15.12.2012 - 13:00
A Barcelona hi ha festivals i fires de tota mena, però fins ara no n’hi havia cap de dedicada als jocs de taula. Aquest cap de setmana se’n fa la primera: el DAU Barcelona, que aprofita un nou espai privilegiat, la Fabra i Coats de Sant Andreu. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), a través de la Direcció de Creativitat i Innovació, i comissariat per Oriol Comas i Coma, director també del programa de VilaWeb Jocs Populi, el festival es basa en la creativitat dels jocs de taula.
S’hi presenten tota mena de jocs, des de les reedicions dels clàssics fins les últimes novetats, algunes de les quals encara no són ni a les botigues, com el Bauhaus de Jordi Gené, que us hem mostrat aquesta setmana. També s’hi poden veure i tocar novetats tecnològiques de l’àmbit dels jocs com la XTable, una pissarreta gegant feta per una empresa barcelonina, DigaliX.
Tot i que al nostre país la indústria dels jocs és encara poc competitiva al costat de la d’uns altres països, molts dels jocs i productes que es presenten al DAU són dissenyats per autors catalans i alguns s’han editat en uns altres països, sobretot a Alemanya, on hi ha la indústria de jocs més gran del món. Entre els editors presents hi ha Devir (entrevista amb el director, Joaquim Dorca) i Maqui Edicions, l’única editorial que actualment publica jocs de rol en català.
El festival, a més, aplega per primera vegada al nostre país alguns dels experts i autors de jocs més importants del món, que participaran en taules rodones i partides amb el públic (programa del festival).
Innovar amb idees antigues
De tot plegat, n’hem parlat en aquesta entrevista amb Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que advoca per fer una repetir l’experiència i fer edició anual del DAU. Per Ciurana, la cultura del jocs de taula és també innovació i educació. I, per sobre de tot, el joc de taula porta associats uns valors molt propis del nostre ‘com el treball en equip, l’entre tots ho farem tot’. Una manera de ser col·lectiva que es contraposa a l’individualisme ‘al qual sembla que ens aboca la dictadura del mercat’. ‘Cal recuperar l’estètica i l’ètica dels jocs de taula’, diu, però deixar clar que ‘recuperar’ i ‘innovar’ no són pas conceptes oposats, ans al contrari. ‘Es pot innovar amb idees antigues; si no ho fem així, potser ens equivocarem.’
