14.12.2012 - 06:00
‘El Pessebre” va ser una medecina per a Pau Casals; compondre-la va significar, per a ell, un refugi artístic a l’exili.’ Amb aquestes paraules, pronunciades en un català impecable que però no amaga un accent nord-americà ben marcat, el director d’orquestra Arthur Post defineix l’esperit que Casals va imprimir en la seva principal obra com a compositor, ‘El Pessebre’. ‘L’obra expressa molt bé la cultura catalana, la que jo he conegut, les festes, la cuina, l’arrelament a la terra’, diu Post, per a qui és ‘un honor poder dirigir aquesta peça aquí, a Catalunya, tenint en compte què representa per als catalans’.
El cas és que ‘El Pessebre’, que és un oratori, té una història especial. La música, la compongué Casals, des de l’exili. Però la lletra és un poema que escriví Joan Alavedra per a la seva filla de cinc anys, imaginant tot allò que cadascuna de les peces del pessebre li diria. Un poema que, també des de l’exili, guanyà els Jocs Florals de Perpinyà. ‘Té l’encís d’un conte infantil’, diu Post. ‘Però a la vegada és un gran drama i un crit a l’esperança, a la terra catalana, als orígens, a casa, des de l’exili.’ De la correspondència entre Casals i Alavedra sorgí ‘la necessitat de Casals de fer-ne una peça musical’. Una peça que s’estrenà per primera vegada a Mèxic el 1960 i que posteriorment sonà dues vegades a la seu de les Nacions Unides abans d’arribar a Barcelona.
Ara es pot veure, a partir d’avui i fins diumenge, en tres concerts a l’Auditori de Barcelona dirigits per Post i interpretats pels vuitanta-cinc músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i cent vint cantaires de l’Orfeó Català, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Coral Canigó de Vic. En aquest vídeo us mostrem la visita que hem fet a un dels darrers assaigs abans del concert. N’hem captat els moments de proves i consignes del director i hem parlat, a més de Post, amb el director de l’Orfeó Català, Josep Vila, i amb alguns cantaires.
‘És una obra senzilla, gairebé naïf en alguns aspectes, que no volia ser moderna, però que en canvi té una potència enorme’, explica Vila, que confia que aquesta obra serveixi per reivindicar la faceta de compositor de Pau Casals, la menys coneguda. I també recorda que la recuperació de ‘El Pessebre’ no coincideix amb cap efemèride ni amb cap homenatge especial. ‘Normalitzar la nostra música vol dir també poder programar una obra de Casals sense cap aniversari concret, sinó senzillament perquè pensem que toca i que convé.’
