència política que dibuixa una pregunta: aquest baktun serà el temps dels maies?
