‘L’església que ens prengueren a Roma’, la història d’una nova repressió contra els catalans

L’antropòleg i historiador Gustau Navarro i Barba ha investigat en arxius romans i espanyols sobre la història de l’església de Santa Maria de Montserrat a Roma, ‘l’església nacional dels catalans i la de tots els naturals dels regnes de la Corona d’Aragó’, que actualment s’anomena ‘Iglesia nacional española de Santiago y Montserrat’. Navarro prepara ara un documental per explicar la història de ‘L’Església que ens prengueren a Roma‘, i per fer-ho possible, ha obert un projecte de micromecenatge.

‘Aquesta és la història d’una lenta i silenciosa maniobra de la monarquia hispana, que portà a la desaparició de la Fraternitat de Montserrat a Roma, a la unió forçada amb l’Església de San Giacomo degli Spagnoli, i a la desaparició de l’Església nacional dels catalans per reconvertir-la en aquella dels espanyols’, explica Navarro.

El 1354 la barcelonina Jacoba Ferrandes va fundar a Roma l’hospital San Niccolò dei Catalani per acollir els pelegrins procedents de la corona d’Aragó. Poc després, la mallorquina Margarida Paulí va crear, al costat, un hospici per a atendre dones, Santa Margarida dei Catalani. El 1506, personatges rellevants de Catalunya, Aragó i València decidiren de crear un patronat amb seu a la capella de Sant Nicolau, situada a la casa de l’hospital. Allà hi va néixer la Fraternitat sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat i hi van alçar l’església de Santa Maria de Montserrat. 

Aquella església ja no s’anomena així. Ara és l’església de Santiago i Montserrat, ‘on hi ha les despulles dels papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, la mateixa església on el 1939 els franquistes residents a la ciutat eterna oficiaren un tedèum per a la ocupació militar de Barcelona. Era el començament d’una nova repressió contra la nació catalana’.