14.12.2012 - 20:30
Màrius Serra ha aconseguit el Pemi Sant Jordi 2012, que atorga Òmnium Cultural, i que es lliura aquest vespre en el sí de la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia, al nou Teatre de Tarragona. Ha obtingut el guardó amb la novel·la ‘Plans de futur’, una història basada en el matemàtic paraplègic i autodidacta Ferran Sunyer, que va aconseguir projecció internacional malgrat el franquisme rònic i l’ostracisme que li va propinar la universitat franquista. Però, en realitat, aclareix l’escriptor, la novel·la se centra en les dues cosines del matemàtic, la Maria i l’Àngels Carbona, que deicideixen dedicar la seva vida a cuidar-lo.
Per què, es va preguntar Màrius Serra, unes dones de tanta vàlua, boniques, intel·ligents, una retratada per Dalí l’any 1925 (‘Retrat de Maria Carbona‘), l’altra, il·lustradora del llibre d’Anna Maria Dalí, van decidir decidar-se a cuidar el seu cosí paraplègic? ‘Aquesta és la pregunta fundacional de la novel·la’, diu Serra, que deixa ben clar que no es tracta d’una biografia novel·lada.
Els fets, documentats, excepte els que s’esdevenen en l’àmbit privat i de les emocions, es desenvolupen entre el 1912 i el 1967. Les misèries del franquisme i les desgràcies de les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb la vitalitat i l’actitud positiva del nucli familiar.
Diu Màrius Serra que ens hem d’imaginar dues família, a primers de segle XX: els sunyer, que tenen un fill esguerrat, i els Carbona, amb dues noies i un noi. El pare Sunyer mor d’una tac de tuberculosi, la mare Carbona també es mort i el pare fuig i abandona la família. Aquest personatge també té un paper important en la novel·La, és un home inquietant que guarda un misteri. El noi Carbona, després de la guerra, s’exilia a París, des d’on ajuda els que es queden.
El títol, ‘Plans de futur’, prové d’un vers d’una cançó dels Antònia Font: ‘som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur’. ‘Perquè és una novel-la plena d’esperança’, diu Serra, que també explica per què va decidir presentar-se al Sant Jordi: ‘La novel·la té moments de resistencialisme, com quan s’explica que a l’any 1948 Ferran Sunyer va rebre un premi de la Nit de Sant Jordi, en la clandestinitat. Aqueslls premis es van atorgar a la casa que Puig i Cadafalch tenia al carrer Provença. Aquell dia a Ferran Sunyer no el van poder aplaudir tal com es mereixia. Vaig pensar que dedicaria el premi a tots els ‘Sunyer’ que per raons polítiques no han rebut els aplaudiments que mereixerien.’
El Carles Riba reconeix l’obra de Francesc Garriga Barata
‘Tornar és lluny’ és el títol del llibre de poemes de Francesc Garriga Barata, guanyador del Premi Carles Riba de Poesia. Garriga és un cas curiós: reconegut primer pels més joves, la seva obra, tardana, ha anat creixent en prestigi. Aquest any, precisament, se’l va reconèixer com a Poeta d’honor dins el Festival de Poesia de Sant Cugat. Però com ha dit el periodista i poeta David Castillo, membre del jurat: ‘Garriga no ha estat mai premiat i reconegut com cal’. I també és important que l’hagi aconseguit ‘aquest any, que ha guanyat amb una competència més dura que els altres anys.’
Sobre els joves poetes ha explicat: ‘Els veig amb estupefacció, però els demano que treballin molt i estripin molt. Els dic que escriguin molt i que no tinguin por de dir la veritat dels textos i ho agraeixen més que l’elogi continuat i indiscriminat.’ Garriga explica que el tema central del llibre se situa en la mirada d’una persona gran que ha arribat al final.
El jurat en destaca ‘la rotunditat de l’expressió nua, l’elegància antiretòrica i una ombra irònica. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s’interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l’engany, el pas del temps i la mort.’ I també: ‘Com els grans llibres, incomoda i fascina.’
Contes de ficció completa
Tina Vallès ha estat la guanyadora del Premi Mercè Rodoreda de contes amb ‘El parèntesi més llarg’. L’escriptora, que es va donar a conèixer a través de la xarxa amb el bloc ‘L’aeroplà del Raval’ i que enguany ha publicat ‘Un altre got d’absenta’, ha explicat la seva evolució: ‘Fins ara havia escrit sempre basant-me en la meva realitat més immediata, però he anat evolucionant i anant cap a la ficció completa. Això sí, sense trencar amb la ironia. I gràcies a això he escrit amb molta llibertat.’
Segons Vallès, ‘el llibre mostra les pauses dins de les vides d’uns personatges, que es penden en els seus pensaments.’ I el jurat n’ha destacat de l’escriptora que ‘narra amb una amenitat deliciosa i un to que va de la ironia esmolada a la revelació íntima.’ Tina Vallès ha recordat la importància que Mercè Rodoreda ha tingut en la seva formació literària.
