Veus que homenatgen Alfaro

‘Va ser un símbol com a artista i pel país’ destaca l’editor, activista i amic Eliseu Climent. I un símbol arrapat a la societat, com recorda Escola Valenciana. El galerista Joan Gaspar el recorda com un home del Renaixement. I l’artista Manolo Boix en destaca el rigor com a artisa i l’obsessió que tenia per l’art i l’estètica. I Raimon diu: ‘Jo li he dedicat cançons, ell ha titulat escultures amb títols de cançons meves… A la cançó ‘Andreu, amic’ em sembla que dic que som ‘germans de crits’ i d’afirmació d’uns orígens.’

Raimon

A banda de l’amistat profunda que teníem, va ser un gran artista. En el camp de l’escultura contemporània s’ha de comptar amb ell. Només amb l’esplèndida escultura que té al port de Barcelona (‘Ones’) ja queda ben palès. Ell era un gran esteta, amb un gust innat però també ben treballat i molt refinat, pensat, bonic. En la seva obra hi havia trencament, prò alhora hi havia un treball exquisit.

Jo el vaig conèixer a través de l’obra. I la relació d’amistat també ha quedat reflectida en la vessant professional: jo li he dedicat cançons, ell ha titulat escultures amb títols de cançons meves… A la cançó ‘Andreu, amic’ em sembla que dic que som ‘germans de crits’ i d’afirmació d’uns orígens. Des de l’àmbit dels valencians lligats a la cultura catalana i a la defensa del País Valencià, també va ser fonamental. I m’envaeix una tristesa infinita, perquè m’estic quedant sense amics amb els quals comparteixo amistat de trenta i quaranta anys. S’acaba un món. I ja sabem com és la vida, però quan arriba la mort, et quedes perplex, perquè marxen les persones que estimes.

Eliseu Climent, president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià
L’Alfaro va ser un símbol com a artista i com a país. Va ser unr eferent en l’àmbit artístic i escultòric, aconseguint un reconeixement internacional. En l’àmbit de país, va estar lligat des del principi amb tota la reivindicació nacional catalana. I voldria destacar també l’amistat profundíssima que va tenir amb Joan Fuster.

Manolo Boix, artista
Andreu Alfaro va ser un home obsessionat en l’art i l’estètica. Va viure l’art com una obsessió i la seva obra pretenia ser rigorosa. Va ser un gran lector de literatura alemanya. Vam ser bons amics, des de la diferència d’edat. Em va influir, és clar, el seu discurs i el seu rigor, també. El vaig conèixer quan estudiava Belles Arts a València. Ell i convesàvem passejant pel claustre. Era amic d’Alfons Roig un professor de referència aleshores, devia ser cap al 1968, perquè havia estat a França i apostava per la modernitat. Alfaro, que si no vaig equivocat no tenia estudis acadèmics, sempre va ser en el centre de les converses i en tot, sobretot per la seguretat que tenia. I en l’àmbit de país, tenia en Joan Fuster una confiança extaordinària. Certament, Alfaro és un referent en l’art de la segona meitat del segel XX, i amb el pas del temps aquesta categoria encara serà més encertada.

Joan Gaspar, galerista
Vaig conèixer l’Andreu Alfaro ja fa molts anys, quan formava part del grup Parpalló i va exposar a l’antiga Sala Gaspar.  Després, de la mà de Joan Fuster, en va fer moltes d’altres, d’exposicions, a la Sala Gaspar. Un cop tancada la Sala Gaspar i oberta la Galeria Joan Gaspar, vaig fer exposicions d’obra de Picasso, Miró, Clavé, Tàpies i Alfaro. Era el 1993. És que per a mi l’Alfaro és un dels millors escultors del segle XX, després del Chillida.

Era molt heterogeni i cal recordar els seus orígens de carnicer. Ara recordo una vegada que en Cirlot li va preguntar què feia abans de dedicar-se a l’art. I l’Alfaro li va dir: de ‘matarife’. I en Cirlot va quedar descol·locat perquè no podia entendre com podia passar de l’escorxador a treballar la simplicitat de l’acer com ho feia. Ja ho deia en Cirici Pellicer, que l’Alfaro era l’inventor del minimalisme. L’Alfaro era com un home del Renaixement. Sabies que va ser campió d’Espanya de pesca submarina?

I cal destacar la quantitat d’escultura pública que té repartida per tot el territori i a fora: a Terrassa, a Tortosa, a Girona, a Andorra, també a Alemanya… I la que té a Vic és fantàstica: ell deia que era una gran sotana (una estrutura rodona de ferro foradada), en homenatge a Verdaguer. A més, era un home que sabia col·locar molt bé les escultures. I les quatre col·lumnes de la Universitat Autònoma també és una peça molt important. Cada vegada que hi ha eleccions, els polítics s’hi retraten. És un símbol, l’obra d’Alfaro.

Érem molt amics, havíem viatjat molt per Alemanya, i ens havíem divertit molt junts. Estic molt afectat, perquè amb la mort de l’Alfaro es va acabant tot un món, on també hi havia Joan Fuster, Vicent Ventura, el canonge Roig… Cald estacar la feinada que va fer Alfaro pel català a València, i prou disgustos que li va costar.

Escola Valenciana
‘Escola valenciana vol mostrar el seu condol per la pèrdua d’un dels artistes fonamentals de l’escultura del segle XX. Darrere d’un rostre afable i uns ulls envaïts per la curiositat, s’amagava eixe geni creatiu, artista compromés amb el seu País, un referent social i cultural, un home universal arrelat a la seua terra. Gràcies, Andreu Alfaro per haver viscut sempre “Intentant la llibertat”.’
‘L’any 2008 Escola Valenciana va tindre l’oportunitat de poder retre-li homenatge. Va ser en el marc de la V Nit d’Escola, que es va celebrar a la seua comarca, l’Horta Nord i el seu poble, Godella, on tenia el taller per on passaven amics i feia meravelloses tertúlies, entre obres bastides d’història i significat. Per ser un escultor que compta amb el reconeixement artístic internacional, per haver mantingut la convicció d’una obra artística arrelada a la cultura del seu País, li vam atorgar el Guardó Extraordinari de la V Nit d’Escola Valenciana. Després ell va voler regalar una de les seues obres al nostre moviment cívic i social, el que s’ha convertit des de 2009 en l’escultura-guardó que lliurem a cada Nit d’Escola Valenciana, titulada “Intentant la llibertat”.’

Acció Cultural del País Valencià
Alfaro era soci fundador de la nostra entitat, i sempre va estar a disposició d’Acció Cultural de manera generosa i desinteressada. Ho testimonien dos exemples: el logo d’ACPV és una creació seua, i el penell que creua l’espai central de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de baix a dalt va ser fet per ell. Soci, amic, patriota i artista de projecció internacional, la seua desaparició és una pèrdua irreparable per al nostre país. Volem expressar el nostre més sentit condol a la família.

Consell valencià

El Consell lamenta la mort de l’escultor valencià Andreu Alfaro, que ha estat un referent en l’escultura valenciana i de reconeguda trajectòria internacional. Ha contribuït amb el seu talent i personalitat a l’enriquiment cultural del País Valencià. Alfaro va ser un dels principals impulsors de l’IVAM i de les seves col·leccions. Gràcies a la seva relació amb els hereus de Juli González, es va aconseguir aplegar a l’IVAM el major volum d’obra d’aquest escultor del ferro. Va ser l’autor del logo del museu i ha fet donació d’obra seva i d’altres artistes.

Ferran Mascarell, Conseller de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya

Andreu Alfaro és un dels grans de la nostra cultura. Gran creador, avantguardista i renovador de l’escultura, Alfaro ha estat un home de talla internacional que ha tingut un paper cabdal a l’hora d’introduir la modernitat en les nostres arts. Amic de molts dels grans artistes catalans de la segona meitat del segle XX, Alfaro ha estat decisiu a l’hora de configurar el nostre imaginari cultural i col·lectiu, els nostres referents urbans, el nostre simbolisme com a país. Els catalans el recordarem com una figura principal de la nostra cultura nacional.

Ha estat un dels grans de la cultura valenciana, i ha estat un dels grans de la nostra cultura comuna, un artista que constitueix un símbol per a les reivindicacions nacionals de tots aquells que han pensat en termes de Països Catalans.

L’obra d’Alfaro està clarament imbricada amb els sentiments més arrelats d’una societat que estava coartada de llibertats, va constituir una plataforma que la gent sentia com a pròpia per a proclamar una denúncia social. Tant la seva figura com el simbolisme de les seves obres han esdevingut una icona per a molta gent que identifica la seva manera de fer amb el desig de llibertat i de democràcia.

Profundament vinculat amb Catalunya, l’obra d’Alfaro es pot resseguir a través de les múltiples obres que al llarg de les darreres dècades han donat personalitat al paisatge urbà de Catalunya, i amb especial incidència, al paisatge de Barcelona. La fecunda creativitat de l’escultor i la seva llarga trajectòria l’han portat a realitzar innombrables escultures públiques que han esdevingut un pont afectiu entre el nostre país, el nostre entorn i l’artista valencià.

Fundació Lluís Carulla

La Fundació Lluís Carulla expressa el seu reconeixement per la figura d’un artista valent i compromès, que ha esdevingut amb la seva obra un referent cívic i cultural envers la cultura catalana. Les quatre barres i l’al·legoria del Mil·lenari de Catalunya, forjats en metall, formen part de l’iconografia paisatgística i monumental de gran nombre de poblacions de Catalunya.

Per a la Fundació és un honor que Alfaro rebés l’any 1980 el nostre Premi d’Honor. També volem destacar i agrair el fet que l’artista desaparegut va dissenyar el monument al nostre fundador, Lluís Carulla, a l’Espluga de Francolí, amb motiu del centenari del seu naixement.